29 d’agost, 2011

MOLTES FELICITATS ISAAC !



Espero que passis un aniversari inolvidable i dir-te que els 31 anyets et senten de marevella ;-p
Desitjo passar molts més cumples amb tu i descobrir cada dia els petits tresors del món al teu costat.

Nengo xete,


Sandra (1/2 KM 22)

23 d’agost, 2011

RUSSIA, JA ESTEM AQUÍ!

Hola a tots !


Després de passar molta calor per terres Tailendeses ens hem posat el polar i hem volat fins a Rússia a refrescar-nos una mica.

Els primers dies hem visitant Sant Petersburg i també hem fet un tastet a les capitals de d'Estonia i Letonia. Els pròxims dies us anirem penjant algun video i les nostres experiències viscudes.

A Sant Petersburg ens ha enamorat l'església de la Sang Vesada (un nom horrible per un monument tant espectacular). Li hem fet fotos del dret i del revés i de dia i de nit. Cada moment que hem passat pel seu costat hem descobert un nou detall.




Una abraçada,
Isaac i Sandra



22 de juny, 2011

Patara Farm: un dia amb els elefants!

Sawadee!


Pel matí ben d’hora ens va venir a buscar una minivan per endinsar-nos en la selva Tailandesa i poder arribar a la granja Patara. És una organització que durant més de 10 anys estan intentant recuperar la població mundial de l’elefant. La seva filosofia consisteix en poder acollir aquells elefants que han estat explotats o que són objecte d’espectacles per als turistes. Ells els hi donen una família, un habitat, cura i alimentació saludable. És per això que ja han nascut més de 15 elefantets a la granja i va a més!
Consideren que els elefants són animals molt intel·ligents però que se’ls ha de dedicar una atenció especial perquè són d’una gran sensibilitat.





Durant el dia que vam passar amb ells ens van explicar una mica com són els elefants, el risc d’extinció i com se’ls ha de cuidar. És per això que a cada un ens van assignar un elefant i ens vam haver de fer càrrec de fer-li una revisió de la salut (obrint les caques inclòs! arggg), netejar-los, donar-los de menjar (cada dia ingereixen 50 kilos d’aliments i centenars de litres d’aigua) i jugar amb ells a l’aigua mentre ens banyàvem al riu.



A L’Isaac li van assignar una femella de més de 30 anys i a la Sandra un pedazo mascle de 17 anys amb uns ullals enormes! Però tots dos eren uns trossos de pa i molt simpàtics! Tot i que va ser poc temps, al final ens va fer penita despedir-nos d’ells.....
Realment és una de les experiències més increïbles d’aquest viatge i com diu l’Isaac això passa un cop a la vida i s’ha de gaudir a tope!


Si algú s’anima a venir a Tailàndia us recomanem que aneu amb Patara Farm i ni us mireu els altres espectacles d’elefants on els obliguen a pintar, jugar a futbol o carregar amb tones de fusta. Realment en aquesta organització s’estima als elefants i es fa un treball excepcional!



Una abraçada i ens veiem en el pròxim post a l'illa paradisíaca de Ko Tao !


Isaac i Sandra

Km22

20 de juny, 2011

Chiang Mai

Sawadee jaa!!



Direcció cap al nord de Tailandia vam fer parada a Chiang Mai, una de les ciutats amb més temples per metre quadrat. Només dir-vos que és 45 vegades més petita que la capital i té el mateix números de wats (temples).




Després de deixar les maletes a l’hotel (Raming Lodge) i descobrir que estàvem al carrer amb més vida nocturna vam fer via cap al casc antic. Aquest té forma de quadrat envoltat per les antigues muralles i el fossar. Ubicar-se en aquest barri és molt senzill, perquè té una estructura similar a l’eixample. En principi ens havíem marcat un recorregut per veure els temples més importants, però a cada pas que fèiem ens aturàvem a veure petits wats cada un amb la seva peculiaritat.


El primer va ser Pan Soi amb una porta tallada de fusta digne del millor artesà. Després vam fer una aturada al Ched Lin per resguardar-nos del xàfec que va caure (per aquestes èpoques és normal que caigui la de caldeu i en 10 minuts surt el sol).
ChediLuang, va ser la tercera parada i un dels temples més importants de la ciutat, on també hi ha un monestir on viuen els monjos. Aquí va anar a parar per poc temps el buda esmaragda que ara es troba en el palau reial de Bangkok. També és conegut perquè va morir un rei en el segle XIV d’un llamp i més tard és va afectar per un terratrèmol. Vaja que està una mica gafat el temple, però tot i això val la pena visitar-lo perquè el tenen super ben cuidat.


