28 de juliol, 2010

HOTEL AMARINA: NOSY BE

Salama!

Volíem una lluna de mel poc comuna i que cap dels dos hagués estat abans en el país, i el destí ens va enviar cap a Madagascar. Un indret que segons posa a la guia arriba gent de dos tipus, els que gaudeixin fent trekking per la muntanya o els que busquen una illa paradisíaca on desconnectar i poder relaxar-se.

Nosaltres som un mix d’aquestes dues opcions, per això després dels Tsingys... i les hores amb cotxe, vàrem decidir agafar un avió i volar cap a Nosy Be, una petita illa que queda al Nord-Oest de Madagascar. Després de buscar i comparar molt, vàrem escollir el millor: l’hotel Amarina.



Només us direm que aquests nou dies han estat una petita lluna de mel dins la nostra lluna de mel: Començar el dia amb un crep de xocolata, decidir si platja o piscina (la decisió més complicada del dia!), algun que altre combinat de fruites, o Caipirinha..., dinar (un altre moment difícil.. per decidir, entre marisc o un bon entrecot), un altre bany, el massatge relaxant diari, i la posta de sol acompanyada d’un altre cocktail. Ahhh, ens oblidàvem, i entre mig molt amor!! Jejejej

Ahir pel nostre comiat, el Director de l’hotel, Marcelo (un francès encantador que ens ha cuidat com si fóssim part de la seva família), ens va regalar un sopar romàntic a la platja, la millor despedida que podíem tenir!

Isaac i Sandra
Km22

P.d: Demà marxem 4 dies a fer una ruta pel parc natural d'Ankarana, així que no arribem a Diego Suarez no tindrem connexió de nou.

Una abraçada.


Salama !
Després d’un parell de dies de relax en el nostre hotel de Nosy be, vàrem decidir fer una excursió pels voltants de l’illa. Els nois de l’hotel ens varen recomanar fer tres aturades, la primera a Nosy Komba, l’illa propera més gran, on es poden comprar les mantelleries que fan les dones del poblat i veure un petit parc natural amb diferents animals autòctons de l’illa. Aquí l’Isaac va tenir el seu primer contacte directe amb els lèmurs, que l’intentaven prendre el plàtan que portava a la mà.

Després vam fer via cap a Nosy Tanikely, una petita illa, perfecte per fer submarinisme i snorkel. Varem veure molts peixos de colors, estrelles de mar, eriços i corals, però cap tortuga (resulta que aquella hora no els hi anava bé passar per la zona). Allà ens varem quedar fins que les panxes ens van avisar que començaven a tenir una mica de gana.

Llavors varem pujar de nou a la nostra barca per dirigir-nos a Nosy Sakatia. Una illa gairebé deserta i molt poc visitada. Ens esperava un àpat increïble a base de marisc, peix, broxetes de zebu (l’equivalent a la vedella) i una pila de postres.
Pels viatgers que estiguin pensant en venir a Madagascar els hi recomanem fer aquesta excursió pel voltant de Nosy Be.

Un petonarro!!
Isaac i Sandra
Km22

FLORS DE NOSY BE

Passejant pel nostre hotel aquests dies hem anat descobrint una quantitat increïble de plantes i flors diferents. Els colors i les formes són del més curioses!

Esperem que us agradi la recopilació que hem fet!


Un petonarro
Isaac i Sandra
Km22

27 de juliol, 2010

GENT DE MADAGASCAR

Hola a tots!



Aquí us deixem un video amb la gent que ens hem anat creuant durant aquests dies de viatge.







Una abraçada forta!

Isaac i Sandra
Km 22

25 de juliol, 2010

AVINGUDA DELS BAOBABS

A punt d’arribar a Morondava, quan només faltaven 15 km per arribar al nostre hotel, vam fer la última parada del trajecte a l’avinguda dels Baobabs.

Els baobabs són gegants que acumulen aigua en el seu interior per suportar l’època de sequera durant l’hivern. En concret, tots els baobabs que veureu en el pròxim video superen els més de 400 anys, perquè triguen molt en créixer. En l’actualitat s’està treballant força en la reforestació d’aquesta espècie i fer entendre a la gent de la importància de la flora autòctona.

Una curiositat és que als lèmurs els hi encanta les flors i els fruits que produeixen els baobabs.

També veureu dos baobabs entrellaçats que són coneguts amb el nom de baobabs in Love!
Ens vàrem quedar en aquest paratge fins la posta de sol i després vam arribar a l’Hotel Chez Maggie, un lloc molt acollidor i a primera línia de mar.



Una abraçada a tots i totes,

Isaac i Sandra
Km22

PARC NATURAL DE KIRINDY:


A mig camí entre el parc natural de Bemahara i Morondova, hi ha un petit parc natural anomenat Kirindy. El seu nom en llengua malgatxe significa indret estret amb fauna salvatge.

