Km 22, Donant voltes pel món!

MOLTES FELICITATS ISAAC !

2011-08-29T22:33:00.004+02:00

Espero que passis un aniversari inolvidable i dir-te que els 31 anyets et senten de marevella ;-p
Desitjo passar molts més cumples amb tu i descobrir cada dia els petits tresors del món al teu costat.

Nengo xete,

Sandra (1/2 KM 22)

RUSSIA, JA ESTEM AQUÍ!

2011-08-23T21:39:00.005+02:00

Hola a tots !

Després de passar molta calor per terres Tailendeses ens hem posat el polar i hem volat fins a Rússia a refrescar-nos una mica.

Els primers dies hem visitant Sant Petersburg i també hem fet un tastet a les capitals de d'Estonia i Letonia. Els pròxims dies us anirem penjant algun video i les nostres experiències viscudes.

A Sant Petersburg ens ha enamorat l'església de la Sang Vesada (un nom horrible per un monument tant espectacular). Li hem fet fotos del dret i del revés i de dia i de nit. Cada moment que hem passat pel seu costat hem descobert un nou detall.

Una abraçada,
Isaac i Sandra

Patara Farm: un dia amb els elefants!

2011-06-22T04:40:00.008+02:00

Sawadee!

Pel matí ben d’hora ens va venir a buscar una minivan per endinsar-nos en la selva Tailandesa i poder arribar a la granja Patara. És una organització que durant més de 10 anys estan intentant recuperar la població mundial de l’elefant. La seva filosofia consisteix en poder acollir aquells elefants que han estat explotats o que són objecte d’espectacles per als turistes. Ells els hi donen una família, un habitat, cura i alimentació saludable. És per això que ja han nascut més de 15 elefantets a la granja i va a més!
Consideren que els elefants són animals molt intel·ligents però que se’ls ha de dedicar una atenció especial perquè són d’una gran sensibilitat.

Durant el dia que vam passar amb ells ens van explicar una mica com són els elefants, el risc d’extinció i com se’ls ha de cuidar. És per això que a cada un ens van assignar un elefant i ens vam haver de fer càrrec de fer-li una revisió de la salut (obrint les caques inclòs! arggg), netejar-los, donar-los de menjar (cada dia ingereixen 50 kilos d’aliments i centenars de litres d’aigua) i jugar amb ells a l’aigua mentre ens banyàvem al riu.

A L’Isaac li van assignar una femella de més de 30 anys i a la Sandra un pedazo mascle de 17 anys amb uns ullals enormes! Però tots dos eren uns trossos de pa i molt simpàtics! Tot i que va ser poc temps, al final ens va fer penita despedir-nos d’ells.....
Realment és una de les experiències més increïbles d’aquest viatge i com diu l’Isaac això passa un cop a la vida i s’ha de gaudir a tope!

Si algú s’anima a venir a Tailàndia us recomanem que aneu amb Patara Farm i ni us mireu els altres espectacles d’elefants on els obliguen a pintar, jugar a futbol o carregar amb tones de fusta. Realment en aquesta organització s’estima als elefants i es fa un treball excepcional!

Una abraçada i ens veiem en el pròxim post a l'illa paradisíaca de Ko Tao !

Isaac i Sandra

Km22

Chiang Mai

2011-06-20T06:29:00.004+02:00

Sawadee jaa!!

Direcció cap al nord de Tailandia vam fer parada a Chiang Mai, una de les ciutats amb més temples per metre quadrat. Només dir-vos que és 45 vegades més petita que la capital i té el mateix números de wats (temples).

Després de deixar les maletes a l’hotel (Raming Lodge) i descobrir que estàvem al carrer amb més vida nocturna vam fer via cap al casc antic. Aquest té forma de quadrat envoltat per les antigues muralles i el fossar. Ubicar-se en aquest barri és molt senzill, perquè té una estructura similar a l’eixample. En principi ens havíem marcat un recorregut per veure els temples més importants, però a cada pas que fèiem ens aturàvem a veure petits wats cada un amb la seva peculiaritat.

El primer va ser Pan Soi amb una porta tallada de fusta digne del millor artesà. Després vam fer una aturada al Ched Lin per resguardar-nos del xàfec que va caure (per aquestes èpoques és normal que caigui la de caldeu i en 10 minuts surt el sol).
ChediLuang, va ser la tercera parada i un dels temples més importants de la ciutat, on també hi ha un monestir on viuen els monjos. Aquí va anar a parar per poc temps el buda esmaragda que ara es troba en el palau reial de Bangkok. També és conegut perquè va morir un rei en el segle XIV d’un llamp i més tard és va afectar per un terratrèmol. Vaja que està una mica gafat el temple, però tot i això val la pena visitar-lo perquè el tenen super ben cuidat.

La penúltima parada va ser a un temple construït tot de teca (el preferit de la Sandra), Wat Pan Tao. I finalment cap a l’hora del berenar vam arribar al Wat Pra Singh i quina va ser la nostra sorpresa que a poc a poc ens varen anar envoltant nens-monjos per resar abans d’anar a sopar. Va ser molt curiós trobar-nos enmig d’aquest ritual improvisat!

Per la nit una mica de consumisme al mercat nocturn, milers de paradetes de souvenirs, on vàrem fer algunes compres per la família i els amics, això sí regatejant amb el ganivet entre les dents !

Al dia següent ens esperava una gran aventura amb trompes i per això ens vam anar a dormir aviat.....

Una abraçada i petonarros a tots !
Isaac i Sandra

Mercat flotant

2011-06-17T08:34:00.003+02:00

L'últim dia a Bangkok vam sortir de la urbe super contaminada i amb tres nivells de carreteres per veure el mercat flotant. En teoria haviem d'anar a veure com les dones tailandeses intercanviaven aliments enmig d'un laberint de canals.

En realitat ens vam trobar amb un muntatge guirilandia i gairebe totes les barquetes repletes de souvenirs. Definitivament ha canviat molt des que la Sandra va venir aqui fa 15 anys! No ho recomanem en absolut!

De tornada vam parar a una granja d'orquidees i ens van regalar dues! L'Isaac no estava gaire content dues més a casa, va cridar al final no entrarem!

Fins demà!
Isaac i Sandra

BANGKOK 2011

2011-06-16T18:51:00.009+02:00

Sawadee!
Ja som aquí de nou i per terres asiàtiques, estem a Tailandia durant els pròxims 17 dies !

Aquí us deixem un video dels tres dies que hem estat per Bangkok.

El primer dia va ser una mica accidentat perquè vàrem perdre la nostra connexió entre Zurich i Bangkok i ens va tocar quedar-nos a dormir a l'aeroport, però no va estar del tot malament perquè ens van posar en un hotel d'aquests de luxe amb un bar al·lucinant: resulta que l'arquitecte s'havia fumat alguna cosa aquell dia i va fer una bodega de vidre de 5 plantes. Les barman anaven amb arnesos i pujaven volant amb un sistema de politges. Quan portaves dos copes no sabies si estaves veient una cosa real o començaves a al·lucinar, noies volant i fent piruetes envoltades d'ampolles de vi blanc, negre i rosat! Tot molt fashion ( com li agrada a la Sandra).

Després del periplo pels aeroports vam aconseguir arribar al nostre hotel de Bangkok i un nosé que d'aire sortit de les profunditats de l'infern se'ns va enganxar a la nostra pell com una lapa. A partir d'aquell moment no sabem perquè però no ens l'aconseguim treure de sobre.
Dit i fet i cap a xinatown, on vàrem visitar els primers temples d'uns colors tan vius que semblaven trets d'una sèrie de dibuixos animats. Allà flipàrem amb els dracs i les supersticions dels xinesos. Resulta que compren tots els objectes que "necessitem" ( roba, cases, cotxes, iphones, diners.....) a la terra en format paper per enviar-los als seus avantpassats perquè estiguin contents. Vaja tot gira al voltant de la bona sort!