La penúltima parada va ser a un temple construït tot de teca (el preferit de la Sandra), Wat Pan Tao. I finalment cap a l’hora del berenar vam arribar al Wat Pra Singh i quina va ser la nostra sorpresa que a poc a poc ens varen anar envoltant nens-monjos per resar abans d’anar a sopar. Va ser molt curiós trobar-nos enmig d’aquest ritual improvisat!


Per la nit una mica de consumisme al mercat nocturn, milers de paradetes de souvenirs, on vàrem fer algunes compres per la família i els amics, això sí regatejant amb el ganivet entre les dents !


Al dia següent ens esperava una gran aventura amb trompes i per això ens vam anar a dormir aviat.....


Una abraçada i petonarros a tots !
Isaac i Sandra

17 de juny, 2011

Mercat flotant



L'últim dia a Bangkok vam sortir de la urbe super contaminada i amb tres nivells de carreteres per veure el mercat flotant. En teoria haviem d'anar a veure com les dones tailandeses intercanviaven aliments enmig d'un laberint de canals.



En realitat ens vam trobar amb un muntatge guirilandia i gairebe totes les barquetes repletes de souvenirs. Definitivament ha canviat molt des que la Sandra va venir aqui fa 15 anys! No ho recomanem en absolut!


De tornada vam parar a una granja d'orquidees i ens van regalar dues! L'Isaac no estava gaire content dues més a casa, va cridar al final no entrarem!


Fins demà!
Isaac i Sandra

16 de juny, 2011

BANGKOK 2011


Sawadee!
Ja som aquí de nou i per terres asiàtiques, estem a Tailandia durant els pròxims 17 dies !

Aquí us deixem un video dels tres dies que hem estat per Bangkok.



El primer dia va ser una mica accidentat perquè vàrem perdre la nostra connexió entre Zurich i Bangkok i ens va tocar quedar-nos a dormir a l'aeroport, però no va estar del tot malament perquè ens van posar en un hotel d'aquests de luxe amb un bar al·lucinant: resulta que l'arquitecte s'havia fumat alguna cosa aquell dia i va fer una bodega de vidre de 5 plantes. Les barman anaven amb arnesos i pujaven volant amb un sistema de politges. Quan portaves dos copes no sabies si estaves veient una cosa real o començaves a al·lucinar, noies volant i fent piruetes envoltades d'ampolles de vi blanc, negre i rosat! Tot molt fashion ( com li agrada a la Sandra).




Després del periplo pels aeroports vam aconseguir arribar al nostre hotel de Bangkok i un nosé que d'aire sortit de les profunditats de l'infern se'ns va enganxar a la nostra pell com una lapa. A partir d'aquell moment no sabem perquè però no ens l'aconseguim treure de sobre.
Dit i fet i cap a xinatown, on vàrem visitar els primers temples d'uns colors tan vius que semblaven trets d'una sèrie de dibuixos animats. Allà flipàrem amb els dracs i les supersticions dels xinesos. Resulta que compren tots els objectes que "necessitem" ( roba, cases, cotxes, iphones, diners.....) a la terra en format paper per enviar-los als seus avantpassats perquè estiguin contents. Vaja tot gira al voltant de la bona sort!




Després d'un breu aperitiu de noodles i wanton de nou en marxa i cap al riu per anar a visitar la posta de sol al Wat Arun. Aquest temple el vàrem veure al dia següent i fliparem amb la inclinació de les escales! A dalt veus Bangkok des d'una perspectiva diferent envoltats de trencadis de ceràmica ( rollo Gaudi, però en versió Tai).

També visitarem la casa del sr. Thompson, un americà del segle passat que es va enamorar del país i va muntar-se un xiringuito digne d'un rei. Vaja que va viure de conya i construí un imperi de seda, exportant-la a la resta del mon. A part d'empresari era col·leccionista d'antiguitats i a casa seva tenia una pila de budes i quadres per totes les parets. No ens hagués importat ser un dels seus convidats durant uns quants dies.....

Per posar la guinda al pastis vàrem entrar al palau reial, impressionant! Acompanyats per un grup de monjos passejarem pel recinte ple d'estupes, or i infinitats de dimonis que protegien a la família reial.

