25 de febrer, 2008

WADI RUM



Wadi Rum té alguns dels paisatges desèrtics més impressionants del món i, junt amb Petra, és visita obligada per a la majoria dels viatgers que es desplacen fins a Jordània. Malgrat que cada vegada són més les persones que visiten la zona, aquesta no ha perdut el seu encant. La regió coneguda com Wadi Rum està formada en realitat per una sèrie de valls d'uns dos quilòmetres d'amplada, que s'estenen de nord en sud al llarg d'una distància de 130 km Entre les valls hi ha un paisatge desèrtic de sorra i roques, esquitxat de majestuosos jebeis de gresos les formes dels quals han estat arrodonides per l'acció de l'erosió durant 50 milions d'anys.

Aquest desert va ser escenari de la revolució àrab que va liderar el llegendari Lawrence d'Aràbia en 1917. En el Wadi Rum no veuràs a penes dunes, sinó més aviat un paisatge lunar adornat de muntanyes altíssimes o jebels amb formes capritxoses i un mar de sorra vermell de fons.



COM ARRIBAR:




Hi ha l’opció d’anar de Petra a Wadi Rum en taxi ( 25 JD- 1:30 minuts) fins el centre de visites i allà reservar una excursió amb 4x4. L’altre opció és contractar l’excursió completa amb 4x4 des de l’hotel de Petra. Nosaltres al principi varem optar per fer-ho per la nostra compte, però calculant els preus ens sortia més econòmic la segona opció (20 euros més barato).

Així que a primera hora del matí ens va venir a buscar el Kalif, que seria el nostre guia-conductor durant els pròxims dos dies. No parlava gaire l’anglès, però entre gestos, frases curtes i una mica d’imaginació ja ens anàvem entenent i si no ens començava a parlar en jordà com si creies que parlant lent l’entendríem alguna cosa ! La veritat és que ens vam riure molt amb ell, a més ens explicava alguna que altra aventura que havia viscut durant els seus anys de guia pel Wadi Rum. El cotxe del Kalif era un 4x4 enorme tot per nosaltres sols i a més ens fotia música àrab a tota castanya pel desert ! La conducció ja era una altre cosa..... ( és que a Jordània condueixen com a boixos, tot s’ha de dir però, que no superen als conductors de la India ! Menys mal !).




DORMIR:

Afortunadament, encara no hi ha hotels a Wadi Rum, així que l’única opció que hi ha és dormir en la teva tenda de companya al mig del desert o anar en algun campament de tendes organitzat pels beduins de la zona. Nosaltres vam escollir la segona opció. El Kalif ens va dur a un campament del seu cosí que es deia Camel camp. Estava protegit per una enorme roca i hi havia una carpa beduïna per poder descansar i prendre té, una enorme pista de ball, un bany amb dutxes i encerclant les instal·lacions les tendes de campanya.




MENJAR:

Com tampoc hi ha hotels no hi ha cap restaurant en el desert. Nosaltres vam fer picnic enmig del desert. El Kalif ens va dur a una zona resguardada i allunyada dels punts més turístiques, semblava que no hi hagués cap rastre de civilització ens molts kilòmetres a la rodona. El vam ajudar a recollir branquetes i fulles seques per fer el foc que ens serviria per fer el dinar: pollastre, amanida, pa i te beduí. Després de cuinar-ho ens ho vam menjar i us podem assegurar que feina molt de temps que no menjàvem un pollastre tan bo com aquell ! Ens vam posar les botes ! Després d’aquell tiberi ens varem estirar i mirant el cel i la natura que ens envoltava ens vam quedar dormits! Hi havia una tranquil·litat, un silenci, no s’escoltava res de res.......





A la nit vam sopar amb els nostres nous amics jordans al campament enmig del desert del Wadi Rum. El menjar era recent cuinat i hi havia una multitud de plats per escollir, tots ells boníssims !


