29 d’agost, 2011
23 d’agost, 2011
RUSSIA, JA ESTEM AQUÍ!
Una abraçada,
Isaac i Sandra
22 de juny, 2011
Patara Farm: un dia amb els elefants!
Consideren que els elefants són animals molt intel·ligents però que se’ls ha de dedicar una atenció especial perquè són d’una gran sensibilitat.


A L’Isaac li van assignar una femella de més de 30 anys i a la Sandra un pedazo mascle de 17 anys amb uns ullals enormes! Però tots dos eren uns trossos de pa i molt simpàtics! Tot i que va ser poc temps, al final ens va fer penita despedir-nos d’ells.....
Realment és una de les experiències més increïbles d’aquest viatge i com diu l’Isaac això passa un cop a la vida i s’ha de gaudir a tope!

Si algú s’anima a venir a Tailàndia us recomanem que aneu amb Patara Farm i ni us mireu els altres espectacles d’elefants on els obliguen a pintar, jugar a futbol o carregar amb tones de fusta. Realment en aquesta organització s’estima als elefants i es fa un treball excepcional!
20 de juny, 2011
Chiang Mai
El primer va ser Pan Soi amb una porta tallada de fusta digne del millor artesà. Després vam fer una aturada al Ched Lin per resguardar-nos del xàfec que va caure (per aquestes èpoques és normal que caigui la de caldeu i en 10 minuts surt el sol).
ChediLuang, va ser la tercera parada i un dels temples més importants de la ciutat, on també hi ha un monestir on viuen els monjos. Aquí va anar a parar per poc temps el buda esmaragda que ara es troba en el palau reial de Bangkok. També és conegut perquè va morir un rei en el segle XIV d’un llamp i més tard és va afectar per un terratrèmol. Vaja que està una mica gafat el temple, però tot i això val la pena visitar-lo perquè el tenen super ben cuidat.
La penúltima parada va ser a un temple construït tot de teca (el preferit de la Sandra), Wat Pan Tao. I finalment cap a l’hora del berenar vam arribar al Wat Pra Singh i quina va ser la nostra sorpresa que a poc a poc ens varen anar envoltant nens-monjos per resar abans d’anar a sopar. Va ser molt curiós trobar-nos enmig d’aquest ritual improvisat!
Per la nit una mica de consumisme al mercat nocturn, milers de paradetes de souvenirs, on vàrem fer algunes compres per la família i els amics, això sí regatejant amb el ganivet entre les dents !
Al dia següent ens esperava una gran aventura amb trompes i per això ens vam anar a dormir aviat.....
Una abraçada i petonarros a tots !
Isaac i Sandra
17 de juny, 2011
Mercat flotant
Fins demà!
Isaac i Sandra
16 de juny, 2011
BANGKOK 2011
Sawadee!
Ja som aquí de nou i per terres asiàtiques, estem a Tailandia durant els pròxims 17 dies !
El primer dia va ser una mica accidentat perquè vàrem perdre la nostra connexió entre Zurich i Bangkok i ens va tocar quedar-nos a dormir a l'aeroport, però no va estar del tot malament perquè ens van posar en un hotel d'aquests de luxe amb un bar al·lucinant: resulta que l'arquitecte s'havia fumat alguna cosa aquell dia i va fer una bodega de vidre de 5 plantes. Les barman anaven amb arnesos i pujaven volant amb un sistema de politges. Quan portaves dos copes no sabies si estaves veient una cosa real o començaves a al·lucinar, noies volant i fent piruetes envoltades d'ampolles de vi blanc, negre i rosat! Tot molt fashion ( com li agrada a la Sandra).
Després del periplo pels aeroports vam aconseguir arribar al nostre hotel de Bangkok i un nosé que d'aire sortit de les profunditats de l'infern se'ns va enganxar a la nostra pell com una lapa. A partir d'aquell moment no sabem perquè però no ens l'aconseguim treure de sobre.
Dit i fet i cap a xinatown, on vàrem visitar els primers temples d'uns colors tan vius que semblaven trets d'una sèrie de dibuixos animats. Allà flipàrem amb els dracs i les supersticions dels xinesos. Resulta que compren tots els objectes que "necessitem" ( roba, cases, cotxes, iphones, diners.....) a la terra en format paper per enviar-los als seus avantpassats perquè estiguin contents. Vaja tot gira al voltant de la bona sort!
Després d'un breu aperitiu de noodles i wanton de nou en marxa i cap al riu per anar a visitar la posta de sol al Wat Arun. Aquest temple el vàrem veure al dia següent i fliparem amb la inclinació de les escales! A dalt veus Bangkok des d'una perspectiva diferent envoltats de trencadis de ceràmica ( rollo Gaudi, però en versió Tai).
També visitarem la casa del sr. Thompson, un americà del segle passat que es va enamorar del país i va muntar-se un xiringuito digne d'un rei. Vaja que va viure de conya i construí un imperi de seda, exportant-la a la resta del mon. A part d'empresari era col·leccionista d'antiguitats i a casa seva tenia una pila de budes i quadres per totes les parets. No ens hagués importat ser un dels seus convidats durant uns quants dies.....
Per posar la guinda al pastis vàrem entrar al palau reial, impressionant! Acompanyats per un grup de monjos passejarem pel recinte ple d'estupes, or i infinitats de dimonis que protegien a la família reial.
La última visita de Bangkok va ser al Wat Pho, on hi ha un buda reclinat de proporcions espectaculars. Vam estar debatent una estona si havien fet primer el buda i després el temple a sobre o al revés. No vam treure l'entrellat però vam sortir d’alla amb la boca oberta!
Una abraçada a tothom!
Isaac i Sandra
KM22
06 d’agost, 2010
TANA I EL ZOO DE COCODRILS
Cap al migdia els cuidadors dels cocodrils els hi donen el menjar i és impressionant com es mouen i lluiten entre ells per ser el primer en arribar.
ANTSIRANANA i MAR ESMERALDA
Antsirana o també coneguda amb el nom de Diego Suarez és la ciutat més al nord de Madagascar. Aquí vàrem estar tres dies allotjats en l’hotel Allamanda, que queda a primera línia de mar. Ús el recomanem als viatgers que vulguin venir aquí, perquè és molt tranquil, les habitacions són noves i el restaurant de l’hotel és exquisit ! A més teníem companyia cada dia a l’habitació amb les diferents sargantanes que es menjaven els mosquits.
La ciutat és un punt estratègic pels vaixells de mercaderies i pels pescadors. Pels carrers hi passejaven una pila de mariners amb les seves novies malgatxes d’una setmana ....
Hi ha una llegenda d’aquesta ciutat, diuen que temps enrere va ser la vila del pirates, Libertalia i encara avui es veuen senyals amb aquesta història.
Per arribar al mar esmeralda s’ha de travessar l’entrada de la bahia de Diego Suarez i quan fa vent (com era el nostre cas) les oles superen els tres, quatre metres. Vaja que tens bany assegurat amb les barquetes que hi ha ! Després d’aquest “passeig” amb barca la Sandra està preparada per qualsevol travessia!
Se li diu esmeralda, perquè està envoltat d’una barrera de coral que fa que hi hagi poca profunditat i el color blanc de la sorra i dona aquesta tonalitat.
AMBER MOUNTAIN
RED TSINGY
05 d’agost, 2010
ANKARANA
Després d’un dia sencer per Ambanja i els seus voltants vàrem fer via cap al Parc Natural d’Ankarana. Un massís de muntanyes que queda al nord de Madagascar on es pot trobar Tsingys i flora i fauna autòctona del nord de l’illa.
Això es tot de moment!
Una abraçada.
Isaac i Sandra
Km22
03 d’agost, 2010
AMBANJA
A Ambanja vam veure el mercat del poble i la vida al carrer. És un petit poble que ha crescut molt ràpid, ja que a prop han descobert unes mines amb pedres precioses.
Allà vàrem fer nit a l’Hotel Palma Nova (no està mal), però abans vam fer un petit passeig amb canoa per arribar a una cascada, vaja un spa natural, petits jacuzzis, xorros a pressió i piscina d’aigua freda !
El guia i el conductor ens van preparar un pícnic a base d’arròs i pollastre boníssim. Les sobres se les van endur les formigues encantades de la vida !
TSARABANJINA
L’últim dia abans de marxar de Nosy Be, vàrem decidir fer una última visita a les illes Mitsio, un petit arxipèlag amb illes paradisíaques de sorra blanca i aigua turquesa. Dies abans havien fet la mateixa excursió una parella d’italians que vam conèixer a l’hotel i ells ens van dir que havien al·lucinat amb les illes, que eren millor que les Maldives !!! Vaja que nosaltres ja estàvem contant es minuts per anar-hi.....
Al final només vàrem veure una illa, Tsarabanjina, perquè el capità va dir que ens quedava molt lluny la resta per fer-ho amb aquest temps. De totes menares, se’ns va oblidar l’anada al veure la platja en la que vàrem desembarcar.