La última visita de Bangkok va ser al Wat Pho, on hi ha un buda reclinat de proporcions espectaculars. Vam estar debatent una estona si havien fet primer el buda i després el temple a sobre o al revés. No vam treure l'entrellat però vam sortir d’alla amb la boca oberta!


Una abraçada a tothom!


Isaac i Sandra


KM22

06 d’agost, 2010

TANA I EL ZOO DE COCODRILS

Salama !


Avui ha estat l'últim dia del nostre viatge a Madagascar i hem aprofitat per fer les últimes compres de regalitos per la família i els amics en un mercat d'artesania que hi ha a les afores de Tana. La veritat és que hi havia coses molt maques totes elles fetes a mà i amb uns colors molt vius que ens donava ganes de comprar-ho tot!



Després hem decidit anar a un zoo de cocodrils que queda molt a prop de l'aeroport, perquè en les altres dues ocasions que havíem anat a Tana ja havíem visitat els llocs més emblemàtics. Exactament no sabíem que ens trobaríem, però ha estat una experiència curiosa. Quan entres primer accedeixes a la zona dels lloros i rèptils petits, després et saluden els burros i les cabres. Continuant pel camí senyalitzat trobes les serps i els camaleons i després els lèmurs.



Finalment hi ha tres zones diferents amb els cocodrils ordenats per tamany. Els més gran estan al final de la ruta pel parc.




Cap al migdia els cuidadors dels cocodrils els hi donen el menjar i és impressionant com es mouen i lluiten entre ells per ser el primer en arribar.


Una vegada han omplert la panxa a tornar a fer la siesta!


Després hem anat al restaurant del parc i l’Isaac s’ha fotut unes brotxetes de cocodril boníssimes!





Ara estem esperant a l’aeroport per tornar cap a casa i tenim una barreja de sentiments. D’una banda ja tenim ganes d’arribar a casa i veure’s a tots i d’altra ens quedaríem uns dies més per aquestes terres que ens han acollit amablement en la nostra lluna de mel!


Un petonarro a tots i fins aviat!


Isaac i Sandra
Km 22

ANTSIRANANA i MAR ESMERALDA

Salama !
Antsirana o també coneguda amb el nom de Diego Suarez és la ciutat més al nord de Madagascar. Aquí vàrem estar tres dies allotjats en l’hotel Allamanda, que queda a primera línia de mar. Ús el recomanem als viatgers que vulguin venir aquí, perquè és molt tranquil, les habitacions són noves i el restaurant de l’hotel és exquisit ! A més teníem companyia cada dia a l’habitació amb les diferents sargantanes que es menjaven els mosquits.



La ciutat és un punt estratègic pels vaixells de mercaderies i pels pescadors. Pels carrers hi passejaven una pila de mariners amb les seves novies malgatxes d’una setmana ....
Hi ha una llegenda d’aquesta ciutat, diuen que temps enrere va ser la vila del pirates, Libertalia i encara avui es veuen senyals amb aquesta història.


El carrer principal és diu colvert i és on s’hi troben la majoria de botigues i restaurants. Aquí us deixem una imatge del carrer al migdia quan tots els comerços tanquen.

Un dels tres dies aquí, vam decidir fer l’excursió al mar esmeralda. Per això vam agafar el primer taxi del carrer i cap a Ramena (petit poble de pescadors), des d’on surten totes les barques per anar a l’illa Suarez i al mar esmeralda.
Per arribar al mar esmeralda s’ha de travessar l’entrada de la bahia de Diego Suarez i quan fa vent (com era el nostre cas) les oles superen els tres, quatre metres. Vaja que tens bany assegurat amb les barquetes que hi ha ! Després d’aquest “passeig” amb barca la Sandra està preparada per qualsevol travessia!
Se li diu esmeralda, perquè està envoltat d’una barrera de coral que fa que hi hagi poca profunditat i el color blanc de la sorra i dona aquesta tonalitat.



Aquí a Antsiranana, tots els taxis són Renault 4 de l’any de la catapulta! Mireu com posen benzina!




Una abraçada,
Isaac i Sandra
Km 22

AMBER MOUNTAIN

El primer parc natural de tot Madagascar fou l’Amber mountain al 1958. Vàrem arribar per la tarda quan la resta de visites havien escampat la boira, però coneixeu la sort de la Sandra, no ? Doncs vam poder veure una família sencera de lèmurs, un falcó, diversos cargols i d’altres ocells, així com aranyes i el camaleó més petit del món (broquesia mínima)!