Aquí vam poder fer una sortida per la nit per veure els lèmurs i altres animals nocturns. Va ser una experiència molt curiosa, perquè a priori pensàvem que no veuríem res i després no paràvem de creuar-nos amb lèmurs, camaleons, ocells i altres animalons del bosc. No tenim cap foto que ensenyar-vos ja que la cosa estava una mica difícil perquè no paraven quiets.




Per dormir ens varem quedar en les cabanyes del parc natural. Són prou còmodes i el menjar que preparen les cuineres està esplèndid per les condicions que hi tenen. Al costat de la nostra cabanya, hi havia una representació d’una tomba típica. Us hem fet una fotografia d’un detall perquè veieu que animats marxen a l’altre món! Jejejej








Pel matí vam tornar al bosc per veure més animals i ens vam creuar amb dues famílies de lèmurs blancs i marrons. També vam veure orquídies (minúscules) i algunes papallones i cucs de seda.
Un petonarro,
Isaac i Sandra
Km22

24 de juliol, 2010

CANOA PEL PARC NATURAL DE BEMAHARA:

Salama !

Després d’un llarg dia de caminada pels Tsingys, al matí següent vàrem començar la jornada amb un passeig en canoa de dues hores pel riu Manambolo.

La Sandra no les tenia totes quan el guia li va dir que hi havia cocodrils al riu i va veure que de la canoa al seu cul hi havia menys de 10 centímetres !
El nostre guia ens va ensenyar diferents coves amagades en la riba del riu on hi havia una pila d’estalactites i d’estalagmites, realment una sorpresa pels nostres ulls!



Finalment va ser un viatge tranquil i molt relaxant, veient de tant en tant algun ocell o lèmur apropant-se a la vora per beure aigua. Una altra curiositat d’aquest passeig fou que vàrem veure les tombes típiques del poblat autòcton. Resulta que en comptes d’enterrar als seus difunts, els col·loquen en els espais formats per l’erosió del riu que hi ha a les roques de vora el riu. Quan els van a visitar han de portar-los mel o alcohol!




Després havíem de desfer el camí d’anada del primer dia.... ufff només de pensar-ho els nostres ronyons ja es queixen ! Però com a Madagascar sempre hi ha imprevistos, a meitat de camí ens vàrem trobar un camió espatllat que ens barrava el pas. Total, que el nostre conductor sense pensar-s’ho dues vegades posa la reductora i es marca un off-road per esquivar-lo. De totes maneres, com aquí la gent és molt educada ens pararem de nou per ajudar-los: va ser molt fàcil, només van haver de treure la nostra bateria del 4x4, li van posar al camió, aquest es va engegar i de nou ens la van tornar ! Al cap de 20 minuts ja estava tot el problema solucionat!

Fins aviat!
Isaac i Sandra
Km22

22 de juliol, 2010

Parc de Bemahara: Tsingy

Salama (hola en malgatxe)!

Ja estem aquí de nou... Aquest cop no us hem fet esperar gaire.
En comptes de posar-vos algunes imatges del parc natural Bemahara i els Tsingy, us hem fet un petit video amb música típica del país que ens va regalar el nostre guia.
Doncs com us dèiem en el post anterior, els Tsingy són multitud de roques en forma de punxes. Aquestes , són fruit de molts anys d’erosió de l’aigua i el vent que els hi ha anat donant aquestes formes tan curioses.
Hi ha dos grups: els Grand Tsingys i els Petits Tsingys. La diferència és molt sencilla, el tamany és el que importa ! jejejeje
En els grands pots fer dos rutes a peu, una de 5 hores i una altra de tres i mitja, que és per la que vam optar nosaltres (degut a la nostra pèssima preparació física). De totes maneres, vàrem tenir molta sort, segons el guia, ja que vam veure quatre tipus de lèmurs, camaleons, serps, ocells varis i una pila de flora diferent. La ruta està molt currada, perquè quan van obrir el parc, pels voltants del 1998, un grup d’experts francesos va preparar les diferents rutes pels tsingys amb cordes, ajudes i ponts de fusta per fer-ho una mica més transitable. Pels qui s’animin a anar-hi és imprescindible portar aigua, un bon calçat: amb bambes ja n’hi ha prou, però recomanem que porteu soles gruixudes; crema protectora solar (literalment t’axixarres allà dalt), uns prismàtics per veure els animals i la càmera amb la bateria a tope, perquè no parareu de fer fotos!