En malgatxe, Tsara, significa sorra i banjina, blanc. Vaja que era la illa de la sorra blanca ! Aquí hi ha un petit hotel de luxe, molt luxe, anomenat Constance Lodge (per si algú li toca la loteria i vol passar-hi uns dies!)
Durant el dia vàrem fer snorquel pel voltant de l’illa, també vam fer la sargantana per les roques de l’illa i ens vam banyar a les diferents caletes. Aquí us deixem algunes fotos del dia!
28 de juliol, 2010
HOTEL AMARINA: NOSY BE
Salama!
Nosaltres som un mix d’aquestes dues opcions, per això després dels Tsingys... i les hores amb cotxe, vàrem decidir agafar un avió i volar cap a Nosy Be, una petita illa que queda al Nord-Oest de Madagascar. Després de buscar i comparar molt, vàrem escollir el millor: l’hotel Amarina.
Només us direm que aquests nou dies han estat una petita lluna de mel dins la nostra lluna de mel: Començar el dia amb un crep de xocolata, decidir si platja o piscina (la decisió més complicada del dia!), algun que altre combinat de fruites, o Caipirinha..., dinar (un altre moment difícil.. per decidir, entre marisc o un bon entrecot), un altre bany, el massatge relaxant diari, i la posta de sol acompanyada d’un altre cocktail. Ahhh, ens oblidàvem, i entre mig molt amor!! Jejejej
Després d’un parell de dies de relax en el nostre hotel de Nosy be, vàrem decidir fer una excursió pels voltants de l’illa. Els nois de l’hotel ens varen recomanar fer tres aturades, la primera a Nosy Komba, l’illa propera més gran, on es poden comprar les mantelleries que fan les dones del poblat i veure un petit parc natural amb diferents animals autòctons de l’illa. Aquí l’Isaac va tenir el seu primer contacte directe amb els lèmurs, que l’intentaven prendre el plàtan que portava a la mà.
Després vam fer via cap a Nosy Tanikely, una petita illa, perfecte per fer submarinisme i snorkel. Varem veure molts peixos de colors, estrelles de mar, eriços i corals, però cap tortuga (resulta que aquella hora no els hi anava bé passar per la zona). Allà ens varem quedar fins que les panxes ens van avisar que començaven a tenir una mica de gana.
Llavors varem pujar de nou a la nostra barca per dirigir-nos a Nosy Sakatia. Una illa gairebé deserta i molt poc visitada. Ens esperava un àpat increïble a base de marisc, peix, broxetes de zebu (l’equivalent a la vedella) i una pila de postres.
FLORS DE NOSY BE
Passejant pel nostre hotel aquests dies hem anat descobrint una quantitat increïble de plantes i flors diferents. Els colors i les formes són del més curioses!
Esperem que us agradi la recopilació que hem fet!
27 de juliol, 2010
GENT DE MADAGASCAR
Hola a tots!
Aquí us deixem un video amb la gent que ens hem anat creuant durant aquests dies de viatge.
Una abraçada forta!
Isaac i Sandra
Km 22
25 de juliol, 2010
AVINGUDA DELS BAOBABS
Els baobabs són gegants que acumulen aigua en el seu interior per suportar l’època de sequera durant l’hivern. En concret, tots els baobabs que veureu en el pròxim video superen els més de 400 anys, perquè triguen molt en créixer. En l’actualitat s’està treballant força en la reforestació d’aquesta espècie i fer entendre a la gent de la importància de la flora autòctona.
Una curiositat és que als lèmurs els hi encanta les flors i els fruits que produeixen els baobabs.
També veureu dos baobabs entrellaçats que són coneguts amb el nom de baobabs in Love!
Ens vàrem quedar en aquest paratge fins la posta de sol i després vam arribar a l’Hotel Chez Maggie, un lloc molt acollidor i a primera línia de mar.
Una abraçada a tots i totes,
Isaac i Sandra
Km22
PARC NATURAL DE KIRINDY:
A mig camí entre el parc natural de Bemahara i Morondova, hi ha un petit parc natural anomenat Kirindy. El seu nom en llengua malgatxe significa indret estret amb fauna salvatge.
Aquí vam poder fer una sortida per la nit per veure els lèmurs i altres animals nocturns. Va ser una experiència molt curiosa, perquè a priori pensàvem que no veuríem res i després no paràvem de creuar-nos amb lèmurs, camaleons, ocells i altres animalons del bosc. No tenim cap foto que ensenyar-vos ja que la cosa estava una mica difícil perquè no paraven quiets.