També vam passejar fins arribar a una cascada sagrada on els Sakalava (tribu de Madagascar) veneren els seus esperits ancestrals oferint-los diners, menjar i begudes alcohòliques. De la cascada hi ha moltes llegendes, com la de que qui es banyi en ella morirà, perquè és sagrada i està prohibit banyar-se.
De sortida del parc d’Amber vam travessar Joffreville, una petita vila que van construir els francesos durant la colonització. Ara sembla com si l’últim tifó ho hagués deixat tot en runes i no els hagués donat temps a reconstruir els edificis.
Un petonarro!
Isaac i Sandra
Km22

RED TSINGY

Salama !
De camí cap a Antsiranana (Diego Suarez) vam fer una aturada als Red Tsingy. Els van descobrir fa cinc anys, ja que estaven amagats sota la sorra i la pluja els ha anat descobrint poc a poc. Comparats amb els altres que hem vist són de tamany petit, però el seu color i formes són úniques. A més pots passejar molt a prop d’ells, gairebé tocant-los.


A Madagascar hi ha poques carreteres asfaltades i una d’elles és la nacional 6, que va de Tana a Diego Suarez. Pel camí et creues amb zebus, carros, gent caminant i una pila de taxibrousse carregats fins els topes ! Aquests, són com el transport públic oficial del país i on hi caben 12, van entre 25 i 30 persones incloses maletes, animals i bicicletes. I lo pitjor és que paren cada cinc minuts i tardes 24 hores per fer un trajecte de 600 km aprox.


Una abraçada !
Isaac i Sandra
Km 22




05 d’agost, 2010

ANKARANA

Salama !

Després d’un dia sencer per Ambanja i els seus voltants vàrem fer via cap al Parc Natural d’Ankarana. Un massís de muntanyes que queda al nord de Madagascar on es pot trobar Tsingys i flora i fauna autòctona del nord de l’illa.
De camí cap allà ens vàrem aturar en alguns poblats on ens van ensenyar a seleccionar l’arròs, torrar els “anacardos” i també com es seca el peix (aquí les neveres escassegen i així el peix pot arribar a durar un mes). També ens vam aturar en el poble Ambilobe, per recollir el nostre dinar en el restaurant chez mama (el regenta una senyora hindú que prepara un menjar exquisit!) i mentre el posàvem dins el cotxe ens vam creuar amb una festa de les dones dels policies de la regió que feien una desfilada!
Quan vàrem arribar al parc natural vam anar directes cap a una cova anomenada la de l’esquelet. És fàcil encertar perquè, allà hi roman un esquelet d’un antic malgatxe que va lluitar per defensar les seves terres dels conqueridors de la capital. Aquests guerrers eren una espècie de samurais perquè abans que els capturessin els enemics es suïcidaven llençant-se des del cim dels Tsingys. La llegenda diu que els esperits encara perduren entre la muntanya i protegeixen a la població local que sovint els venera en les seves festes tradicionals.
Per la nit vam dormir en el Iharana Camp, un petit tresor enmig de la naturalesa. És un campament amb unes quantes cabanyes fetes amb molt encant i amb unes vistes increïbles als Tsingys. Allà vam conèixer una noia americana que porta vivint gairebé dos anys en un poblat petit, ajudant a la gent a desenvolupar el turisme en aquesta zona (li tenen molt apreci i de tant en tant va a saludar al director de l’hotel que la convida a sopar i ella encantada, perquè canvia la seva dieta a base d’arròs tres cops al dia!).
El dia següent vam pujar cap als tsingys i vam poder veure el “Forat”, un enorme forat enmig del riu que engoleix l’aigua cap a un riu subterrani que arriba fins el canal de Moçambic !



Això es tot de moment!
Una abraçada.
Isaac i Sandra
Km22

03 d’agost, 2010

AMBANJA

I després de nou dies de relax, de nou a la carretera per fer un petit recorregut pel nord de Madagascar. El primer dia va ser una mica dur, aixecar-nos a les 5 del matí, carretera fins a Hell ville (el poble més important de Nosy Be, on està el port per sortir de l’illa), agafar el fast- ferry (una petita barqueta per 12 persones), arribada a Ankify i 4x4 fins a Ambanja, la següent població.
A Ambanja vam veure el mercat del poble i la vida al carrer. És un petit poble que ha crescut molt ràpid, ja que a prop han descobert unes mines amb pedres precioses.

Allà vàrem fer nit a l’Hotel Palma Nova (no està mal), però abans vam fer un petit passeig amb canoa per arribar a una cascada, vaja un spa natural, petits jacuzzis, xorros a pressió i piscina d’aigua freda !
El guia i el conductor ens van preparar un pícnic a base d’arròs i pollastre boníssim. Les sobres se les van endur les formigues encantades de la vida !


Pels viatgers que tinguin pensat agafar-se un cotxe i un guia per evitar les 18hores de taxi brousse, us recomanem l’agència evasions sans fronteres. També que no us deixeu estafar pels venedors ambulants d’entrades al fastferry de hellville. Heu d’anar directament a la caseta de venta que queda just a l’esquerre de l’entrada al port.
Un petonarro,
Isaac i Sandra
Km 22

TSARABANJINA

Salama !

L’últim dia abans de marxar de Nosy Be, vàrem decidir fer una última visita a les illes Mitsio, un petit arxipèlag amb illes paradisíaques de sorra blanca i aigua turquesa. Dies abans havien fet la mateixa excursió una parella d’italians que vam conèixer a l’hotel i ells ens van dir que havien al·lucinat amb les illes, que eren millor que les Maldives !!! Vaja que nosaltres ja estàvem contant es minuts per anar-hi.....
Dit i fet, pugem al vaixell i cap a Mitsio ! Però al sortir de la bahia de l’hotel ens vam trobar una petita sorpresa que no teníem preparada: oles de tres metres i un vent que bufava molt fort. El resultat: dos hores i quart de tutukisplash i els nostres ronyons destrossats!

Al final només vàrem veure una illa, Tsarabanjina, perquè el capità va dir que ens quedava molt lluny la resta per fer-ho amb aquest temps. De totes menares, se’ns va oblidar l’anada al veure la platja en la que vàrem desembarcar.


En malgatxe, Tsara, significa sorra i banjina, blanc. Vaja que era la illa de la sorra blanca ! Aquí hi ha un petit hotel de luxe, molt luxe, anomenat Constance Lodge (per si algú li toca la loteria i vol passar-hi uns dies!)



Durant el dia vàrem fer snorquel pel voltant de l’illa, també vam fer la sargantana per les roques de l’illa i ens vam banyar a les diferents caletes. Aquí us deixem algunes fotos del dia!



De tornada, més vots i salts, però com a regal final, cinc dofins ens estaven esperant a la platja de l’hotel! Va ser increïble veure’ls jugar al voltant de la nostra barca. No tenim fotos perquè amb el moviment no van sortir bé, però ja us ensenyarem un video que va fer l’Isaac!
una abraçada a tothom !
Isaac i Sandra
Km 22

28 de juliol, 2010

HOTEL AMARINA: NOSY BE

Salama!

Volíem una lluna de mel poc comuna i que cap dels dos hagués estat abans en el país, i el destí ens va enviar cap a Madagascar. Un indret que segons posa a la guia arriba gent de dos tipus, els que gaudeixin fent trekking per la muntanya o els que busquen una illa paradisíaca on desconnectar i poder relaxar-se.

Nosaltres som un mix d’aquestes dues opcions, per això després dels Tsingys... i les hores amb cotxe, vàrem decidir agafar un avió i volar cap a Nosy Be, una petita illa que queda al Nord-Oest de Madagascar. Després de buscar i comparar molt, vàrem escollir el millor: l’hotel Amarina.



Només us direm que aquests nou dies han estat una petita lluna de mel dins la nostra lluna de mel: Començar el dia amb un crep de xocolata, decidir si platja o piscina (la decisió més complicada del dia!), algun que altre combinat de fruites, o Caipirinha..., dinar (un altre moment difícil.. per decidir, entre marisc o un bon entrecot), un altre bany, el massatge relaxant diari, i la posta de sol acompanyada d’un altre cocktail. Ahhh, ens oblidàvem, i entre mig molt amor!! Jejejej

Ahir pel nostre comiat, el Director de l’hotel, Marcelo (un francès encantador que ens ha cuidat com si fóssim part de la seva família), ens va regalar un sopar romàntic a la platja, la millor despedida que podíem tenir!