Després d'un breu aperitiu de noodles i wanton de nou en marxa i cap al riu per anar a visitar la posta de sol al Wat Arun. Aquest temple el vàrem veure al dia següent i fliparem amb la inclinació de les escales! A dalt veus Bangkok des d'una perspectiva diferent envoltats de trencadis de ceràmica ( rollo Gaudi, però en versió Tai).

També visitarem la casa del sr. Thompson, un americà del segle passat que es va enamorar del país i va muntar-se un xiringuito digne d'un rei. Vaja que va viure de conya i construí un imperi de seda, exportant-la a la resta del mon. A part d'empresari era col·leccionista d'antiguitats i a casa seva tenia una pila de budes i quadres per totes les parets. No ens hagués importat ser un dels seus convidats durant uns quants dies.....

Per posar la guinda al pastis vàrem entrar al palau reial, impressionant! Acompanyats per un grup de monjos passejarem pel recinte ple d'estupes, or i infinitats de dimonis que protegien a la família reial.

La última visita de Bangkok va ser al Wat Pho, on hi ha un buda reclinat de proporcions espectaculars. Vam estar debatent una estona si havien fet primer el buda i després el temple a sobre o al revés. No vam treure l'entrellat però vam sortir d’alla amb la boca oberta!

Una abraçada a tothom!

Isaac i Sandra

KM22

TANA I EL ZOO DE COCODRILS

2010-08-06T19:01:00.016+02:00

Salama !

Avui ha estat l'últim dia del nostre viatge a Madagascar i hem aprofitat per fer les últimes compres de regalitos per la família i els amics en un mercat d'artesania que hi ha a les afores de Tana. La veritat és que hi havia coses molt maques totes elles fetes a mà i amb uns colors molt vius que ens donava ganes de comprar-ho tot!

Després hem decidit anar a un zoo de cocodrils que queda molt a prop de l'aeroport, perquè en les altres dues ocasions que havíem anat a Tana ja havíem visitat els llocs més emblemàtics. Exactament no sabíem que ens trobaríem, però ha estat una experiència curiosa. Quan entres primer accedeixes a la zona dels lloros i rèptils petits, després et saluden els burros i les cabres. Continuant pel camí senyalitzat trobes les serps i els camaleons i després els lèmurs.

Finalment hi ha tres zones diferents amb els cocodrils ordenats per tamany. Els més gran estan al final de la ruta pel parc.

Cap al migdia els cuidadors dels cocodrils els hi donen el menjar i és impressionant com es mouen i lluiten entre ells per ser el primer en arribar.

Una vegada han omplert la panxa a tornar a fer la siesta!

Després hem anat al restaurant del parc i l’Isaac s’ha fotut unes brotxetes de cocodril boníssimes!

Ara estem esperant a l’aeroport per tornar cap a casa i tenim una barreja de sentiments. D’una banda ja tenim ganes d’arribar a casa i veure’s a tots i d’altra ens quedaríem uns dies més per aquestes terres que ens han acollit amablement en la nostra lluna de mel!

Un petonarro a tots i fins aviat!

Isaac i Sandra
Km 22

ANTSIRANANA i MAR ESMERALDA

2010-08-06T18:23:00.016+02:00

Salama !
Antsirana o també coneguda amb el nom de Diego Suarez és la ciutat més al nord de Madagascar. Aquí vàrem estar tres dies allotjats en l’hotel Allamanda, que queda a primera línia de mar. Ús el recomanem als viatgers que vulguin venir aquí, perquè és molt tranquil, les habitacions són noves i el restaurant de l’hotel és exquisit ! A més teníem companyia cada dia a l’habitació amb les diferents sargantanes que es menjaven els mosquits.

La ciutat és un punt estratègic pels vaixells de mercaderies i pels pescadors. Pels carrers hi passejaven una pila de mariners amb les seves novies malgatxes d’una setmana ....
Hi ha una llegenda d’aquesta ciutat, diuen que temps enrere va ser la vila del pirates, Libertalia i encara avui es veuen senyals amb aquesta història.

El carrer principal és diu colvert i és on s’hi troben la majoria de botigues i restaurants. Aquí us deixem una imatge del carrer al migdia quan tots els comerços tanquen.

Un dels tres dies aquí, vam decidir fer l’excursió al mar esmeralda. Per això vam agafar el primer taxi del carrer i cap a Ramena (petit poble de pescadors), des d’on surten totes les barques per anar a l’illa Suarez i al mar esmeralda.
Per arribar al mar esmeralda s’ha de travessar l’entrada de la bahia de Diego Suarez i quan fa vent (com era el nostre cas) les oles superen els tres, quatre metres. Vaja que tens bany assegurat amb les barquetes que hi ha ! Després d’aquest “passeig” amb barca la Sandra està preparada per qualsevol travessia!
Se li diu esmeralda, perquè està envoltat d’una barrera de coral que fa que hi hagi poca profunditat i el color blanc de la sorra i dona aquesta tonalitat.

Aquí a Antsiranana, tots els taxis són Renault 4 de l’any de la catapulta! Mireu com posen benzina!

Una abraçada,

Isaac i Sandra

Km 22

AMBER MOUNTAIN

2010-08-06T17:57:00.009+02:00

El primer parc natural de tot Madagascar fou l’Amber mountain al 1958. Vàrem arribar per la tarda quan la resta de visites havien escampat la boira, però coneixeu la sort de la Sandra, no ? Doncs vam poder veure una família sencera de lèmurs, un falcó, diversos cargols i d’altres ocells, així com aranyes i el camaleó més petit del món (broquesia mínima)!

També vam passejar fins arribar a una cascada sagrada on els Sakalava (tribu de Madagascar) veneren els seus esperits ancestrals oferint-los diners, menjar i begudes alcohòliques. De la cascada hi ha moltes llegendes, com la de que qui es banyi en ella morirà, perquè és sagrada i està prohibit banyar-se.

De sortida del parc d’Amber vam travessar Joffreville, una petita vila que van construir els francesos durant la colonització. Ara sembla com si l’últim tifó ho hagués deixat tot en runes i no els hagués donat temps a reconstruir els edificis.

Un petonarro!

Isaac i Sandra

Km22

RED TSINGY

2010-08-06T17:35:00.008+02:00

Salama !

De camí cap a Antsiranana (Diego Suarez) vam fer una aturada als Red Tsingy. Els van descobrir fa cinc anys, ja que estaven amagats sota la sorra i la pluja els ha anat descobrint poc a poc. Comparats amb els altres que hem vist són de tamany petit, però el seu color i formes són úniques. A més pots passejar molt a prop d’ells, gairebé tocant-los.

A Madagascar hi ha poques carreteres asfaltades i una d’elles és la nacional 6, que va de Tana a Diego Suarez. Pel camí et creues amb zebus, carros, gent caminant i una pila de taxibrousse carregats fins els topes ! Aquests, són com el transport públic oficial del país i on hi caben 12, van entre 25 i 30 persones incloses maletes, animals i bicicletes. I lo pitjor és que paren cada cinc minuts i tardes 24 hores per fer un trajecte de 600 km aprox.

Una abraçada !

Isaac i Sandra

Km 22

ANKARANA

2010-08-05T11:37:00.002+02:00

Salama !

Després d’un dia sencer per Ambanja i els seus voltants vàrem fer via cap al Parc Natural d’Ankarana. Un massís de muntanyes que queda al nord de Madagascar on es pot trobar Tsingys i flora i fauna autòctona del nord de l’illa.

