Wadi Rum té alguns dels paisatges desèrtics més impressionants del món i, junt amb Petra, és visita obligada per a la majoria dels viatgers que es desplacen fins a Jordània. Malgrat que cada vegada són més les persones que visiten la zona, aquesta no ha perdut el seu encant. La regió coneguda com Wadi Rum està formada en realitat per una sèrie de valls d'uns dos quilòmetres d'amplada, que s'estenen de nord en sud al llarg d'una distància de 130 km Entre les valls hi ha un paisatge desèrtic de sorra i roques, esquitxat de majestuosos jebeis de gresos les formes dels quals han estat arrodonides per l'acció de l'erosió durant 50 milions d'anys.
Aquest desert va ser escenari de la revolució àrab que va liderar el llegendari Lawrence d'Aràbia en 1917. En el Wadi Rum no veuràs a penes dunes, sinó més aviat un paisatge lunar adornat de muntanyes altíssimes o jebels amb formes capritxoses i un mar de sorra vermell de fons.
COM ARRIBAR:
Hi ha l’opció d’anar de Petra a Wadi Rum en taxi ( 25 JD- 1:30 minuts) fins el centre de visites i allà reservar una excursió amb 4x4. L’altre opció és contractar l’excursió completa amb 4x4 des de l’hotel de Petra. Nosaltres al principi varem optar per fer-ho per la nostra compte, però calculant els preus ens sortia més econòmic la segona opció (20 euros més barato).
Així que a primera hora del matí ens va venir a buscar el Kalif, que seria el nostre guia-conductor durant els pròxims dos dies. No parlava gaire l’anglès, però entre gestos, frases curtes i una mica d’imaginació ja ens anàvem entenent i si no ens començava a parlar en jordà com si creies que parlant lent l’entendríem alguna cosa ! La veritat és que ens vam riure molt amb ell, a més ens explicava alguna que altra aventura que havia viscut durant els seus anys de guia pel Wadi Rum. El cotxe del Kalif era un 4x4 enorme tot per nosaltres sols i a més ens fotia música àrab a tota castanya pel desert ! La conducció ja era una altre cosa..... ( és que a Jordània condueixen com a boixos, tot s’ha de dir però, que no superen als conductors de la India ! Menys mal !).
DORMIR:
Afortunadament, encara no hi ha hotels a Wadi Rum, així que l’única opció que hi ha és dormir en la teva tenda de companya al mig del desert o anar en algun campament de tendes organitzat pels beduins de la zona. Nosaltres vam escollir la segona opció. El Kalif ens va dur a un campament del seu cosí que es deia Camel camp. Estava protegit per una enorme roca i hi havia una carpa beduïna per poder descansar i prendre té, una enorme pista de ball, un bany amb dutxes i encerclant les instal·lacions les tendes de campanya.
MENJAR:
Com tampoc hi ha hotels no hi ha cap restaurant en el desert. Nosaltres vam fer picnic enmig del desert. El Kalif ens va dur a una zona resguardada i allunyada dels punts més turístiques, semblava que no hi hagués cap rastre de civilització ens molts kilòmetres a la rodona. El vam ajudar a recollir branquetes i fulles seques per fer el foc que ens serviria per fer el dinar: pollastre, amanida, pa i te beduí. Després de cuinar-ho ens ho vam menjar i us podem assegurar que feina molt de temps que no menjàvem un pollastre tan bo com aquell ! Ens vam posar les botes ! Després d’aquell tiberi ens varem estirar i mirant el cel i la natura que ens envoltava ens vam quedar dormits! Hi havia una tranquil·litat, un silenci, no s’escoltava res de res.......
A la nit vam sopar amb els nostres nous amics jordans al campament enmig del desert del Wadi Rum. El menjar era recent cuinat i hi havia una multitud de plats per escollir, tots ells boníssims !
QUE VISITAR:
El Kalif es va fer un recorregut d’un dia sencer per diferents zones del Wadi Rum amb el mega-super-trasto de 4x4. La majoria del trajecte va conduir el Kalif, però després li va deixar fer el burro una estona a l’Isaac fins que va encallar el jeep a la sorra ( la gràcia que li va fer a la Sandra ! ja es veia enmig del desert sense comunicacions, menjant serps i dormint a la intempèrie ). Per sort va quedar en un petit susto i vam continuar la nostra ruta.
Al llarg del viatge pel Wadi Rum vam poder veure les restes dels poblats nabateus, que van construir temples i van gravar nombroses inscripcions en les roques. Estan una mica amagades i en mal estat, però et pots fer a la idea dels dibuixos que feien els antics caçadors de l’època.
Després vam fer una parada a una font que no s’inclou en els itineraris normals que ofereixen els conductors de jeeps, però val la pena intentar trobar-la perquè et fas a la idea com sobreviuen els beduins de la zona. El vigilant de la font ens va explicar que sota del desert de Wadi Rum hi ha molts aqüífers subterranis i això és el que els hi permet anar movent el seu campament nòmada i alimentant al seu ramat d’animals.
No podia fallar la parada per anar a veure les dunes de sorra vermella. És una zona formidable per pujar gatejant i després lliscar per la pendent (sense perill). nosaltres ho fam fer amb el 4x4 i va ser molt divertit !
Després de fer el boig baixant per les dunes, el Kalif ens va portar a veure els Set Pilars de la Saviesa. Es diu així en honor al llibre de Lawrence d'Aràbia, que va fer famós el Wadi Rum.
També ens va ensenyar una fortificació mig en ruïnes. Al principi vam flipar de com estava conservada, però després ens va explicar explicar el truc: era de mentira, l’havien construït uns productors de cinema per fer una pel·lícula ambientada en el desert de Jordània i després d’acabar-la l’havien deixat allà. Si més no curiós.
A mitja tarda, després del cansament dels vots del camí i de la caloreta, vam anar a deixar les motxilles i a prendre un té al campament on dormiríem. Allà vam conèixer a una fotògrafa suïssa que estava de viatge per Jordània. Ens va demanar que si la podíem acompanyar a fer unes fotos al desert i a veure la posta de sol junts. Vam acceptar sense pensar-nos-ho dues vegades, i la vam encertar! Si el nostre conductor, el Kalif, conduïa com un boig, el seu conductor era molt molt pitjor, tant que mentre anàvem amb el jeep pel mig del desert va deixar el cotxe en marxa i es va pujar al sostre ! No vam parar de riure tota la tarda i ens vam fer unes fotos disfressats de beduins. A més la posta de sol no podia ser més espectacular !
La nit que varem dormir en el desert va ser inesperadament inoblidable. Inesperada perquè no ens imaginàvem que coneixeríem a un grup de jordans i una fotògrafa suïssa, amb els que vam muntar una festa d’allò més autèntica: ens van convidar a sopar, després vam ballar, cantar i de postres ens van fer una representació de com és una autèntica boda beduïna. Inoblidable, perquè són gent encantadora que ens van acollir com si fóssim amics de tota la vida i ens van explicar coses de la seva vida i cultura que no surten a les guies de viatge.
RECOMANACIONS PER ANAR A WADI RUM:
1.- És necessari no oblidar el repel·lent per a insectes: les mosques, durant el dia, poden ser una veritable tabarra, i els mosquits, a la nit, són veritablement voraços ( que li diguin a les cames de la Sandra que se les van menjar !).
2.- No s'ha d'oblidar portar barret, protector solar, calçat resistent i aigua ( no hi ha botigues enmig del desert).
3.- Per moure’t per la nit, convé portar una llanterna. Sobretot si vols anar al bany enmig de la nit o per saber on tens les coses a la tenda de campanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada