El primer parc natural de tot Madagascar fou l’Amber mountain al 1958. Vàrem arribar per la tarda quan la resta de visites havien escampat la boira, però coneixeu la sort de la Sandra, no ? Doncs vam poder veure una família sencera de lèmurs, un falcó, diversos cargols i d’altres ocells, així com aranyes i el camaleó més petit del món (broquesia mínima)!
També vam passejar fins arribar a una cascada sagrada on els Sakalava (tribu de Madagascar) veneren els seus esperits ancestrals oferint-los diners, menjar i begudes alcohòliques. De la cascada hi ha moltes llegendes, com la de que qui es banyi en ella morirà, perquè és sagrada i està prohibit banyar-se.
De sortida del parc d’Amber vam travessar Joffreville, una petita vila que van construir els francesos durant la colonització. Ara sembla com si l’últim tifó ho hagués deixat tot en runes i no els hagués donat temps a reconstruir els edificis.
De camí cap a Antsiranana (Diego Suarez) vam fer una aturada als Red Tsingy. Els van descobrir fa cinc anys, ja que estaven amagats sota la sorra i la pluja els ha anat descobrint poc a poc. Comparats amb els altres que hem vist són de tamany petit, però el seu color i formes són úniques. A més pots passejar molt a prop d’ells, gairebé tocant-los.
A Madagascar hi ha poques carreteres asfaltades i una d’elles és la nacional 6, que va de Tana a Diego Suarez. Pel camí et creues amb zebus, carros, gent caminant i una pila de taxibrousse carregats fins els topes ! Aquests, són com el transport públic oficial del país i on hi caben 12, van entre 25 i 30 persones incloses maletes, animals i bicicletes. I lo pitjor és que paren cada cinc minuts i tardes 24 hores per fer un trajecte de 600 km aprox.
Després d’un dia sencer per Ambanja i els seus voltants vàrem fer via cap al Parc Natural d’Ankarana. Un massís de muntanyes que queda al nord de Madagascar on es pot trobar Tsingys i flora i fauna autòctona del nord de l’illa.
De camí cap allà ens vàrem aturar en alguns poblats on ens van ensenyar a seleccionar l’arròs, torrar els “anacardos” i també com es seca el peix (aquí les neveres escassegen i així el peix pot arribar a durar un mes). També ens vam aturar en el poble Ambilobe, per recollir el nostre dinar en el restaurant chez mama (el regenta una senyora hindú que prepara un menjar exquisit!) i mentre el posàvem dins el cotxe ens vam creuar amb una festa de les dones dels policies de la regió que feien una desfilada!
Quan vàrem arribar al parc natural vam anar directes cap a una cova anomenada la de l’esquelet. És fàcil encertar perquè, allà hi roman un esquelet d’un antic malgatxe que va lluitar per defensar les seves terres dels conqueridors de la capital. Aquests guerrers eren una espècie de samurais perquè abans que els capturessin els enemics es suïcidaven llençant-se des del cim dels Tsingys. La llegenda diu que els esperits encara perduren entre la muntanya i protegeixen a la població local que sovint els venera en les seves festes tradicionals.
Per la nit vam dormir en el Iharana Camp, un petit tresor enmig de la naturalesa. És un campament amb unes quantes cabanyes fetes amb molt encant i amb unes vistes increïbles als Tsingys. Allà vam conèixer una noia americana que porta vivint gairebé dos anys en un poblat petit, ajudant a la gent a desenvolupar el turisme en aquesta zona (li tenen molt apreci i de tant en tant va a saludar al director de l’hotel que la convida a sopar i ella encantada, perquè canvia la seva dieta a base d’arròs tres cops al dia!).
El dia següent vam pujar cap als tsingys i vam poder veure el “Forat”, un enorme forat enmig del riu que engoleix l’aigua cap a un riu subterrani que arriba fins el canal de Moçambic !
Això es tot de moment! Una abraçada. Isaac i Sandra Km22
I després de nou dies de relax, de nou a la carretera per fer un petit recorregut pel nord de Madagascar. El primer dia va ser una mica dur, aixecar-nos a les 5 del matí, carretera fins a Hell ville (el poble més important de Nosy Be, on està el port per sortir de l’illa), agafar el fast- ferry (una petita barqueta per 12 persones), arribada a Ankify i 4x4 fins a Ambanja, la següent població. A Ambanja vam veure el mercat del poble i la vida al carrer. És un petit poble que ha crescut molt ràpid, ja que a prop han descobert unes mines amb pedres precioses.
Allà vàrem fer nit a l’Hotel Palma Nova (no està mal), però abans vam fer un petit passeig amb canoa per arribar a una cascada, vaja un spa natural, petits jacuzzis, xorros a pressió i piscina d’aigua freda ! El guia i el conductor ens van preparar un pícnic a base d’arròs i pollastre boníssim. Les sobres se les van endur les formigues encantades de la vida !
