Zanzibar!

Jambo (hola)!

La veritat és que aquests dies hem intentat poder actualitzar el blog, però ens és impossible perquè la connexió a internet va fatal i a més durant el dia marxa cada tres per quatre la llum. Així que només dir-vos que la resta del safari us l’explicarem un cop haguem arribat a Barcelona i podrem penjar totes les fotos del viatge. Aquí us deixem algunes d’aquests últims dies per Zanzibar, una illa realment paradisíaca ! Però que pels muzungus ( gent blanca en swahili) és una mica perillosa perquè tot i posar-nos protecció 50 i estar tot el dia espaxurrats a la ombra llegint ens hem quedat com unes gambes!

Una abraçada ben forta a tots i akuna matata!


Isaac i Sandra

Km22

LLAC MANYARA

Jambo!

Primer dia de safari!

Abans de sortir d’Arusha hem anat a pagar el nostre safari que vàrem contractar ahir a la tarda amb l’empresa “Shidolya Tours & safaris”.

A l’agència hem parlat amb una parella de francesos que tenien un safari + trekking pel Kilimanjaro de 11 dies. Nosaltres no estem preparats per a aquests tutes... ni física ni “indumentariament” parlant. Així que ens decantat només per la primera part, 5 dies de safari pel llac Manyara, Serengeti i el Ngorngoro, com algú va escriure “el jardí de l’edèn ple de bèsties en perill d’extinció”.

Per a que ens sortís més econòmic, hem escollit l´opció “camping”, i compartint jeep. També hi ha l’opció d’allotjar-se en “Lodges” però és excessivament car per la nostra butxaca.

Pel mati hem anat a recollir als nostres companys de safari, una mare i una filla holandeses, que s’allotjaven a casa d’uns amics, i quina casa! Resulta que hem anat a parar a un barri amb cases de luxe, enmig dels camps de cafè, on hi viuen europeus que treballen a Tanzania. Fins i tot hi havia una veïna que en comptes de tenir un gos al jardí, tenia dues zebres!! On s’ha vist això. %)


El nostre safari ha començat al llac Manyara, una reserva natural que es troba a unes 2 hores d’Arusha. Pel camí ens hem trobat diversos poblats masai amb les seves robes colorides.

Hem parat just abans d’entrar al parc en un camping “Twiga Campsite”, on ens allotjarem aquesta nit, el cuiner ens ha preparat el dinar, i hem muntat les tendes de campanya.

Després ens hem endinsat en la reserva natural on ens esperava una tarda que segons el guia ha estat excel·lent ! Hem pogut passejar al costat de girafes, veure a un metre de distància 5 elefants i un bebè menjant herba; també una família sencera de micos que es posaven les botes menjant els fruits d’un arbre i de mentre al costat estaven els hipopòtams en la seva piscina particular junt amb els flamencs.

La veritat és que ha estat impressionant, perquè poder veure els animals en el seu habitat, en llibertat i compartint espais no ens ho podíem imaginar ! Res a veure amb el zoo o un documental de la 2.

En arribar al campament, en Joseph el cuiner, ens estava esperant amb un bon tiberi tanzani. Per la nit va caure una tromba d’aigua i la nostra tenda de campanya va quedar com una piscina flotant, tot estava xop, inclòs els nostres sacs ! Però ja se sap anar en època de pluges i allotjar-se en una tenda de campanya té els seus riscos ! Però pel matí tot solucionat, perquè el nostre guia Daniel ens va canviar la tenda per la d’uns altres que ja tornaven cap a casa. Així que la resta de dies hem dormit ben secs !


Una abracada ben forta a tots i akuna matata

Isaac i Sandra

Km 22

Aventures africanes

Hola a tots i totes !

Comencem una nova aventura per terres africanes, despres d'haver hagut de cancelar un viatge a Tailandia per la situacio politica del pais.

D'aqui a 10minuts ens espera el nostre jeep direccio cap a Serengeti i Ngorongoro i els poblats masai.

Estem molt ilusionats tot i que aqui el preu de les coses es molt car !!!!! Estem mal acostumats a Asia !

Una abracada ben forta i akuna matata !!

Ens veiem d'aqui 5 dies a la tornada !

Isaac i Sandra
Km22

Cap de setmana a la Costa Brava !

Aquest cap de setmana, ens hem escapat a la Costa Brava i ha donat la casualitat que no hem parat de veure actes culturals i esportius! Resulta que en el Càmping “la Ballena Alegre” feien una quedada de furgonetes Volkswagen de tots els models, anys i colors per escollir. A la Sandra li ha fet molta il·lusió veure’ls, perquè de petita amb els seus pares va donar la volta per Europa amb la platanita ( una volkswagen T2 groga).