De camí cap allà ens vàrem aturar en alguns poblats on ens van ensenyar a seleccionar l’arròs, torrar els “anacardos” i també com es seca el peix (aquí les neveres escassegen i així el peix pot arribar a durar un mes). També ens vam aturar en el poble Ambilobe, per recollir el nostre dinar en el restaurant chez mama (el regenta una senyora hindú que prepara un menjar exquisit!) i mentre el posàvem dins el cotxe ens vam creuar amb una festa de les dones dels policies de la regió que feien una desfilada!

Quan vàrem arribar al parc natural vam anar directes cap a una cova anomenada la de l’esquelet. És fàcil encertar perquè, allà hi roman un esquelet d’un antic malgatxe que va lluitar per defensar les seves terres dels conqueridors de la capital. Aquests guerrers eren una espècie de samurais perquè abans que els capturessin els enemics es suïcidaven llençant-se des del cim dels Tsingys. La llegenda diu que els esperits encara perduren entre la muntanya i protegeixen a la població local que sovint els venera en les seves festes tradicionals.

Per la nit vam dormir en el Iharana Camp, un petit tresor enmig de la naturalesa. És un campament amb unes quantes cabanyes fetes amb molt encant i amb unes vistes increïbles als Tsingys. Allà vam conèixer una noia americana que porta vivint gairebé dos anys en un poblat petit, ajudant a la gent a desenvolupar el turisme en aquesta zona (li tenen molt apreci i de tant en tant va a saludar al director de l’hotel que la convida a sopar i ella encantada, perquè canvia la seva dieta a base d’arròs tres cops al dia!).

El dia següent vam pujar cap als tsingys i vam poder veure el “Forat”, un enorme forat enmig del riu que engoleix l’aigua cap a un riu subterrani que arriba fins el canal de Moçambic !

Això es tot de moment!
Una abraçada.
Isaac i Sandra
Km22

AMBANJA

2010-08-03T17:50:00.002+02:00

I després de nou dies de relax, de nou a la carretera per fer un petit recorregut pel nord de Madagascar. El primer dia va ser una mica dur, aixecar-nos a les 5 del matí, carretera fins a Hell ville (el poble més important de Nosy Be, on està el port per sortir de l’illa), agafar el fast- ferry (una petita barqueta per 12 persones), arribada a Ankify i 4x4 fins a Ambanja, la següent població.
A Ambanja vam veure el mercat del poble i la vida al carrer. És un petit poble que ha crescut molt ràpid, ja que a prop han descobert unes mines amb pedres precioses.

Allà vàrem fer nit a l’Hotel Palma Nova (no està mal), però abans vam fer un petit passeig amb canoa per arribar a una cascada, vaja un spa natural, petits jacuzzis, xorros a pressió i piscina d’aigua freda !
El guia i el conductor ens van preparar un pícnic a base d’arròs i pollastre boníssim. Les sobres se les van endur les formigues encantades de la vida !

Pels viatgers que tinguin pensat agafar-se un cotxe i un guia per evitar les 18hores de taxi brousse, us recomanem l’agència evasions sans fronteres. També que no us deixeu estafar pels venedors ambulants d’entrades al fastferry de hellville. Heu d’anar directament a la caseta de venta que queda just a l’esquerre de l’entrada al port.

Un petonarro,

Isaac i Sandra

Km 22

TSARABANJINA

2010-08-03T17:20:00.009+02:00

Salama !

L’últim dia abans de marxar de Nosy Be, vàrem decidir fer una última visita a les illes Mitsio, un petit arxipèlag amb illes paradisíaques de sorra blanca i aigua turquesa. Dies abans havien fet la mateixa excursió una parella d’italians que vam conèixer a l’hotel i ells ens van dir que havien al·lucinat amb les illes, que eren millor que les Maldives !!! Vaja que nosaltres ja estàvem contant es minuts per anar-hi.....

Dit i fet, pugem al vaixell i cap a Mitsio ! Però al sortir de la bahia de l’hotel ens vam trobar una petita sorpresa que no teníem preparada: oles de tres metres i un vent que bufava molt fort. El resultat: dos hores i quart de tutukisplash i els nostres ronyons destrossats!

Al final només vàrem veure una illa, Tsarabanjina, perquè el capità va dir que ens quedava molt lluny la resta per fer-ho amb aquest temps. De totes menares, se’ns va oblidar l’anada al veure la platja en la que vàrem desembarcar.

En malgatxe, Tsara, significa sorra i banjina, blanc. Vaja que era la illa de la sorra blanca ! Aquí hi ha un petit hotel de luxe, molt luxe, anomenat Constance Lodge (per si algú li toca la loteria i vol passar-hi uns dies!)

Durant el dia vàrem fer snorquel pel voltant de l’illa, també vam fer la sargantana per les roques de l’illa i ens vam banyar a les diferents caletes. Aquí us deixem algunes fotos del dia!

De tornada, més vots i salts, però com a regal final, cinc dofins ens estaven esperant a la platja de l’hotel! Va ser increïble veure’ls jugar al voltant de la nostra barca. No tenim fotos perquè amb el moviment no van sortir bé, però ja us ensenyarem un video que va fer l’Isaac!

una abraçada a tothom !

Isaac i Sandra

Km 22

HOTEL AMARINA: NOSY BE

2010-07-28T19:15:00.008+02:00

Salama!

Volíem una lluna de mel poc comuna i que cap dels dos hagués estat abans en el país, i el destí ens va enviar cap a Madagascar. Un indret que segons posa a la guia arriba gent de dos tipus, els que gaudeixin fent trekking per la muntanya o els que busquen una illa paradisíaca on desconnectar i poder relaxar-se.

Nosaltres som un mix d’aquestes dues opcions, per això després dels Tsingys... i les hores amb cotxe, vàrem decidir agafar un avió i volar cap a Nosy Be, una petita illa que queda al Nord-Oest de Madagascar. Després de buscar i comparar molt, vàrem escollir el millor: l’hotel Amarina.

Només us direm que aquests nou dies han estat una petita lluna de mel dins la nostra lluna de mel: Començar el dia amb un crep de xocolata, decidir si platja o piscina (la decisió més complicada del dia!), algun que altre combinat de fruites, o Caipirinha..., dinar (un altre moment difícil.. per decidir, entre marisc o un bon entrecot), un altre bany, el massatge relaxant diari, i la posta de sol acompanyada d’un altre cocktail. Ahhh, ens oblidàvem, i entre mig molt amor!! Jejejej

Ahir pel nostre comiat, el Director de l’hotel, Marcelo (un francès encantador que ens ha cuidat com si fóssim part de la seva família), ens va regalar un sopar romàntic a la platja, la millor despedida que podíem tenir!

Isaac i Sandra

Km22

P.d: Demà marxem 4 dies a fer una ruta pel parc natural d'Ankarana, així que no arribem a Diego Suarez no tindrem connexió de nou.

Una abraçada.

2010-07-28T19:09:00.002+02:00

Salama !
Després d’un parell de dies de relax en el nostre hotel de Nosy be, vàrem decidir fer una excursió pels voltants de l’illa. Els nois de l’hotel ens varen recomanar fer tres aturades, la primera a Nosy Komba, l’illa propera més gran, on es poden comprar les mantelleries que fan les dones del poblat i veure un petit parc natural amb diferents animals autòctons de l’illa. Aquí l’Isaac va tenir el seu primer contacte directe amb els lèmurs, que l’intentaven prendre el plàtan que portava a la mà.

Després vam fer via cap a Nosy Tanikely, una petita illa, perfecte per fer submarinisme i snorkel. Varem veure molts peixos de colors, estrelles de mar, eriços i corals, però cap tortuga (resulta que aquella hora no els hi anava bé passar per la zona). Allà ens varem quedar fins que les panxes ens van avisar que començaven a tenir una mica de gana.

Llavors varem pujar de nou a la nostra barca per dirigir-nos a Nosy Sakatia. Una illa gairebé deserta i molt poc visitada. Ens esperava un àpat increïble a base de marisc, peix, broxetes de zebu (l’equivalent a la vedella) i una pila de postres.