QUE VISITAR:

El Kalif es va fer un recorregut d’un dia sencer per diferents zones del Wadi Rum amb el mega-super-trasto de 4x4. La majoria del trajecte va conduir el Kalif, però després li va deixar fer el burro una estona a l’Isaac fins que va encallar el jeep a la sorra ( la gràcia que li va fer a la Sandra ! ja es veia enmig del desert sense comunicacions, menjant serps i dormint a la intempèrie ). Per sort va quedar en un petit susto i vam continuar la nostra ruta.





Al llarg del viatge pel Wadi Rum vam poder veure les restes dels poblats nabateus, que van construir temples i van gravar nombroses inscripcions en les roques. Estan una mica amagades i en mal estat, però et pots fer a la idea dels dibuixos que feien els antics caçadors de l’època.

També ens va ensenyar tres ponts de roca diferents fruit de l’erosió del vent. No podia fallar i l’Isaac va fer escalada a tots tres. Les vistes eren fenomenals ! En un dels ponts ens trobarem a un grup de beduins nòmades que estaven preparant el seu dinar i descansant en una petita ombra que hi havia, mentre els camells recuperaven força menjant quatre herbetes que hi havia per allà.



Després vam fer una parada a una font que no s’inclou en els itineraris normals que ofereixen els conductors de jeeps, però val la pena intentar trobar-la perquè et fas a la idea com sobreviuen els beduins de la zona. El vigilant de la font ens va explicar que sota del desert de Wadi Rum hi ha molts aqüífers subterranis i això és el que els hi permet anar movent el seu campament nòmada i alimentant al seu ramat d’animals.

No podia fallar la parada per anar a veure les dunes de sorra vermella. És una zona formidable per pujar gatejant i després lliscar per la pendent (sense perill). nosaltres ho fam fer amb el 4x4 i va ser molt divertit !




Després de fer el boig baixant per les dunes, el Kalif ens va portar a veure els Set Pilars de la Saviesa. Es diu així en honor al llibre de Lawrence d'Aràbia, que va fer famós el Wadi Rum.

També ens va ensenyar una fortificació mig en ruïnes. Al principi vam flipar de com estava conservada, però després ens va explicar explicar el truc: era de mentira, l’havien construït uns productors de cinema per fer una pel·lícula ambientada en el desert de Jordània i després d’acabar-la l’havien deixat allà. Si més no curiós.

A mitja tarda, després del cansament dels vots del camí i de la caloreta, vam anar a deixar les motxilles i a prendre un té al campament on dormiríem. Allà vam conèixer a una fotògrafa suïssa que estava de viatge per Jordània. Ens va demanar que si la podíem acompanyar a fer unes fotos al desert i a veure la posta de sol junts. Vam acceptar sense pensar-nos-ho dues vegades, i la vam encertar! Si el nostre conductor, el Kalif, conduïa com un boig, el seu conductor era molt molt pitjor, tant que mentre anàvem amb el jeep pel mig del desert va deixar el cotxe en marxa i es va pujar al sostre ! No vam parar de riure tota la tarda i ens vam fer unes fotos disfressats de beduins. A més la posta de sol no podia ser més espectacular !


La nit que varem dormir en el desert va ser inesperadament inoblidable. Inesperada perquè no ens imaginàvem que coneixeríem a un grup de jordans i una fotògrafa suïssa, amb els que vam muntar una festa d’allò més autèntica: ens van convidar a sopar, després vam ballar, cantar i de postres ens van fer una representació de com és una autèntica boda beduïna. Inoblidable, perquè són gent encantadora que ens van acollir com si fóssim amics de tota la vida i ens van explicar coses de la seva vida i cultura que no surten a les guies de viatge.