Per la tarda vam fer via cap els petits Tsingy, molt més senzill el trajecte, simplement és un passeig entre mig de roques i camins laberíntics. Hi ha moments però amb certa dificultat i sobretot has d’estar amb una figura amb tendència a l’esveltesa, perquè hi ha trossos que entre paret i paret no hi ha més de 30 centímetres.


Ara, després d’haver-ho viscut, podem dir amb majúscules que cada minut del trajecte en 4x4, i cada vot el tornaríem a repetir per tornar a veure aquest parc natural tan espectacular !

Un petonarruuu!!

Isaac i Sandra
Km22

De Morondava a Bemahara

Salama !
Després d’uns quants dies sense tenir notícies nostres, ja estem de tornada. I és que a Madagascar l’internet i l’electricitat són difícils de trobar junts.

Després dels primers dies a la capital, Tana, vam agafar un avió destinació Morondava, que queda a l’est de l’illa. Vàrem decidir agafar un avió i no fer ruta per carretera, ja que l’illa és més gran que tota Espanya i Portugal junts. A més les carreteres deixen força que desitjar.... només us diem que per fer 100 km tardes 5 hores i de transport públic només hi ha unes furgonetes anomenades taxi-brousse que com diu l’anunci d’ikea “dónde caben 10 caben 35”!

Retornant al que us estàvem explicant de Morondava. A l’arribar (quatre hores més tard del previst per problemes tècnics .... on la Sandra es va acollonir una mica) ens estava esperant el nostre guia, Philemon, i el conductor Lolo, per començar l’aventura cap els Tsingy. Vam reservar aquesta travessia amb l'hotel Chez Maggie, molt ben recomanat en altres blogs de viatgers i la veritat, són gent professional i que coneixen el terreny.


Presentació formal, quatre preguntes de la cultura de Madagascar i comencen els vots. Hi ha vots de molts tipus i us assegurem que els hem provat tots en aquest viatge. Hi ha de petits que et fan riure, hi ha d’enormes que et deixen amb la boca oberta i els ronyons per corbata i hi ha els reincidents que no són gaire grans però el cos et trontolla amb cada un d’ells.



Però no tot són incomoditats, durant el viatge vam poder veure els nostres primers baobabs, lèmurs, cebus (la vaca autòctona) i conèixer la gent del país, per cert encantadora.


Entremig de tot això vàrem creuar dos rius amb ferry, segons el diccionari malgatxe, a Catalunya se li anomena dues canoes unides amb uns taulons de fusta i dos motors fora borda de tercera o quarta mà.


Després d’un llarg trajecte de més de 9 hores en 4x4 i d'una parada per dinar a l'hotel du menabe (on fan els millors creps de xocolata de Madagascar) arribarem a Bemahara, parc natural on es troben els Tsingy. I que és això dels Tsingy??? Doncs haureu d’esperar al següent post per descobrir-ho.......
Una abraçada a tots i totes !

Isaac i Sandra
Km22

15 de juliol, 2010

COMENÇA LA LLUNA DE MEL: MADAGASCAR

Hola a tothom,
Ahir va començar la nostra lluna de mel per terres africanes. Després de molt negociar entre l'isaac i la Sandra al final vam decidir que Madagascar complia tots els requisits (aventura, platges paradisíaques, indrets poc explorats i molta natura ).

I que millor que començar aquesta aventura que amb la benvignuda d'un sol rogent com el de la foto. Vaja que vam entrar amb molt bon rotllo a l'avió desitjant que les deu hores de vol passessin ràpides.


La primera impressió a l'hora de pujar a l'avió fou que hi havia molta gent autòctona i pocs "guiris". Al nostre costat es va asseure un malgatxe que anava acompanyat per un grup de joves americans que anaven al sud a fer una missio humanitària. Amb ell vam aprendre les primeres paraules en malgatxe (salama = hola , marahaba = gràcies i aiwa= si).De moment no sabem cap més, però ja anirem augmentant el nostre vocabulari.

De totes maneres, aquí gairebé tothom parla francés i amb l'Isaac estem salvats. A més la gent és encantadora i sempre s'apropen a saludar-nos (diguem que és perquè som els únics de pell blanca en 15km a la rodona). ahhh i quan els hi diem que som de Barcelona, Espanya, s'emocionen i ens diuen: ohh sou els campions del món de futbol! I és que ens agradi o no el futbol sempre és un bon tema per començar a petar la xerrada....

Aquest matí ens hem dedicat a còneixer una mica la capital de Madagascar: Antananarivo. El seu nom és tan llarg que aquí li diuen Tana. Aquí us deixem algunes fotos nostres del passeig pel barri de Haut-ville i pel mercat.











Demà marxem cap a Morondava a fer un recorregut de 4 dies per diversos parcs naturals així que ja us ho explicarem tot quan arribem a Nosy Be.
Isaac i Sandra
Km22