Pels viatgers que tinguin pensat agafar-se un cotxe i un guia per evitar les 18hores de taxi brousse, us recomanem l’agència evasions sans fronteres. També que no us deixeu estafar pels venedors ambulants d’entrades al fastferry de hellville. Heu d’anar directament a la caseta de venta que queda just a l’esquerre de l’entrada al port.
L’últim dia abans de marxar de Nosy Be, vàrem decidir fer una última visita a les illes Mitsio, un petit arxipèlag amb illes paradisíaques de sorra blanca i aigua turquesa. Dies abans havien fet la mateixa excursió una parella d’italians que vam conèixer a l’hotel i ells ens van dir que havien al·lucinat amb les illes, que eren millor que les Maldives !!! Vaja que nosaltres ja estàvem contant es minuts per anar-hi.....
Dit i fet, pugem al vaixell i cap a Mitsio ! Però al sortir de la bahia de l’hotel ens vam trobar una petita sorpresa que no teníem preparada: oles de tres metres i un vent que bufava molt fort. El resultat: dos hores i quart de tutukisplash i els nostres ronyons destrossats!
Al final només vàrem veure una illa, Tsarabanjina, perquè el capità va dir que ens quedava molt lluny la resta per fer-ho amb aquest temps. De totes menares, se’ns va oblidar l’anada al veure la platja en la que vàrem desembarcar.
En malgatxe, Tsara, significa sorra i banjina, blanc. Vaja que era la illa de la sorra blanca ! Aquí hi ha un petit hotel de luxe, molt luxe, anomenat Constance Lodge (per si algú li toca la loteria i vol passar-hi uns dies!)
Durant el dia vàrem fer snorquel pel voltant de l’illa, també vam fer la sargantana per les roques de l’illa i ens vam banyar a les diferents caletes. Aquí us deixem algunes fotos del dia!
De tornada, més vots i salts, però com a regal final, cinc dofins ens estaven esperant a la platja de l’hotel! Va ser increïble veure’ls jugar al voltant de la nostra barca. No tenim fotos perquè amb el moviment no van sortir bé, però ja us ensenyarem un video que va fer l’Isaac!
Volíem una lluna de mel poc comuna i que cap dels dos hagués estat abans en el país, i el destí ens va enviar cap a Madagascar. Un indret que segons posa a la guia arriba gent de dos tipus, els que gaudeixin fent trekking per la muntanya o els que busquen una illa paradisíaca on desconnectar i poder relaxar-se.
Nosaltres som un mix d’aquestes dues opcions, per això després dels Tsingys... i les hores amb cotxe, vàrem decidir agafar un avió i volar cap a Nosy Be, una petita illa que queda al Nord-Oest de Madagascar. Després de buscar i comparar molt, vàrem escollir el millor: l’hotel Amarina.
Només us direm que aquests nou dies han estat una petita lluna de mel dins la nostra lluna de mel: Començar el dia amb un crep de xocolata, decidir si platja o piscina (la decisió més complicada del dia!), algun que altre combinat de fruites, o Caipirinha..., dinar (un altre moment difícil.. per decidir, entre marisc o un bon entrecot), un altre bany, el massatge relaxant diari, i la posta de sol acompanyada d’un altre cocktail. Ahhh, ens oblidàvem, i entre mig molt amor!! Jejejej
Ahir pel nostre comiat, el Director de l’hotel, Marcelo (un francès encantador que ens ha cuidat com si fóssim part de la seva família), ens va regalar un sopar romàntic a la platja, la millor despedida que podíem tenir!
Isaac i Sandra
Km22
P.d: Demà marxem 4 dies a fer una ruta pel parc natural d'Ankarana, així que no arribem a Diego Suarez no tindrem connexió de nou.
Una abraçada.
Salama ! Després d’un parell de dies de relax en el nostre hotel de Nosy be, vàrem decidir fer una excursió pels voltants de l’illa. Els nois de l’hotel ens varen recomanar fer tres aturades, la primera a Nosy Komba, l’illa propera més gran, on es poden comprar les mantelleries que fan les dones del poblat i veure un petit parc natural amb diferents animals autòctons de l’illa. Aquí l’Isaac va tenir el seu primer contacte directe amb els lèmurs, que l’intentaven prendre el plàtan que portava a la mà.
Després vam fer via cap a Nosy Tanikely, una petita illa, perfecte per fer submarinisme i snorkel. Varem veure molts peixos de colors, estrelles de mar, eriços i corals, però cap tortuga (resulta que aquella hora no els hi anava bé passar per la zona). Allà ens varem quedar fins que les panxes ens van avisar que començaven a tenir una mica de gana.
Llavors varem pujar de nou a la nostra barca per dirigir-nos a Nosy Sakatia. Una illa gairebé deserta i molt poc visitada. Ens esperava un àpat increïble a base de marisc, peix, broxetes de zebu (l’equivalent a la vedella) i una pila de postres.
Pels viatgers que estiguin pensant en venir a Madagascar els hi recomanem fer aquesta excursió pel voltant de Nosy Be.
Passejant pel nostre hotel aquests dies hem anat descobrint una quantitat increïble de plantes i flors diferents. Els colors i les formes són del més curioses!