RECOMANACIONS PER ANAR A WADI RUM:

1.- És necessari no oblidar el repel·lent per a insectes: les mosques, durant el dia, poden ser una veritable tabarra, i els mosquits, a la nit, són veritablement voraços ( que li diguin a les cames de la Sandra que se les van menjar !).
2.- No s'ha d'oblidar portar barret, protector solar, calçat resistent i aigua ( no hi ha botigues enmig del desert).
3.- Per moure’t per la nit, convé portar una llanterna. Sobretot si vols anar al bany enmig de la nit o per saber on tens les coses a la tenda de campanya.

WADI MUSA (PETRA)


Petra, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1985. Només la visita a Petra ja justifica el viatge a jordània, perquè malgrat hagis pogut veure Petra en pel·lícules o fotografies la seva contemplació en directe supera amb diferència tot el que haguem pogut veure sobre ella en cinema o televisió.

Petra va ser fundada en el segle VI a. C. pels nabateus. Després de diversos intents finalment els romans van conquerir Petra a l'any 106 i van imposar en ella el seu pla urbanístic usual, com per exemple els carrers amb columnes. Després de la invasió musulmana al s. VII passen 500 anys sense res destacable fins que en el s. XII els Croats es traslladen a Petra i construeixen un fort. D'aquí fins l'any 1812 es perd el rastre de la ciutat, la situació de la qual era un secret gelosament guardat i custodiat per tribus beduïnes, ja que se la considerava un lloc sagrat, a més de creure que el lloc amagava múltiples tresors. Més tard, l'explorador suís Burckhardt va trencar l'aïllament de Petra al divulgar la seva existència al món.


ON DORMIR:

AMRA PALACE: qualitat-preu és el millor que hi ha a Petra. Les habitacions són noves i confortables, l’esmorzar estava prou bé i l’hotel té psicina i jacuzzi. A més la gent que hi treballa ens ha fet sentir com a casa, hem seguit totes les seves recomanacions i ens ha anat de conya ! L’única pega és que està a prop d’una mesquita i et despertes amb els resos de bon matí.




MENJAR:

CLEOPATRA: és un restaurant molt senzill que pots menjar buffet típic beduí. El preu l’has de regatejar ( nosaltres vem aconseguir sopar per 3JD). És el restaurant més a prop de l’hotel.

AL-WADI: està ubicat a la rotonda del centre del poble ( la més famosa ). Serveixen pasta, entrepants i menjar típic beduí. La neteja no és el seu fort.



AL-ARABI RESTAURANT: va ser la millor elecció de tots els restaurants que vam anar. Està ubicat al costat del Al-wadi. Té gran varietat de menjar i begudes a bon preu i el servei és eficaç. A part d’anar-hi els viatgers, també hi van molts els autòctons (cosa que dona confiança).




COSES A VISITAR (PETRA):

Vam decidir llevar-nos aviat ( = 6 del matí) per no trobar-nos amb tots els grups de guiris que visiten Petra. Va ser una putada escolatr el despertador però poder passejar pel SIq, veure el teatre i el tresor sols va ser una experiència increïble ! L’entrada costa 21JD per un dia i 26 JD per dos dies. Nosaltres us recomanem la de dos dies per poder gaudir de cada racó de Petra amb temps.

De l’hotel a l’entrada de Petra són 4 minuts en taxi i 1’5JD per trajecte ( S’ha d’intentar regatejar que si no són capaços de cobrar-te 3JD).

Des de l’entrada fins el Siq hi ha uns 15 minuts caminant amb temples esculpits a les roques a banda i banda ( és com l’aperitiu del que et trobaràs després). Una vegada t’endinses en el Siq (estret passadís creat després d’un moviment de terres) sembla que entris en un túnel del temps que et porta cap una de les meravelles del món: el TRESOR ! ( famós per la peli d’Indiana Jones).





La veritat és que se’t fa una mica llarg el passeig pel Siq perquè a cada corba esperes que se t’aparegui... i quan menys t’ho imagines ... xaxan ! De sobte te’l trobes allà plantat. És sorprenent com un temple de fa més de 2000 anys es conservi tan increïblement bé.