El mateix dia i en el mateix lloc sense saber-ho feien el campionat mundial de windsurf en la platja del càmping a Sant Pere Pescador i ens hem distret una mica amb els salts i els girs que feien! Hem intentat prendre el sol mentre veiem la cursa però feia una rasca que pelava i amb un vent que en comptes d’anar-nos traient roba ens hem posat a sobre tot el que portàvem !!

Després per omplir la panxa hem anat a menjar a una masia del poble i ens hem fotut les botes amb un dinar casolà per llepar-se els dits ! I amb la panxa a punt de petar necessitàvem una siesta, així que hem anat directes a provar el nou hotel del Golf de l’Empordà. Gràcies als enxufes de l’Isaac hem aconseguit una habitació a super bon preu, és que tenim una flor al cul! L’hotel està de conya ( té spa i piscina) i té unes vistes que sembla que estiguis al mig de la natura. Hem dormit de conya !

Al dia següent tot i que feia mal temps vam fer via cap a l’Estartit per passejar una mica i veure una cursa de velers teledirigits. Després hem quedat amb uns amics per anar a fer una paella a un xiringuito de la platja i xerrar una mica. Un cap de setmana rodó !

Últim dia a Singapur

Avui és l’últim dia a Singapur i l’aprofitarem al màxim per fer les últimes compres, i si dona temps veure les darreres coses que encara no hem vist! Jejeje, així sempre podrem tornar per veure el que ens ha faltat.

Ahir va ser un dia de espaxurre total, després de tots aquests dies trotant per diferents països necessitàvem unes hores de descans, així que ens vàrem quedar a l’hotel durant el dia. Per la nit vàrem sortir com animals nocturns per a sopar i donar una volta.

Coses de la vida, l’Isaac es va trobar a una amiga mentre creuava un pas de vianants en direcció al Boat quay. Vam estar xerrant una estona i ens va explicar lo encantada que està de viure a Singapur (la gent educada i encantadora, que si el metro és super modern, la seguretat, etc, ....).

Després de fer unes cervesetes i veure la formula 1, en un bar del Boat quay, a vores del riu, vàrem anar caminant al barri xinès on hi soparem! La vidilla nocturna de les paredetes de menjar és increïble (Per la nit es fa el night market, i tanquen els carrers als cotxes quedant tot de carreronets peatonals).

“Lo prometido es deuda”, així que l’Isaac va provar el Burian (la fruita típica del país, que fa una olor horrible (com de bomba fètida) i que esta prohibit portar-la al metro). La veritat és que no és tan bo com ho pintaven,...dolç,?? Ja podeu imaginar on va anar a para el burian.....Aquí us deixem la prova que ho constata:

City hall i Raffles Places

En aquestes dues parades de metro hi ha el districte financer de Singapur. Els edificis són altíssims i la gent que t’hi trobes va amb el vestit típic d’executiu agressiu ! Tots ells a l’acabar la jornada laboral es reuneixen al Boat Quay ( la desembocadura del riu) on s’hi concentren una pila de bars i restaurants on pots sopar i prendre copes a les seves terrasses amb vistes al riu.

No et pots perdre la visita al teatre Esplanade, un edifici arquitectònic molt original, que se sembla a un burian ( fruita típica del país que desprèn una olor molt desagradable però diuen que és molt dolça – L’Isaac ha promès que la provarà abans de marxar- com anècdota dir-vos que de la pudor que fa està prohibit entrar en el metro amb burians).

Fa poc ( 1 març 2008) es va inaugurar a Singapur la nòria més gran del món, superant per 30 metres a la famosa nòria de Londres. Nosaltres vam esperar a la posta de sol per pujar-hi. Durant 40 minuts que tarda en donar tota la volta, vam estar gaudint de les vistes de tot Singapur i fent fotos de l’skyline de la ciutat.

Per acabar el dia vam fer una última parada al passeig marítim on hi havia concerts a l’ aire lliure i vam omplir la panxa en un italià del Boat Quay.

Xinatown de Singapur

El barri té la seva pròpia parada de metro, i només sortir ( després de 3 parades de metro) sembla que hagis viatjat des de Singapur fins a la Xina, ja que et trobes milers de botigues amb productes medicinals, vestits xinesos i les típiques guirnaldes que decoren tots els carrers del barri.