Pels viatgers que estiguin pensant en venir a Madagascar els hi recomanem fer aquesta excursió pel voltant de Nosy Be.

Un petonarro!!

Isaac i Sandra

Km22

FLORS DE NOSY BE

2010-07-28T18:49:00.003+02:00

Passejant pel nostre hotel aquests dies hem anat descobrint una quantitat increïble de plantes i flors diferents. Els colors i les formes són del més curioses!

Esperem que us agradi la recopilació que hem fet!

Un petonarro

Isaac i Sandra

Km22

GENT DE MADAGASCAR

2010-07-27T20:59:00.003+02:00

Hola a tots!

Aquí us deixem un video amb la gent que ens hem anat creuant durant aquests dies de viatge.

Una abraçada forta!

Isaac i Sandra
Km 22

AVINGUDA DELS BAOBABS

2010-07-25T13:03:00.000+02:00

A punt d’arribar a Morondava, quan només faltaven 15 km per arribar al nostre hotel, vam fer la última parada del trajecte a l’avinguda dels Baobabs.

Els baobabs són gegants que acumulen aigua en el seu interior per suportar l’època de sequera durant l’hivern. En concret, tots els baobabs que veureu en el pròxim video superen els més de 400 anys, perquè triguen molt en créixer. En l’actualitat s’està treballant força en la reforestació d’aquesta espècie i fer entendre a la gent de la importància de la flora autòctona.

Una curiositat és que als lèmurs els hi encanta les flors i els fruits que produeixen els baobabs.

També veureu dos baobabs entrellaçats que són coneguts amb el nom de baobabs in Love!
Ens vàrem quedar en aquest paratge fins la posta de sol i després vam arribar a l’Hotel Chez Maggie, un lloc molt acollidor i a primera línia de mar.

Una abraçada a tots i totes,

Isaac i Sandra
Km22

PARC NATURAL DE KIRINDY:

2010-07-25T12:14:00.015+02:00

A mig camí entre el parc natural de Bemahara i Morondova, hi ha un petit parc natural anomenat Kirindy. El seu nom en llengua malgatxe significa indret estret amb fauna salvatge.

Aquí vam poder fer una sortida per la nit per veure els lèmurs i altres animals nocturns. Va ser una experiència molt curiosa, perquè a priori pensàvem que no veuríem res i després no paràvem de creuar-nos amb lèmurs, camaleons, ocells i altres animalons del bosc. No tenim cap foto que ensenyar-vos ja que la cosa estava una mica difícil perquè no paraven quiets.

Per dormir ens varem quedar en les cabanyes del parc natural. Són prou còmodes i el menjar que preparen les cuineres està esplèndid per les condicions que hi tenen. Al costat de la nostra cabanya, hi havia una representació d’una tomba típica. Us hem fet una fotografia d’un detall perquè veieu que animats marxen a l’altre món! Jejejej

Pel matí vam tornar al bosc per veure més animals i ens vam creuar amb dues famílies de lèmurs blancs i marrons. També vam veure orquídies (minúscules) i algunes papallones i cucs de seda.

Un petonarro,

Isaac i Sandra
Km22

CANOA PEL PARC NATURAL DE BEMAHARA:

2010-07-24T20:44:00.010+02:00

Salama !

Després d’un llarg dia de caminada pels Tsingys, al matí següent vàrem començar la jornada amb un passeig en canoa de dues hores pel riu Manambolo.

La Sandra no les tenia totes quan el guia li va dir que hi havia cocodrils al riu i va veure que de la canoa al seu cul hi havia menys de 10 centímetres !

El nostre guia ens va ensenyar diferents coves amagades en la riba del riu on hi havia una pila d’estalactites i d’estalagmites, realment una sorpresa pels nostres ulls!

Finalment va ser un viatge tranquil i molt relaxant, veient de tant en tant algun ocell o lèmur apropant-se a la vora per beure aigua. Una altra curiositat d’aquest passeig fou que vàrem veure les tombes típiques del poblat autòcton. Resulta que en comptes d’enterrar als seus difunts, els col·loquen en els espais formats per l’erosió del riu que hi ha a les roques de vora el riu. Quan els van a visitar han de portar-los mel o alcohol!

Després havíem de desfer el camí d’anada del primer dia.... ufff només de pensar-ho els nostres ronyons ja es queixen ! Però com a Madagascar sempre hi ha imprevistos, a meitat de camí ens vàrem trobar un camió espatllat que ens barrava el pas. Total, que el nostre conductor sense pensar-s’ho dues vegades posa la reductora i es marca un off-road per esquivar-lo. De totes maneres, com aquí la gent és molt educada ens pararem de nou per ajudar-los: va ser molt fàcil, només van haver de treure la nostra bateria del 4x4, li van posar al camió, aquest es va engegar i de nou ens la van tornar ! Al cap de 20 minuts ja estava tot el problema solucionat!

Fins aviat!
Isaac i Sandra

Km22

Parc de Bemahara: Tsingy

2010-07-22T18:45:00.001+02:00

Salama (hola en malgatxe)!

Ja estem aquí de nou... Aquest cop no us hem fet esperar gaire.
En comptes de posar-vos algunes imatges del parc natural Bemahara i els Tsingy, us hem fet un petit video amb música típica del país que ens va regalar el nostre guia.
Doncs com us dèiem en el post anterior, els Tsingy són multitud de roques en forma de punxes. Aquestes , són fruit de molts anys d’erosió de l’aigua i el vent que els hi ha anat donant aquestes formes tan curioses.
Hi ha dos grups: els Grand Tsingys i els Petits Tsingys. La diferència és molt sencilla, el tamany és el que importa ! jejejeje
En els grands pots fer dos rutes a peu, una de 5 hores i una altra de tres i mitja, que és per la que vam optar nosaltres (degut a la nostra pèssima preparació física). De totes maneres, vàrem tenir molta sort, segons el guia, ja que vam veure quatre tipus de lèmurs, camaleons, serps, ocells varis i una pila de flora diferent. La ruta està molt currada, perquè quan van obrir el parc, pels voltants del 1998, un grup d’experts francesos va preparar les diferents rutes pels tsingys amb cordes, ajudes i ponts de fusta per fer-ho una mica més transitable. Pels qui s’animin a anar-hi és imprescindible portar aigua, un bon calçat: amb bambes ja n’hi ha prou, però recomanem que porteu soles gruixudes; crema protectora solar (literalment t’axixarres allà dalt), uns prismàtics per veure els animals i la càmera amb la bateria a tope, perquè no parareu de fer fotos!

Per la tarda vam fer via cap els petits Tsingy, molt més senzill el trajecte, simplement és un passeig entre mig de roques i camins laberíntics. Hi ha moments però amb certa dificultat i sobretot has d’estar amb una figura amb tendència a l’esveltesa, perquè hi ha trossos que entre paret i paret no hi ha més de 30 centímetres.

Ara, després d’haver-ho viscut, podem dir amb majúscules que cada minut del trajecte en 4x4, i cada vot el tornaríem a repetir per tornar a veure aquest parc natural tan espectacular !

Un petonarruuu!!

Isaac i Sandra
Km22

De Morondava a Bemahara

2010-07-22T17:55:00.013+02:00

Salama !

Després d’uns quants dies sense tenir notícies nostres, ja estem de tornada. I és que a Madagascar l’internet i l’electricitat són difícils de trobar junts.

Després dels primers dies a la capital, Tana, vam agafar un avió destinació Morondava, que queda a l’est de l’illa. Vàrem decidir agafar un avió i no fer ruta per carretera, ja que l’illa és més gran que tota Espanya i Portugal junts. A més les carreteres deixen força que desitjar.... només us diem que per fer 100 km tardes 5 hores i de transport públic només hi ha unes furgonetes anomenades taxi-brousse que com diu l’anunci d’ikea “dónde caben 10 caben 35”!