El nom de Tresor li ve donat d’una llegenda en la que creien que un rei havia amagat el seu tresor en una de les urnes de la façana. Els beduins es creien tan aquesta llegenda que en la façana es poden observar els forats de les bales que van disparar per intentar trobar el famós tresor ( com era d’esperar: no va haver sort !).



Malgrat que ha primera hora pots fer totes les fotos que vulguis al tresor sense cap altre persona, la millor hora és quan el sol li dona de front ( cap a les 10-11 del matí) i els colors de la pedra s’il·luminen.




Si continues el camí i deixes enrere al Tresor el següent punt de parada obligada és el Teatre, excavat a la muntanya pels nabateus. Al voltant del teatre pots contemplar algunes de les tombes reals i perdre’t per les diferents rutes que t’ofereix Petra.




Més endavant et vas creuant amb multitud de petits, mitjans i grans temples, tombes o cases excavades en les roques. Abans d’arribar al final del camí hi ha les restes de l’antiga ciutat de Petra; només hi queden unes escales i quatre columnes però amb una mica de creativitat al poder et pots arribar a imaginar com havia estat el dia a dia en aquesta immensa ciutat!






A aquestes alçades del dia, el teu cos et crida un descans en un dels dos restaurants que hi ha després de la ciutat ( és on hi ha banys). Un cop has carregat piles et toca pujar al Monestir. Són 45 minuts de pujada ( no és fa gens pesat, perquè hi ha molts trossos d’escales, les vistes són increïbles i vas veient les botiguetes que improvisen les dones beduïnes ).








El Monestir és similar al tresor, però de dimensions majors. Realment us ho recomanem, perquè a part de la seva bellesa les vistes són impressionants. Ahh i quan arribes tens premi: un xiringuito molt ben col·locat amb uns sofàs de conya !



De baixada pel camí del Monestir ens varem trobar a tres autobusos sencers de nois i noies hindús caminant per la gruta de Petra. Va ser molt divertit recordar el nostre viatge per la India de l’any passat i a més els vestits de colors que duien les noies li donaven un toc de vida a les roques roges.




Per la nit, varem contractar una excursió de nit per Petra (Petra by night). Només l’organitzen els dilluns, dimecres i dijous. És una excursió màgica i única perquè quan el sol es posa il·luminen amb més de 500 veles el Siq i el Tresor. A més dos músics beduins toquen música en directe i t’ofereixen un té. No podíem demanar res més ! Una experiència inoblidable !




RECOMANACIONS PER VISITAR PETRA:
1.- Dur calçat còmode i tancat.
2.- Porta aigua de fora, perquè a dins és molt cara, tot i que de vegades caus en la temptació de comprar-te alguna de fresca
3.- La bateria de la càmera ha d’estar ben carregada i la memòria ben buida, perquè no parareu de fer fotos a tot !
4.- No oblidar la crema solar perquè el sol li fot canya !





MAR MORT



Es tracta d'un dels llocs més curiosos del planeta ja que es troba situat a 400 m. per sota del nivell del mar, essent un dels llocs més baixos de la superfície de la terra i el mar de major salinitat del món. A més degut al seu microclima et pots banyar durant tot l’any !



COM ARRIBAR:

La nostra pròxima parada des d’Amman va ser el mar Mort. Com ja us hem dit vam llogar un taxista que ens portés a passar el dia al mar Mort i després fer nit a Petra. El trajecte és d’una hora aproximadament per autopista per fer 55 km.

QUE VISITAR:

El taxista, Jamil Sharon, ens va recomanar que no anéssim a les platges públiques, perquè estan molt brutes i no hi ha dutxes per poder treure’t la sal al sortir del mar ( a més si ets noia encara t’ho recomanem menys, perquè al passar vam veure que només hi havia nois i es banyaven vestits).

