29 d’agost, 2011

MOLTES FELICITATS ISAAC !



Espero que passis un aniversari inolvidable i dir-te que els 31 anyets et senten de marevella ;-p
Desitjo passar molts més cumples amb tu i descobrir cada dia els petits tresors del món al teu costat.

Nengo xete,


Sandra (1/2 KM 22)

23 d’agost, 2011

RUSSIA, JA ESTEM AQUÍ!

Hola a tots !


Després de passar molta calor per terres Tailendeses ens hem posat el polar i hem volat fins a Rússia a refrescar-nos una mica.

Els primers dies hem visitant Sant Petersburg i també hem fet un tastet a les capitals de d'Estonia i Letonia. Els pròxims dies us anirem penjant algun video i les nostres experiències viscudes.

A Sant Petersburg ens ha enamorat l'església de la Sang Vesada (un nom horrible per un monument tant espectacular). Li hem fet fotos del dret i del revés i de dia i de nit. Cada moment que hem passat pel seu costat hem descobert un nou detall.




Una abraçada,
Isaac i Sandra



22 de juny, 2011

Patara Farm: un dia amb els elefants!

Sawadee!


Pel matí ben d’hora ens va venir a buscar una minivan per endinsar-nos en la selva Tailandesa i poder arribar a la granja Patara. És una organització que durant més de 10 anys estan intentant recuperar la població mundial de l’elefant. La seva filosofia consisteix en poder acollir aquells elefants que han estat explotats o que són objecte d’espectacles per als turistes. Ells els hi donen una família, un habitat, cura i alimentació saludable. És per això que ja han nascut més de 15 elefantets a la granja i va a més!
Consideren que els elefants són animals molt intel·ligents però que se’ls ha de dedicar una atenció especial perquè són d’una gran sensibilitat.





Durant el dia que vam passar amb ells ens van explicar una mica com són els elefants, el risc d’extinció i com se’ls ha de cuidar. És per això que a cada un ens van assignar un elefant i ens vam haver de fer càrrec de fer-li una revisió de la salut (obrint les caques inclòs! arggg), netejar-los, donar-los de menjar (cada dia ingereixen 50 kilos d’aliments i centenars de litres d’aigua) i jugar amb ells a l’aigua mentre ens banyàvem al riu.



A L’Isaac li van assignar una femella de més de 30 anys i a la Sandra un pedazo mascle de 17 anys amb uns ullals enormes! Però tots dos eren uns trossos de pa i molt simpàtics! Tot i que va ser poc temps, al final ens va fer penita despedir-nos d’ells.....
Realment és una de les experiències més increïbles d’aquest viatge i com diu l’Isaac això passa un cop a la vida i s’ha de gaudir a tope!


Si algú s’anima a venir a Tailàndia us recomanem que aneu amb Patara Farm i ni us mireu els altres espectacles d’elefants on els obliguen a pintar, jugar a futbol o carregar amb tones de fusta. Realment en aquesta organització s’estima als elefants i es fa un treball excepcional!



Una abraçada i ens veiem en el pròxim post a l'illa paradisíaca de Ko Tao !


Isaac i Sandra

Km22

20 de juny, 2011

Chiang Mai

Sawadee jaa!!



Direcció cap al nord de Tailandia vam fer parada a Chiang Mai, una de les ciutats amb més temples per metre quadrat. Només dir-vos que és 45 vegades més petita que la capital i té el mateix números de wats (temples).




Després de deixar les maletes a l’hotel (Raming Lodge) i descobrir que estàvem al carrer amb més vida nocturna vam fer via cap al casc antic. Aquest té forma de quadrat envoltat per les antigues muralles i el fossar. Ubicar-se en aquest barri és molt senzill, perquè té una estructura similar a l’eixample. En principi ens havíem marcat un recorregut per veure els temples més importants, però a cada pas que fèiem ens aturàvem a veure petits wats cada un amb la seva peculiaritat.


El primer va ser Pan Soi amb una porta tallada de fusta digne del millor artesà. Després vam fer una aturada al Ched Lin per resguardar-nos del xàfec que va caure (per aquestes èpoques és normal que caigui la de caldeu i en 10 minuts surt el sol).
ChediLuang, va ser la tercera parada i un dels temples més importants de la ciutat, on també hi ha un monestir on viuen els monjos. Aquí va anar a parar per poc temps el buda esmaragda que ara es troba en el palau reial de Bangkok. També és conegut perquè va morir un rei en el segle XIV d’un llamp i més tard és va afectar per un terratrèmol. Vaja que està una mica gafat el temple, però tot i això val la pena visitar-lo perquè el tenen super ben cuidat.