Retornant al que us estàvem explicant de Morondava. A l’arribar (quatre hores més tard del previst per problemes tècnics .... on la Sandra es va acollonir una mica) ens estava esperant el nostre guia, Philemon, i el conductor Lolo, per començar l’aventura cap els Tsingy. Vam reservar aquesta travessia amb l'hotel Chez Maggie, molt ben recomanat en altres blogs de viatgers i la veritat, són gent professional i que coneixen el terreny.

Presentació formal, quatre preguntes de la cultura de Madagascar i comencen els vots. Hi ha vots de molts tipus i us assegurem que els hem provat tots en aquest viatge. Hi ha de petits que et fan riure, hi ha d’enormes que et deixen amb la boca oberta i els ronyons per corbata i hi ha els reincidents que no són gaire grans però el cos et trontolla amb cada un d’ells.

Però no tot són incomoditats, durant el viatge vam poder veure els nostres primers baobabs, lèmurs, cebus (la vaca autòctona) i conèixer la gent del país, per cert encantadora.

Entremig de tot això vàrem creuar dos rius amb ferry, segons el diccionari malgatxe, a Catalunya se li anomena dues canoes unides amb uns taulons de fusta i dos motors fora borda de tercera o quarta mà.

Després d’un llarg trajecte de més de 9 hores en 4x4 i d'una parada per dinar a l'hotel du menabe (on fan els millors creps de xocolata de Madagascar) arribarem a Bemahara, parc natural on es troben els Tsingy. I que és això dels Tsingy??? Doncs haureu d’esperar al següent post per descobrir-ho.......
Una abraçada a tots i totes !

Isaac i Sandra
Km22

COMENÇA LA LLUNA DE MEL: MADAGASCAR

2010-07-15T16:59:00.009+02:00

Hola a tothom,
Ahir va començar la nostra lluna de mel per terres africanes. Després de molt negociar entre l'isaac i la Sandra al final vam decidir que Madagascar complia tots els requisits (aventura, platges paradisíaques, indrets poc explorats i molta natura ).

I que millor que començar aquesta aventura que amb la benvignuda d'un sol rogent com el de la foto. Vaja que vam entrar amb molt bon rotllo a l'avió desitjant que les deu hores de vol passessin ràpides.

La primera impressió a l'hora de pujar a l'avió fou que hi havia molta gent autòctona i pocs "guiris". Al nostre costat es va asseure un malgatxe que anava acompanyat per un grup de joves americans que anaven al sud a fer una missio humanitària. Amb ell vam aprendre les primeres paraules en malgatxe (salama = hola , marahaba = gràcies i aiwa= si).De moment no sabem cap més, però ja anirem augmentant el nostre vocabulari.

De totes maneres, aquí gairebé tothom parla francés i amb l'Isaac estem salvats. A més la gent és encantadora i sempre s'apropen a saludar-nos (diguem que és perquè som els únics de pell blanca en 15km a la rodona). ahhh i quan els hi diem que som de Barcelona, Espanya, s'emocionen i ens diuen: ohh sou els campions del món de futbol! I és que ens agradi o no el futbol sempre és un bon tema per començar a petar la xerrada....

Aquest matí ens hem dedicat a còneixer una mica la capital de Madagascar: Antananarivo. El seu nom és tan llarg que aquí li diuen Tana. Aquí us deixem algunes fotos nostres del passeig pel barri de Haut-ville i pel mercat.

Demà marxem cap a Morondava a fer un recorregut de 4 dies per diversos parcs naturals així que ja us ho explicarem tot quan arribem a Nosy Be.

Isaac i Sandra

Km22

Ens ajudeu a conseguir una lluna de mel ?

2010-04-18T19:26:00.003+02:00

Hola a tothom,
Com ja sabeu la Sandra és una especialista en fer concursos, i el millor, és que li toquen! En aquesta ocasió ha liat a l'Isaac per fer un concurs de Mikado en el que podem guanyar una lluna de mel per donar la volta al món. Però necessitem la vostra ajuda! És tan senzill com que voteu el video on surt l'isaac fent el xorra, és el video número 12. Aquí us deixem el link de la pàgina:

http://www.sientetucosquilleo.com/

Moltes gràcies per l'ajuda!

FELIÇ SANT JORDI!

2009-04-23T11:26:00.004+02:00

Perquè avui és un dia molt especial que m’encanta poder compartir amb tu i com que no trobo les paraules adients per dir-te tot el que t’estimo, et dedico aquesta cançó....

Perquè les coses amb tu són molt millors!

Nengo xete !

Sandra.

p.d: per la gent que encara no ho sabeu que l’Isaac em va demanar per casar-nos durant el viatge que vam fer a NY i ens casem al febrer de l'any que ve a Mèxic!!!

NEW YORK CITY

2009-03-02T12:32:00.003+01:00

HOLA A TOTHOM!

Aquest cap de setmana hem volat fins a New York per celebrar que portem 4 anys junts ! Han estat uns dies inolvidables i hem disfrutat de cada minut junts!

Pròximament us ho explicarem amb més detall!

Zanzibar!

2008-12-16T17:24:00.006+01:00

Jambo (hola)!

La veritat és que aquests dies hem intentat poder actualitzar el blog, però ens és impossible perquè la connexió a internet va fatal i a més durant el dia marxa cada tres per quatre la llum. Així que només dir-vos que la resta del safari us l’explicarem un cop haguem arribat a Barcelona i podrem penjar totes les fotos del viatge. Aquí us deixem algunes d’aquests últims dies per Zanzibar, una illa realment paradisíaca ! Però que pels muzungus ( gent blanca en swahili) és una mica perillosa perquè tot i posar-nos protecció 50 i estar tot el dia espaxurrats a la ombra llegint ens hem quedat com unes gambes!

Una abraçada ben forta a tots i akuna matata!

Isaac i Sandra

Km22

LLAC MANYARA

2008-12-16T17:16:00.004+01:00

Jambo!

Primer dia de safari!

Abans de sortir d’Arusha hem anat a pagar el nostre safari que vàrem contractar ahir a la tarda amb l’empresa “Shidolya Tours & safaris”.

A l’agència hem parlat amb una parella de francesos que tenien un safari + trekking pel Kilimanjaro de 11 dies. Nosaltres no estem preparats per a aquests tutes... ni física ni “indumentariament” parlant. Així que ens decantat només per la primera part, 5 dies de safari pel llac Manyara, Serengeti i el Ngorngoro, com algú va escriure “el jardí de l’edèn ple de bèsties en perill d’extinció”.

Per a que ens sortís més econòmic, hem escollit l´opció “camping”, i compartint jeep. També hi ha l’opció d’allotjar-se en “Lodges” però és excessivament car per la nostra butxaca.

Pel mati hem anat a recollir als nostres companys de safari, una mare i una filla holandeses, que s’allotjaven a casa d’uns amics, i quina casa! Resulta que hem anat a parar a un barri amb cases de luxe, enmig dels camps de cafè, on hi viuen europeus que treballen a Tanzania. Fins i tot hi havia una veïna que en comptes de tenir un gos al jardí, tenia dues zebres!! On s’ha vist això. %)

El nostre safari ha començat al llac Manyara, una reserva natural que es troba a unes 2 hores d’Arusha. Pel camí ens hem trobat diversos poblats masai amb les seves robes colorides.

Hem parat just abans d’entrar al parc en un camping “Twiga Campsite”, on ens allotjarem aquesta nit, el cuiner ens ha preparat el dinar, i hem muntat les tendes de campanya.