Així que ens va acompanyar fins l’Amman Beach ( 10 JD per persona). Són instal·lacions força noves i ben condicionades: hi ha dues piscines (una d’aquelles sense fi que sembla que s’uneix l’aigua del mar Mort amb la de la piscina), també hi ha vestidors, dutxes, un restaurant, bars, botigues i el millor de tot és la platja amb una aigua transparent i molt neta ! L’ambient era molt tranquil perquè la majoria eren famílies i algun que altre viatger. Ara això els vigilants estaven controlant-nos tota l’estona perquè no ens donéssim cap petó ! ( un cop que ens va enganxar ens va fotre una pitada que ens va deixar sords! jejeje Ai la censura d’aquest país ! )





El mar té una elevada salinitat que provoca que les seves aigües no tinguin peixos ni cap tipus de vida marina i que la flotabilitat de l’aigua sigui molt superior a la de qualsevol altre mar, impedint que els banyistes s’enfonsin.




Com l’Isaac és molt tossut va voler comprovar que no podia submergir-se al mar i efectivament després de deixar-se els ulls vermells com un tomàquet pel picor de la sal no va poder enfonsar-se !






Per altra banda, la gran riquesa de minerals que l’aigua duu dissolts fa que, tant les seves aigües com el fons marí, tinguin importants propietats medicinals i la gent es dedica a empastifar-se de fang tot el cos com a tractament de bellesa i salut. Fins hi tot a la botiga del recinte pots comprar el fang del mar Mort i fer-ho un cop has arribat a casa !


Després de dinar al buffet ( 8JD per persona) varem fer via cap a Petra. Pel camí observarem les estranyes formes que adopta la sal al solidificar-se a la roques de la costa, sembla que sigui neu.

També vam parar a l’entrada de la reserva natural Dana, només de veure-la des de fora ens vam quedar amb les ganes de poder-hi passar un dia sencer per les grutes que s’entreveien ( en un altre viatge serà !).

A l’anar per l’autopista bordejant el mar Mort el paisatge és desolador: s’està secant per moments ! El Jamil ens va explicar que per poder frenar-ho Qatar pagarà un projecte internacional per poder construir un conducte que vagi des del Mediterrani fins el Mar Mort i així mantenir el nivell d’aigua. No hi ha res com tenir bons amics !

18 de febrer, 2008

AMMAN, LA CAPITAL DE JORDÀNIA


ARRIBADA:

El trajecte BCN- Amman va durar 4 hores. Al final vam comprar els bitllets a Air Jordanian i l'encertàrem perquè el tracte va ser molt bo i l'avió era nou i espaiós (cada vegada més difícil de trobar-t'ho en classe turista!).

A l'arribar a l'aeroport internacional Queen Alia has de canviar alguns diners en el banc que es troba al costat d'on es fan els visats i allà mateix et posen un segell més al passaport al mòdic preu de 10 JD. Un cop has pagat et deixen sortir per agafar le smaletes. El visat et serveix per viatjar pel pais durant 15 dies. Si la teva esda al país sobrepassa aquest termini pots presentar-te a la comissaria de policia perquè te'l renovin.

Nosaltres per arribar a la ciutat varen contractar el servei de taxi a l'hotel Palace. Ens va costar 12 JD.

ON DORMIR:

Després de llegir totes les recomanacions d'altres viatgers ens varem decidir per l'Hotel Palace. És un hotel senzill i sense luxes. però la seva ubicació és inigualable i el personal és agradable i t'ajuden amb tots els dubtes que tinguis del teu viatge. Nosaltres ens varem quedar l'habitació amb bany privat per 22 JD.


MENJAR:

CAIRO CAFE: està a prop de la mesquita del Rei Hussein en un carreró enmig d'un mercat de roba. El menjar és bo i està bé de preu. Als estrangers els hi toca pujar al tercer pis amb les famílies jordanes després de les repassades que et foten els jordans, sobretot si ets noia ( La Sandra ho va comprovar!). Ús recomanem el pollastre amb arròs (tenen de molts tipus).