La penúltima parada va ser a un temple construït tot de teca (el preferit de la Sandra), Wat Pan Tao. I finalment cap a l’hora del berenar vam arribar al Wat Pra Singh i quina va ser la nostra sorpresa que a poc a poc ens varen anar envoltant nens-monjos per resar abans d’anar a sopar. Va ser molt curiós trobar-nos enmig d’aquest ritual improvisat!


Per la nit una mica de consumisme al mercat nocturn, milers de paradetes de souvenirs, on vàrem fer algunes compres per la família i els amics, això sí regatejant amb el ganivet entre les dents !


Al dia següent ens esperava una gran aventura amb trompes i per això ens vam anar a dormir aviat.....


Una abraçada i petonarros a tots !
Isaac i Sandra

17 de juny, 2011

Mercat flotant



L'últim dia a Bangkok vam sortir de la urbe super contaminada i amb tres nivells de carreteres per veure el mercat flotant. En teoria haviem d'anar a veure com les dones tailandeses intercanviaven aliments enmig d'un laberint de canals.



En realitat ens vam trobar amb un muntatge guirilandia i gairebe totes les barquetes repletes de souvenirs. Definitivament ha canviat molt des que la Sandra va venir aqui fa 15 anys! No ho recomanem en absolut!


De tornada vam parar a una granja d'orquidees i ens van regalar dues! L'Isaac no estava gaire content dues més a casa, va cridar al final no entrarem!


Fins demà!
Isaac i Sandra

16 de juny, 2011

BANGKOK 2011


Sawadee!
Ja som aquí de nou i per terres asiàtiques, estem a Tailandia durant els pròxims 17 dies !

Aquí us deixem un video dels tres dies que hem estat per Bangkok.



El primer dia va ser una mica accidentat perquè vàrem perdre la nostra connexió entre Zurich i Bangkok i ens va tocar quedar-nos a dormir a l'aeroport, però no va estar del tot malament perquè ens van posar en un hotel d'aquests de luxe amb un bar al·lucinant: resulta que l'arquitecte s'havia fumat alguna cosa aquell dia i va fer una bodega de vidre de 5 plantes. Les barman anaven amb arnesos i pujaven volant amb un sistema de politges. Quan portaves dos copes no sabies si estaves veient una cosa real o començaves a al·lucinar, noies volant i fent piruetes envoltades d'ampolles de vi blanc, negre i rosat! Tot molt fashion ( com li agrada a la Sandra).




Després del periplo pels aeroports vam aconseguir arribar al nostre hotel de Bangkok i un nosé que d'aire sortit de les profunditats de l'infern se'ns va enganxar a la nostra pell com una lapa. A partir d'aquell moment no sabem perquè però no ens l'aconseguim treure de sobre.
Dit i fet i cap a xinatown, on vàrem visitar els primers temples d'uns colors tan vius que semblaven trets d'una sèrie de dibuixos animats. Allà flipàrem amb els dracs i les supersticions dels xinesos. Resulta que compren tots els objectes que "necessitem" ( roba, cases, cotxes, iphones, diners.....) a la terra en format paper per enviar-los als seus avantpassats perquè estiguin contents. Vaja tot gira al voltant de la bona sort!




Després d'un breu aperitiu de noodles i wanton de nou en marxa i cap al riu per anar a visitar la posta de sol al Wat Arun. Aquest temple el vàrem veure al dia següent i fliparem amb la inclinació de les escales! A dalt veus Bangkok des d'una perspectiva diferent envoltats de trencadis de ceràmica ( rollo Gaudi, però en versió Tai).

També visitarem la casa del sr. Thompson, un americà del segle passat que es va enamorar del país i va muntar-se un xiringuito digne d'un rei. Vaja que va viure de conya i construí un imperi de seda, exportant-la a la resta del mon. A part d'empresari era col·leccionista d'antiguitats i a casa seva tenia una pila de budes i quadres per totes les parets. No ens hagués importat ser un dels seus convidats durant uns quants dies.....