Després ens hem endinsat en la reserva natural on ens esperava una tarda que segons el guia ha estat excel·lent ! Hem pogut passejar al costat de girafes, veure a un metre de distància 5 elefants i un bebè menjant herba; també una família sencera de micos que es posaven les botes menjant els fruits d’un arbre i de mentre al costat estaven els hipopòtams en la seva piscina particular junt amb els flamencs.

La veritat és que ha estat impressionant, perquè poder veure els animals en el seu habitat, en llibertat i compartint espais no ens ho podíem imaginar ! Res a veure amb el zoo o un documental de la 2.

En arribar al campament, en Joseph el cuiner, ens estava esperant amb un bon tiberi tanzani. Per la nit va caure una tromba d’aigua i la nostra tenda de campanya va quedar com una piscina flotant, tot estava xop, inclòs els nostres sacs ! Però ja se sap anar en època de pluges i allotjar-se en una tenda de campanya té els seus riscos ! Però pel matí tot solucionat, perquè el nostre guia Daniel ens va canviar la tenda per la d’uns altres que ja tornaven cap a casa. Així que la resta de dies hem dormit ben secs !

Una abracada ben forta a tots i akuna matata

Isaac i Sandra

Km 22

Aventures africanes

2008-12-08T06:35:00.002+01:00

Hola a tots i totes !

Comencem una nova aventura per terres africanes, despres d'haver hagut de cancelar un viatge a Tailandia per la situacio politica del pais.

D'aqui a 10minuts ens espera el nostre jeep direccio cap a Serengeti i Ngorongoro i els poblats masai.

Estem molt ilusionats tot i que aqui el preu de les coses es molt car !!!!! Estem mal acostumats a Asia !

Una abracada ben forta i akuna matata !!

Ens veiem d'aqui 5 dies a la tornada !

Isaac i Sandra
Km22

Cap de setmana a la Costa Brava !

2008-07-08T09:51:00.015+02:00

Aquest cap de setmana, ens hem escapat a la Costa Brava i ha donat la casualitat que no hem parat de veure actes culturals i esportius! Resulta que en el Càmping “la Ballena Alegre” feien una quedada de furgonetes Volkswagen de tots els models, anys i colors per escollir. A la Sandra li ha fet molta il·lusió veure’ls, perquè de petita amb els seus pares va donar la volta per Europa amb la platanita ( una volkswagen T2 groga).

El mateix dia i en el mateix lloc sense saber-ho feien el campionat mundial de windsurf en la platja del càmping a Sant Pere Pescador i ens hem distret una mica amb els salts i els girs que feien! Hem intentat prendre el sol mentre veiem la cursa però feia una rasca que pelava i amb un vent que en comptes d’anar-nos traient roba ens hem posat a sobre tot el que portàvem !!

Després per omplir la panxa hem anat a menjar a una masia del poble i ens hem fotut les botes amb un dinar casolà per llepar-se els dits ! I amb la panxa a punt de petar necessitàvem una siesta, així que hem anat directes a provar el nou hotel del Golf de l’Empordà. Gràcies als enxufes de l’Isaac hem aconseguit una habitació a super bon preu, és que tenim una flor al cul! L’hotel està de conya ( té spa i piscina) i té unes vistes que sembla que estiguis al mig de la natura. Hem dormit de conya !

Al dia següent tot i que feia mal temps vam fer via cap a l’Estartit per passejar una mica i veure una cursa de velers teledirigits. Després hem quedat amb uns amics per anar a fer una paella a un xiringuito de la platja i xerrar una mica. Un cap de setmana rodó !

Últim dia a Singapur

2008-05-11T04:11:00.006+02:00

Avui és l’últim dia a Singapur i l’aprofitarem al màxim per fer les últimes compres, i si dona temps veure les darreres coses que encara no hem vist! Jejeje, així sempre podrem tornar per veure el que ens ha faltat.

Ahir va ser un dia de espaxurre total, després de tots aquests dies trotant per diferents països necessitàvem unes hores de descans, així que ens vàrem quedar a l’hotel durant el dia. Per la nit vàrem sortir com animals nocturns per a sopar i donar una volta.

Coses de la vida, l’Isaac es va trobar a una amiga mentre creuava un pas de vianants en direcció al Boat quay. Vam estar xerrant una estona i ens va explicar lo encantada que està de viure a Singapur (la gent educada i encantadora, que si el metro és super modern, la seguretat, etc, ....).

Després de fer unes cervesetes i veure la formula 1, en un bar del Boat quay, a vores del riu, vàrem anar caminant al barri xinès on hi soparem! La vidilla nocturna de les paredetes de menjar és increïble (Per la nit es fa el night market, i tanquen els carrers als cotxes quedant tot de carreronets peatonals).

“Lo prometido es deuda”, així que l’Isaac va provar el Burian (la fruita típica del país, que fa una olor horrible (com de bomba fètida) i que esta prohibit portar-la al metro). La veritat és que no és tan bo com ho pintaven,...dolç,?? Ja podeu imaginar on va anar a para el burian.....Aquí us deixem la prova que ho constata:

City hall i Raffles Places

2008-05-10T09:03:00.008+02:00

En aquestes dues parades de metro hi ha el districte financer de Singapur. Els edificis són altíssims i la gent que t’hi trobes va amb el vestit típic d’executiu agressiu ! Tots ells a l’acabar la jornada laboral es reuneixen al Boat Quay ( la desembocadura del riu) on s’hi concentren una pila de bars i restaurants on pots sopar i prendre copes a les seves terrasses amb vistes al riu.

No et pots perdre la visita al teatre Esplanade, un edifici arquitectònic molt original, que se sembla a un burian ( fruita típica del país que desprèn una olor molt desagradable però diuen que és molt dolça – L’Isaac ha promès que la provarà abans de marxar- com anècdota dir-vos que de la pudor que fa està prohibit entrar en el metro amb burians).

Fa poc ( 1 març 2008) es va inaugurar a Singapur la nòria més gran del món, superant per 30 metres a la famosa nòria de Londres. Nosaltres vam esperar a la posta de sol per pujar-hi. Durant 40 minuts que tarda en donar tota la volta, vam estar gaudint de les vistes de tot Singapur i fent fotos de l’skyline de la ciutat.

Per acabar el dia vam fer una última parada al passeig marítim on hi havia concerts a l’ aire lliure i vam omplir la panxa en un italià del Boat Quay.

Xinatown de Singapur

2008-05-10T08:52:00.009+02:00

El barri té la seva pròpia parada de metro, i només sortir ( després de 3 parades de metro) sembla que hagis viatjat des de Singapur fins a la Xina, ja que et trobes milers de botigues amb productes medicinals, vestits xinesos i les típiques guirnaldes que decoren tots els carrers del barri.

La millor manera de coneixe’l és perdre’t pels seus carrerons i poder mesclar-te entre la gent. Nosaltres ens vàrem trobar en una plaça plena de xinesos jugant un campionat de dames.

Al costat hi ha el “ Buda ttoth Relic Temple”: Una passada! Vam coincidir amb una cerimònia budista on centenars de persones acompanyades dels monjos cantaven les seves pregaries. La decoració és daurada i vermella amb infinitats d’estàtues de buda.

Per a que veieu la mescla de cultures en el barri hi podem trobar el temple hinduista “Sri Mariamman”, d’estètica similar als dels sud de la India, i només a 50 metres la mesquita “Jamae”.

Vàrem fer una aturada per a descansar els nostre peus, al Maxwell Food center, on recomanem una paradeta de sucs naturals amb canya de sucre.

Dins del barri xinès també hi trobem una zona molt moderna (similar al born de Barcelona) on s’han rehabilitat les cases colonials i han començat a obrir botigues de dissenyadors, estudis d’arquitectes i bars de disseny.