La millor manera de coneixe’l és perdre’t pels seus carrerons i poder mesclar-te entre la gent. Nosaltres ens vàrem trobar en una plaça plena de xinesos jugant un campionat de dames.

Al costat hi ha el “ Buda ttoth Relic Temple”: Una passada! Vam coincidir amb una cerimònia budista on centenars de persones acompanyades dels monjos cantaven les seves pregaries. La decoració és daurada i vermella amb infinitats d’estàtues de buda.

Per a que veieu la mescla de cultures en el barri hi podem trobar el temple hinduista “Sri Mariamman”, d’estètica similar als dels sud de la India, i només a 50 metres la mesquita “Jamae”.

Vàrem fer una aturada per a descansar els nostre peus, al Maxwell Food center, on recomanem una paradeta de sucs naturals amb canya de sucre.

Dins del barri xinès també hi trobem una zona molt moderna (similar al born de Barcelona) on s’han rehabilitat les cases colonials i han començat a obrir botigues de dissenyadors, estudis d’arquitectes i bars de disseny.

Tocant al districte financer, hi ha un temple d’estil xinès ( thian hock keng) i dues mesquites més. Una d’elles la manté el besnét del seu fundador ( un mariner de la India musulmà, que va arribar a Singapur en busca d’un futur millor).

Jardí Botànic de Singapur

Si continuem comparant Nova York amb Singapur, aquí hi podem trobar el petit Central Park ( de dimensions molt més reduïdes), però amb l’orquidiari més gran del món. La Sandra era la noia més feliç del món, ja que són les seves flors preferides, ja us podeu imaginar les fotos que va arribar a fer.

Per la entrada més propera a Orchard road, el primer que trobem és un gran estanc ple de peixos i tortugues com les que té la Sandra, a més hi ha una parella de cignes molt macos que hi habiten.

Més endavant et trobes una esplanada on la gent s’estira a llegir i a tocar música amb les amics. Al costat hi trobem una zona de selva abans d’arribar al Orquidiari.

Hi ha més de 200 espècies d’orquídies naturals i més de 500 híbrids (es creen orquídies noves al laboratori amb el creuament d’orquídies naturals, fins i tot n’han creat amb olor (Les orquídies no oloren!)). Un especialista d’orquídies deia, s’ha de tenir paciència, tècnica i molta sort.

Dins del orquidiari hi ha diferents seccions, entre elles hi ha una zona vip on s’hi troben orquídies amb noms de personatges il·lustres que han visitat el Jardí. En aquesta foto hi ha la “Margaret Tatcher”, pero també està la Diana de Galles, Jackie Chan, i molts altres.

El Jardí està molt aconseguit perquè han recreat petites parts de boscos on es troben les orquídies, fins i tot han fet un hivernacle on recreen una selva humida amb cascades i boira.




Encara que no siguis un apassionat de les orquídies és veritablement interessant visitar-lo.

Singapur: La Nova York d’Orient

Si al principi del viatge la ciutat ens va agradar, en aquests dos últims dies ens ha enamorat. Ahir mentre sopàvem vàrem arribar a la mateixa conclusió, és una ciutat on hi podríem viure. Quan hi passeges pots trobar una mescla de cultures de tot el món i cada continent. La integració del petits barris és increïble, des de Little India, el barri xinés o el barri àrab amb cases colonials rehabilitades i pintades de tots colors; i per altra banda trobes el modern barri financer amb els gratacels de les grans companyies que no tenen res a envejar al Skyline de Manhattan.

Aquí es viu molt bé, la qualitat de vida és molt elevada, la gent és molt respectuosa (degut a la cultura i a totes les prohibicions %-), tot està molt net i dona gust passejar pels carrers ja que la percepció de seguretat és extremadament alta.

La gent gaudeix de totes les comoditats de la ciutat, passegen pels carrers, van al teatre als cinemes, i sobre tot als centres comercials (entres a qualsevol parada de metro i tens un centre comercial de 5 plantes, tot un espectacle). Supera amb escreix a Kuala Lumpur!

Pots trobar fins i tot un centre comercial només d’informàtica i de fotografia “Sim Slim square”, on has de ser molt pacient amb els venedors que volen vendre’t algun aparell que no necessites (és molt difícil no caure amb la temptació, nosaltres al final vàrem comprar 3 coses per la càmara).

El carrer més típic per a les compres és Orchard Rd on es poden trobar les botigues de totes les marques de luxe, és com passejar per la 5ª avinguda de Nova York.

