05 d’agost, 2010

ANKARANA

Salama !

Després d’un dia sencer per Ambanja i els seus voltants vàrem fer via cap al Parc Natural d’Ankarana. Un massís de muntanyes que queda al nord de Madagascar on es pot trobar Tsingys i flora i fauna autòctona del nord de l’illa.
De camí cap allà ens vàrem aturar en alguns poblats on ens van ensenyar a seleccionar l’arròs, torrar els “anacardos” i també com es seca el peix (aquí les neveres escassegen i així el peix pot arribar a durar un mes). També ens vam aturar en el poble Ambilobe, per recollir el nostre dinar en el restaurant chez mama (el regenta una senyora hindú que prepara un menjar exquisit!) i mentre el posàvem dins el cotxe ens vam creuar amb una festa de les dones dels policies de la regió que feien una desfilada!
Quan vàrem arribar al parc natural vam anar directes cap a una cova anomenada la de l’esquelet. És fàcil encertar perquè, allà hi roman un esquelet d’un antic malgatxe que va lluitar per defensar les seves terres dels conqueridors de la capital. Aquests guerrers eren una espècie de samurais perquè abans que els capturessin els enemics es suïcidaven llençant-se des del cim dels Tsingys. La llegenda diu que els esperits encara perduren entre la muntanya i protegeixen a la població local que sovint els venera en les seves festes tradicionals.
Per la nit vam dormir en el Iharana Camp, un petit tresor enmig de la naturalesa. És un campament amb unes quantes cabanyes fetes amb molt encant i amb unes vistes increïbles als Tsingys. Allà vam conèixer una noia americana que porta vivint gairebé dos anys en un poblat petit, ajudant a la gent a desenvolupar el turisme en aquesta zona (li tenen molt apreci i de tant en tant va a saludar al director de l’hotel que la convida a sopar i ella encantada, perquè canvia la seva dieta a base d’arròs tres cops al dia!).
El dia següent vam pujar cap als tsingys i vam poder veure el “Forat”, un enorme forat enmig del riu que engoleix l’aigua cap a un riu subterrani que arriba fins el canal de Moçambic !



Això es tot de moment!
Una abraçada.
Isaac i Sandra
Km22