Tocant al districte financer, hi ha un temple d’estil xinès ( thian hock keng) i dues mesquites més. Una d’elles la manté el besnét del seu fundador ( un mariner de la India musulmà, que va arribar a Singapur en busca d’un futur millor).

Jardí Botànic de Singapur

2008-05-10T08:38:00.010+02:00

Si continuem comparant Nova York amb Singapur, aquí hi podem trobar el petit Central Park ( de dimensions molt més reduïdes), però amb l’orquidiari més gran del món. La Sandra era la noia més feliç del món, ja que són les seves flors preferides, ja us podeu imaginar les fotos que va arribar a fer.

Per la entrada més propera a Orchard road, el primer que trobem és un gran estanc ple de peixos i tortugues com les que té la Sandra, a més hi ha una parella de cignes molt macos que hi habiten.

Més endavant et trobes una esplanada on la gent s’estira a llegir i a tocar música amb les amics. Al costat hi trobem una zona de selva abans d’arribar al Orquidiari.

Hi ha més de 200 espècies d’orquídies naturals i més de 500 híbrids (es creen orquídies noves al laboratori amb el creuament d’orquídies naturals, fins i tot n’han creat amb olor (Les orquídies no oloren!)). Un especialista d’orquídies deia, s’ha de tenir paciència, tècnica i molta sort.

Dins del orquidiari hi ha diferents seccions, entre elles hi ha una zona vip on s’hi troben orquídies amb noms de personatges il·lustres que han visitat el Jardí. En aquesta foto hi ha la “Margaret Tatcher”, pero també està la Diana de Galles, Jackie Chan, i molts altres.

El Jardí està molt aconseguit perquè han recreat petites parts de boscos on es troben les orquídies, fins i tot han fet un hivernacle on recreen una selva humida amb cascades i boira.

Encara que no siguis un apassionat de les orquídies és veritablement interessant visitar-lo.

Singapur: La Nova York d’Orient

2008-05-10T07:45:00.004+02:00

Si al principi del viatge la ciutat ens va agradar, en aquests dos últims dies ens ha enamorat. Ahir mentre sopàvem vàrem arribar a la mateixa conclusió, és una ciutat on hi podríem viure. Quan hi passeges pots trobar una mescla de cultures de tot el món i cada continent. La integració del petits barris és increïble, des de Little India, el barri xinés o el barri àrab amb cases colonials rehabilitades i pintades de tots colors; i per altra banda trobes el modern barri financer amb els gratacels de les grans companyies que no tenen res a envejar al Skyline de Manhattan.

Aquí es viu molt bé, la qualitat de vida és molt elevada, la gent és molt respectuosa (degut a la cultura i a totes les prohibicions %-), tot està molt net i dona gust passejar pels carrers ja que la percepció de seguretat és extremadament alta.

La gent gaudeix de totes les comoditats de la ciutat, passegen pels carrers, van al teatre als cinemes, i sobre tot als centres comercials (entres a qualsevol parada de metro i tens un centre comercial de 5 plantes, tot un espectacle). Supera amb escreix a Kuala Lumpur!

Pots trobar fins i tot un centre comercial només d’informàtica i de fotografia “Sim Slim square”, on has de ser molt pacient amb els venedors que volen vendre’t algun aparell que no necessites (és molt difícil no caure amb la temptació, nosaltres al final vàrem comprar 3 coses per la càmara).

El carrer més típic per a les compres és Orchard Rd on es poden trobar les botigues de totes les marques de luxe, és com passejar per la 5ª avinguda de Nova York.

Si alguna cosa els hi apassiona al Singapurenys són els cotxes de luxe i el tunning. En quant a luxe ens refereim a l’ estil de Suïssa, on la majoria de cotxes son BMW, Audi, Mercedes, Maseratti, Aston Martin, etc, tots de la gamma més alta. En quant a Tunning els cotxes que es veuen son tunejats de veritat, no com els nens de castefa. Aqui tunegen tot el cotxe com a la pel·lícula “The fast & the Furios”, per dins i per fora, ple d’enganxines i flames. Tot un espectacle caminar per la nit a la zona de “Bugis”on totes les obres d’art surten al carrer!

Quina pena marxar!

2008-05-08T17:47:00.015+02:00

Últim dia a Angkor Wat; el vàrem aprofitar al màxim !
Ens vam deixar pel final els temples més allunyats, el Sun, el nostre conductor ens va portar al temple de les dones i de camí vàrem veure els poblets amb les típiques cases de fusta, elevades, sense electricitat ni aigua potable, (que ben acostumats estem a Barcelona).

El temple de les dones no es molt gran, però el seu relleu i la decoració gravada és de meritable reconeixement, només les dones ho podrien haver fet. El temple va ser construït per dones, ja que el rei es va encapritxar i elles el van crear sencer.

La següent parada va ser a Banteay samre, un temple no molt destacat després d’haver vist tot els altres: encara que ens veina de cami i sempre val la pena veure restes arqueologiques.

L’última visita del matí va ser a Banteay kdei on hi vàrem trobar una parella de nens i un gosset, tant maco...., (ens hauríem dut els tres cap a casa) els hi vàrem fer un munt de fotos. El temple estava molt ben conservat, de proporcions considerables amb llargs passadissos i una gran quantitat de tela aranyes.

Al migdia vam dinar al costat del mercat, que es troba al centre de la ciutat, i després vam recórrer els seus passadissos per fer les ultimes compres, que ja no entren a la maleta. El mercat està compost de 3 mercats en un (Fruita i verdura, teles i bosses i el de joies), tots sota el mateix sostre.

Per acabar vam anar a veure la posta de sol sobre el temple de Phnom Bakheng (tot i que estàvem advertits que era molt turístic i que estaria ple de guiris hi vàrem anar per acomiadar Angkor). La posta de sol és molt normaleta però tot i així es pot fer alguna foto interessant.

El temple d’Angkor Wat es veu molt llunya, i si no portes un super zoom ( un 300, mínim) no faràs gaire. De cop i volta van començar a arribar japonesos per tot arreu, semblava que regalessin sushi en el cim....

Al final vàrem tenir sort i van aparèixer un parell de monjos budistes, els quals ens van regalar un moment màgic!

El petit circuit, Angkor

2008-05-06T16:07:00.008+02:00

Segon dia de visita als temples, avui hem fet el petit tour, on es visiten 5 temples, tots ells de menor escala que els que es visiten en el petit tour i d' èpoques anteriors. Hem començat la ruta al revés per evitar la gent; hem notat que aquí hi arriben menys turistes, i en algun moment estàvem sols.

El primer temple que hem vist és Pre Rup, de planta quadricular i amb 3 nivells. Des del cim hi ha unes bones vistes de la vegetació del voltant, i es pot arribar a veure la part més alta del temple d’Angkor Wat, encara que a la llunyania.

Mebon, el següent temple, és el germà petit de Pre Rup.
Va ser construit abans, amb el mateix tipus d’estructura, i gràcies a aquest es va edificar Pre Rup amb dimensions més grans; s’hi destaquen les figures d’elefants a diferencia dels lleons del seu germà.

Ta Som, la veritat és que és una edificació petita, amb molt d’encant i amb un passadís molt llarg. Destaquem l’arbre que ha engollit l'entrada est.

Neak Prean, la construcció més diferent que hem vist fins ara. Dedicada a Shiva, era una represantació del llac sagrat de l’himalaya; la gent a més de banyar-se també hi llançava les herbes medicinals que més tard utilitzarien. Està compost de 4 piscines més que envolten una piscina central on s’hi troba un temple circular amb dues serps entrellaçades.

Preah Khan, aquest temple es va construir en el segle XII i el rei el va dedicar a la seva mare. Ha estat invaït per la selva però no tan com a Ta Prohm ja que hi ha pocs arbres engollint el temple. Es caracteritza per tenir uns passadissos laberíntics i llarguíssims, amb multitud de patis interiors.