Isaac i Sandra
Km22

P.d: Demà marxem 4 dies a fer una ruta pel parc natural d'Ankarana, així que no arribem a Diego Suarez no tindrem connexió de nou.

Una abraçada.


Salama !
Després d’un parell de dies de relax en el nostre hotel de Nosy be, vàrem decidir fer una excursió pels voltants de l’illa. Els nois de l’hotel ens varen recomanar fer tres aturades, la primera a Nosy Komba, l’illa propera més gran, on es poden comprar les mantelleries que fan les dones del poblat i veure un petit parc natural amb diferents animals autòctons de l’illa. Aquí l’Isaac va tenir el seu primer contacte directe amb els lèmurs, que l’intentaven prendre el plàtan que portava a la mà.

Després vam fer via cap a Nosy Tanikely, una petita illa, perfecte per fer submarinisme i snorkel. Varem veure molts peixos de colors, estrelles de mar, eriços i corals, però cap tortuga (resulta que aquella hora no els hi anava bé passar per la zona). Allà ens varem quedar fins que les panxes ens van avisar que començaven a tenir una mica de gana.

Llavors varem pujar de nou a la nostra barca per dirigir-nos a Nosy Sakatia. Una illa gairebé deserta i molt poc visitada. Ens esperava un àpat increïble a base de marisc, peix, broxetes de zebu (l’equivalent a la vedella) i una pila de postres.
Pels viatgers que estiguin pensant en venir a Madagascar els hi recomanem fer aquesta excursió pel voltant de Nosy Be.

Un petonarro!!
Isaac i Sandra
Km22

FLORS DE NOSY BE

Passejant pel nostre hotel aquests dies hem anat descobrint una quantitat increïble de plantes i flors diferents. Els colors i les formes són del més curioses!

Esperem que us agradi la recopilació que hem fet!


Un petonarro
Isaac i Sandra
Km22

27 de juliol, 2010

GENT DE MADAGASCAR

Hola a tots!



Aquí us deixem un video amb la gent que ens hem anat creuant durant aquests dies de viatge.







Una abraçada forta!

Isaac i Sandra
Km 22

25 de juliol, 2010

AVINGUDA DELS BAOBABS

A punt d’arribar a Morondava, quan només faltaven 15 km per arribar al nostre hotel, vam fer la última parada del trajecte a l’avinguda dels Baobabs.

Els baobabs són gegants que acumulen aigua en el seu interior per suportar l’època de sequera durant l’hivern. En concret, tots els baobabs que veureu en el pròxim video superen els més de 400 anys, perquè triguen molt en créixer. En l’actualitat s’està treballant força en la reforestació d’aquesta espècie i fer entendre a la gent de la importància de la flora autòctona.

Una curiositat és que als lèmurs els hi encanta les flors i els fruits que produeixen els baobabs.

També veureu dos baobabs entrellaçats que són coneguts amb el nom de baobabs in Love!
Ens vàrem quedar en aquest paratge fins la posta de sol i després vam arribar a l’Hotel Chez Maggie, un lloc molt acollidor i a primera línia de mar.



Una abraçada a tots i totes,

Isaac i Sandra
Km22

PARC NATURAL DE KIRINDY:


A mig camí entre el parc natural de Bemahara i Morondova, hi ha un petit parc natural anomenat Kirindy. El seu nom en llengua malgatxe significa indret estret amb fauna salvatge.

Aquí vam poder fer una sortida per la nit per veure els lèmurs i altres animals nocturns. Va ser una experiència molt curiosa, perquè a priori pensàvem que no veuríem res i després no paràvem de creuar-nos amb lèmurs, camaleons, ocells i altres animalons del bosc. No tenim cap foto que ensenyar-vos ja que la cosa estava una mica difícil perquè no paraven quiets.




Per dormir ens varem quedar en les cabanyes del parc natural. Són prou còmodes i el menjar que preparen les cuineres està esplèndid per les condicions que hi tenen. Al costat de la nostra cabanya, hi havia una representació d’una tomba típica. Us hem fet una fotografia d’un detall perquè veieu que animats marxen a l’altre món! Jejejej








Pel matí vam tornar al bosc per veure més animals i ens vam creuar amb dues famílies de lèmurs blancs i marrons. També vam veure orquídies (minúscules) i algunes papallones i cucs de seda.
Un petonarro,
Isaac i Sandra
Km22