HASHEM RESTAURANT: és un autèntic bar jordà on serveixen plats típics boníssims com l'hummus, el falafel.... ( tots vegetarians). A més t'ofereixen un te a la menta inigualable ! El propietaris és molt amable i entre els clients que hi ha menjant i els cambrers t'ajuden a escollir el menjar perquè no hi ha carta ni parlen angles ! Està en un carreró sense sortida.



BOOKS AND CAFE: és una llibreria-cafe-restaurant que troba a la part alta d'Amman, en un barri residencial ( hi ha cada casa que flipes !). Val la pena anar per les vistes que té de la ciutat i pots dinar a la terrasa en un ambient universitari. El millor per arribar és agafar un taxi perquè està una mica amagat.

PASTISSERIES: et trobes per tot arreu i se't cau la baba cada vegada que veus els aparadors ples de pastes típiques jordanes i totes elles et criden: menja'mmmm! Nosaltres vam caure en la tentació i comprarem en una pastisseria prop de l'hotel.


COSES A VEURE:

MESQUITA DEL REI ABDULLAH: nosaltres vam coincidir la visita en divendres així que ens varem haver d'espavilar perquè pels no musulmans només obren de 9 a 11 del matí. S'ha de pagar 2 JD per persona. Les noies hem de posar-nos una mena de bata amb caputxa begre per no ensenyar res de res... no sigui que se'ns vegi el tormell i Alà s'enfadi !

En teoria és la única mesquita de Jordània que deixen visitar als no muslmans, però no té res a envejar a d'altres que hem visitat com la de Delhi o les d'Estambul. Sorpren l'enorme cúpula de color blau que corona la mesquita, la resta és bastant austera.


TEATRE ROMÀ: junt amb la ciutadella són les restes arqueològiques d'Amman més visitades. la veritat és que val la pena anar-hi. El teatre va ser construit en el s. II d.C i restaurat fa uns 50 anys amb poca gràcia ( perquè no van utilitzar els materials originals). Les millors fotografies del teatre es poder fer des de un mirador ubicat a dalt d'una muntanya. Per arribar-hi s'ha de creuar la carretera principal i pujar per les escales que estan a prop d'una pastisseria boníssima, tot sigui dit de pas. Des del mirador es poder contemplar les 3 grades ben diferenciades i la resta del poble. Diuen que tenia capacitat per a 7000 persones ! Davant del teatre queden una filera de columnes que es tot el que hi ha del foro romà, l'antiga plaça pública més gran de Jordania. Al costat s'hi troba l'Odeo, un petit amfiteatre amb capacitat per a 500 persones.




LA MESQUITA DEL REI HUSSEIN: no s'hi pot entrar, però es fa divertit veure el va i bé de gent que entre a ressar. És un veritable formiguer humà. Al seu costat darrere s'hi troba el mercat de fruita que no té res a envejar a cap dels nostres.



COM SORTIR:

Nosaltres ens decidirem per agafar un taxi que ens portés a Petra fent parada al Mar Mort ( preu 80JD). El vam reservar a l'hotel mateix d'un dia per l'altre.


12 de febrer, 2008

El nostre viatge per Jordània


Doncs ja tornem a ser aquí ! Després de tenir el blog hivernant ens hem proposat explicar-vos el nostre viatge per Jordania.

El nostre itinerari va ser aquest: vam aterrar a Amman, després vem flotar a les aigues del Mar Mort i continuarem cap a Petra (una de les meravelles del món), també vam fer una acampada al desert de Wadi Rum i per acabar ens vam donar el luxe de passar uns dies de descans al Mar Roig fent esports aquàtics i submarinisme.

Una curiositat: la Sandra es va difressar de beduina i una fotògrafa (

Alexandra Wey) li va fer unes fotos pel seu treball !



En aquest video surten els amics jordans que ens varem fer. La cançó que canten és una conya que tenien amb l'Isaac !