Si alguna cosa els hi apassiona al Singapurenys són els cotxes de luxe i el tunning. En quant a luxe ens refereim a l’ estil de Suïssa, on la majoria de cotxes son BMW, Audi, Mercedes, Maseratti, Aston Martin, etc, tots de la gamma més alta. En quant a Tunning els cotxes que es veuen son tunejats de veritat, no com els nens de castefa. Aqui tunegen tot el cotxe com a la pel·lícula “The fast & the Furios”, per dins i per fora, ple d’enganxines i flames. Tot un espectacle caminar per la nit a la zona de “Bugis”on totes les obres d’art surten al carrer!

Quina pena marxar!

Últim dia a Angkor Wat; el vàrem aprofitar al màxim !
Ens vam deixar pel final els temples més allunyats, el Sun, el nostre conductor ens va portar al temple de les dones i de camí vàrem veure els poblets amb les típiques cases de fusta, elevades, sense electricitat ni aigua potable, (que ben acostumats estem a Barcelona).

El temple de les dones no es molt gran, però el seu relleu i la decoració gravada és de meritable reconeixement, només les dones ho podrien haver fet. El temple va ser construït per dones, ja que el rei es va encapritxar i elles el van crear sencer.

La següent parada va ser a Banteay samre, un temple no molt destacat després d’haver vist tot els altres: encara que ens veina de cami i sempre val la pena veure restes arqueologiques.

L’última visita del matí va ser a Banteay kdei on hi vàrem trobar una parella de nens i un gosset, tant maco...., (ens hauríem dut els tres cap a casa) els hi vàrem fer un munt de fotos. El temple estava molt ben conservat, de proporcions considerables amb llargs passadissos i una gran quantitat de tela aranyes.

Al migdia vam dinar al costat del mercat, que es troba al centre de la ciutat, i després vam recórrer els seus passadissos per fer les ultimes compres, que ja no entren a la maleta. El mercat està compost de 3 mercats en un (Fruita i verdura, teles i bosses i el de joies), tots sota el mateix sostre.

Per acabar vam anar a veure la posta de sol sobre el temple de Phnom Bakheng (tot i que estàvem advertits que era molt turístic i que estaria ple de guiris hi vàrem anar per acomiadar Angkor). La posta de sol és molt normaleta però tot i així es pot fer alguna foto interessant.

El temple d’Angkor Wat es veu molt llunya, i si no portes un super zoom ( un 300, mínim) no faràs gaire. De cop i volta van començar a arribar japonesos per tot arreu, semblava que regalessin sushi en el cim....

Al final vàrem tenir sort i van aparèixer un parell de monjos budistes, els quals ens van regalar un moment màgic!

El petit circuit, Angkor

Segon dia de visita als temples, avui hem fet el petit tour, on es visiten 5 temples, tots ells de menor escala que els que es visiten en el petit tour i d' èpoques anteriors. Hem començat la ruta al revés per evitar la gent; hem notat que aquí hi arriben menys turistes, i en algun moment estàvem sols.

El primer temple que hem vist és Pre Rup, de planta quadricular i amb 3 nivells. Des del cim hi ha unes bones vistes de la vegetació del voltant, i es pot arribar a veure la part més alta del temple d’Angkor Wat, encara que a la llunyania.

Mebon, el següent temple, és el germà petit de Pre Rup.
Va ser construit abans, amb el mateix tipus d’estructura, i gràcies a aquest es va edificar Pre Rup amb dimensions més grans; s’hi destaquen les figures d’elefants a diferencia dels lleons del seu germà.

Ta Som, la veritat és que és una edificació petita, amb molt d’encant i amb un passadís molt llarg. Destaquem l’arbre que ha engollit l'entrada est.

Neak Prean, la construcció més diferent que hem vist fins ara. Dedicada a Shiva, era una represantació del llac sagrat de l’himalaya; la gent a més de banyar-se també hi llançava les herbes medicinals que més tard utilitzarien. Està compost de 4 piscines més que envolten una piscina central on s’hi troba un temple circular amb dues serps entrellaçades.

Preah Khan, aquest temple es va construir en el segle XII i el rei el va dedicar a la seva mare. Ha estat invaït per la selva però no tan com a Ta Prohm ja que hi ha pocs arbres engollint el temple. Es caracteritza per tenir uns passadissos laberíntics i llarguíssims, amb multitud de patis interiors.

Per la tarda teníem previst anar a veure la posta de sol des de Phnom Bahkeng, des de on es veu la silueta de Angkor Wat, però ens hem hagut de quedar a la habitació perquè a començat a ploure a bots i barrals. Demà ho tornarem a provar, esperem que el temps acompanyi. ;-)