Per posar la guinda al pastis vàrem entrar al palau reial, impressionant! Acompanyats per un grup de monjos passejarem pel recinte ple d'estupes, or i infinitats de dimonis que protegien a la família reial.

La última visita de Bangkok va ser al Wat Pho, on hi ha un buda reclinat de proporcions espectaculars. Vam estar debatent una estona si havien fet primer el buda i després el temple a sobre o al revés. No vam treure l'entrellat però vam sortir d’alla amb la boca oberta!


Una abraçada a tothom!


Isaac i Sandra


KM22

06 d’agost, 2010

TANA I EL ZOO DE COCODRILS

Salama !


Avui ha estat l'últim dia del nostre viatge a Madagascar i hem aprofitat per fer les últimes compres de regalitos per la família i els amics en un mercat d'artesania que hi ha a les afores de Tana. La veritat és que hi havia coses molt maques totes elles fetes a mà i amb uns colors molt vius que ens donava ganes de comprar-ho tot!



Després hem decidit anar a un zoo de cocodrils que queda molt a prop de l'aeroport, perquè en les altres dues ocasions que havíem anat a Tana ja havíem visitat els llocs més emblemàtics. Exactament no sabíem que ens trobaríem, però ha estat una experiència curiosa. Quan entres primer accedeixes a la zona dels lloros i rèptils petits, després et saluden els burros i les cabres. Continuant pel camí senyalitzat trobes les serps i els camaleons i després els lèmurs.



Finalment hi ha tres zones diferents amb els cocodrils ordenats per tamany. Els més gran estan al final de la ruta pel parc.




Cap al migdia els cuidadors dels cocodrils els hi donen el menjar i és impressionant com es mouen i lluiten entre ells per ser el primer en arribar.


Una vegada han omplert la panxa a tornar a fer la siesta!


Després hem anat al restaurant del parc i l’Isaac s’ha fotut unes brotxetes de cocodril boníssimes!





Ara estem esperant a l’aeroport per tornar cap a casa i tenim una barreja de sentiments. D’una banda ja tenim ganes d’arribar a casa i veure’s a tots i d’altra ens quedaríem uns dies més per aquestes terres que ens han acollit amablement en la nostra lluna de mel!


Un petonarro a tots i fins aviat!


Isaac i Sandra
Km 22

ANTSIRANANA i MAR ESMERALDA

Salama !
Antsirana o també coneguda amb el nom de Diego Suarez és la ciutat més al nord de Madagascar. Aquí vàrem estar tres dies allotjats en l’hotel Allamanda, que queda a primera línia de mar. Ús el recomanem als viatgers que vulguin venir aquí, perquè és molt tranquil, les habitacions són noves i el restaurant de l’hotel és exquisit ! A més teníem companyia cada dia a l’habitació amb les diferents sargantanes que es menjaven els mosquits.



La ciutat és un punt estratègic pels vaixells de mercaderies i pels pescadors. Pels carrers hi passejaven una pila de mariners amb les seves novies malgatxes d’una setmana ....
Hi ha una llegenda d’aquesta ciutat, diuen que temps enrere va ser la vila del pirates, Libertalia i encara avui es veuen senyals amb aquesta història.


El carrer principal és diu colvert i és on s’hi troben la majoria de botigues i restaurants. Aquí us deixem una imatge del carrer al migdia quan tots els comerços tanquen.

Un dels tres dies aquí, vam decidir fer l’excursió al mar esmeralda. Per això vam agafar el primer taxi del carrer i cap a Ramena (petit poble de pescadors), des d’on surten totes les barques per anar a l’illa Suarez i al mar esmeralda.
Per arribar al mar esmeralda s’ha de travessar l’entrada de la bahia de Diego Suarez i quan fa vent (com era el nostre cas) les oles superen els tres, quatre metres. Vaja que tens bany assegurat amb les barquetes que hi ha ! Després d’aquest “passeig” amb barca la Sandra està preparada per qualsevol travessia!
Se li diu esmeralda, perquè està envoltat d’una barrera de coral que fa que hi hagi poca profunditat i el color blanc de la sorra i dona aquesta tonalitat.



Aquí a Antsiranana, tots els taxis són Renault 4 de l’any de la catapulta! Mireu com posen benzina!




Una abraçada,
Isaac i Sandra
Km 22