Per la tarda teníem previst anar a veure la posta de sol des de Phnom Bahkeng, des de on es veu la silueta de Angkor Wat, però ens hem hagut de quedar a la habitació perquè a començat a ploure a bots i barrals. Demà ho tornarem a provar, esperem que el temps acompanyi. ;-)

Angkor Wat: gran tour

2008-05-05T16:06:00.010+02:00

A les 8 del matí ens estava esperant el nostre conductor, el Sun, per fer el primer dia de visita als temples d'Angkor. Avui hem fet el gran tour (Angkor Wat, Angkor Thom, Phnom Bakheng i Ta Prohm).

Hem comencat per Angkor Thom, que antigament era una ciutat amb més d'un milió d'habitants. El rei va decidir emmurallar-la per protegir tots els edificis públics i palaus. En l'actualitat només en resten els temples ja que els altres edificis els feien de fusta (una pena !).

L'entrada a Angkor Thom es pot fer des de cinc portes, una en cada punt cardinal ( i una cara en té dos). Per la porta que nosaltres hem accedit hi havia representada una llegenda hindú sobre la lluita dels deus i dels dimonis per quedar-se amb el poder del cosmos. La Sandra estava ajudant als dolents que van ser els guanyadors, tot i que després els bons els hi van robar el premi, així que de bons en tenen poc %-)

El temple estrella d'aquest recinte és Bayon, que es caracteritza per tenir més de 200 cares de budes esculpides en les seves torres. En aquest temple hem jugat a captar el maxim de cares en una sola fotografia i al final n'hem aconseguit sis ! La veritat és que té uns relleus impressionants que t'atrapen i és un dels temples més increibles que hem pogut veure fins ara.

La seguent parada ha estat les terrasses dels elefants i la del rei leprós. En elles s'hi celebraven les cerimonies oficials i els enterraments. Els relleus estan molt ben conservats i són d'un detall increible.

Abans d'arribar a Ta Prohm, ens hem aturat a Phnom Bakheng, aquest temple es va construir amb una planta quadrada i seguint la llegenda del mont Meru; si tátreveixes a pujar per les escales empinades i minúscules del temple a l'arribar al cim pots veure unes vistes panoramiques d'Angkor Wat.

Els temples de Ta Prohm són famosos pels arbres que s'estan menjant les seves parets i també per haver sortit a la pel.lícula de Tom Raider. És molt curiós veure com les arrels s'obren camí entre les pedres dels temples: aixo en realitat és un problema perque els arqueolegs no poden treure els arbres ja que són un tot integrat amb els temples i si ho intenten destruiren totalment la zona afectada. Ha estat impressionat veure aquests enormes arbres ( de més de 500 anys) deborant unes restes arqueologiques milenaries.

Per finalitzar la ruta d'avui hem tornat a Angkor Wat per poder visitar el seu interior amb els milers de baixos relleus que encara perduren malgrat el pas del temps. Durant el passeig pels seus passadissos interns ens hem creuat amb alguns monjos budistes que venen a visitar un dels conjunts budistes-hinduistes més grans del món !

De tornada al nostre tuc tuc hem hagut de creuar els més de 500 metres sota un sol abrassador i somiant amb llancar-nos de cap a la pisicna de l'hotel tot despedint-nos del primer dia a Angkor. Si haguessim de resumir en una paraula la visita dávui seria: impresionant ! I si fos amb tres: els tres fantastics ! jejejeje

Cambotja: país de temples

2008-05-04T15:48:00.004+02:00

Avui hem arribat a Siem Reap, poble al costat dels temples Angkor Wat.

Ha estat un dia tranquil, ja que després d’aixecar-nos a les 4 del matí per agafar l’avió hem arribat rebentats a l’hotel i hem fet una mica d’espaxurre a la piscina. Després hem acordat amb el nostre conductor del tuctuc ( versió cambotjana) el que visitaríem durant els tres pròxims dies que ens esperen a Angkor Wat.

Per acabar el dia hem vist la posta de sol al temple principal d’Angkor Wat i quina ha estat la nostra sorpresa que ens hem trobat al presentador del nostre programa preferit de la tele ( Amazing Race). Resulta que estan preparant la pròxima temporada del programa que tracte sobre una gimcana pel voltant del món i el guanyador se’n du un premi d’un milió de dolars ! Ha estat molt curiós la trobada i hem pogut parlar una mica amb el presentador i l’equip del programa ( la veritat gent molt encantadora i simpàtica). Un dia amb un final inesperat !!!!

Només dir-vos que ja hem actualitzat les fotos al Flickr del nostre pas per Indonesia i Malaisia:

Bali

Java

Kuala Lumpur

Kuala Lumpur: el capritx de l’Isaac

2008-05-04T15:36:00.008+02:00

Aquests dos dies hem estat a Kuala Lumpur, capital de Malaysia, una ciutat jove però que creix a la velocitat del petroli ( No té més de 150 anys d’història, però gràcies a les petroleres i a les empreses de gas estan construint una ciutat plena de gratacels i centres comercials).

La primera nit vam anar a sopar al centre de la ciutat on hi ha totes les botigues i un carrer ple de xiringuitos de peix i menjar xinès.

Bàsicament l’objectiu de la nostra aturada en aquesta ciutat era perquè a l’Isaac li feia il·lusió pujar a les torres bessones més altes del món: les Petrones. Són dues torres de més 452 metres d’alçada, la seva forma és hexagonal amb una base rodona representant els quatres punts cardinals i les forces de la naturalesa. L’anècdota de la construcció de les torres és que cada una d’elles tenia el seu arquitecte en cap i van fer una aposta per veure que acabava abans. Entre torre i torre hi ha un pont que uneix les dues plantes 41, el màxim on poden arribar els visitants ( l’entrada és gratuïta, però només donen al dia 1200 tickets i per això vam haver de matinar i estar a la porta abans de les 8h). Les torres Petrones són famoses entre d’altres coses perquè es va gravar la pel·lícula de la Trampa ( Sean Connery i Catherine Zeta-Jones). Sincerament les vistes des de dalt el Skybridge no són molt espectaculars així que si voleu unes bones fotos de les torres la millor opció és anar als jardins del davant.

A la sortida de les torres hi ha un museu amb un aparell que et diu quants Isaacs o Sandres es necessiten per arribar al cim ( en el nostre cas eren 260 vegades la nostra alçada).

Davant de les torres hi ha un centre comercial de sis plantes on es concentren totes les botigues de les marques de luxe ( Versace, Gucci, Armani, Jimmy Choo, Rolex,....). I és que en el barri de les torres hi viu gent amb molta pasta !

Després vam anar a conèixer una mica la ciutat i els seus barris, passejant pel little India, Xinatown i el centre. Si ets un amant de les imitacions has d’anar a Xinatown, on trobes des de rellotges, bolsos i roba ( de les millors marques a preus irrisoris ). Paral·lel al carrer de les botigues hi ha un temple hinduista, que és el més antic de la ciutat.

Per la nit vàrem pujar a la torre de comunicacions que es troba davant del nostre hotel ( Hotel Pacific Regency) i des d’on vam poder fer algunes fotos de l’skyline de KL per la nit. Per sopar ens vam quedar en el restaurant de l’hotel i ens va tocar la taula que sobresortia de l’edifici (perquè us feu a la idea vam estar sopant una pizza amb un precipici al costat de 33 pisos: no apte per a qui tingui vertigen).

Despedida de Bali

2008-05-02T17:30:00.013+02:00

Ahir va ser l'últim dia a Bali i el vam aprofitar al màxim, ens vam creuar l'illa de punta a punta.

La primera parada va ser al temple Goa Gajah, on hi ha una cova amb la cara d'un dimoni i la boca és la porta per accedir.

Més tard, varem anar a Tirta Gangga, un palau d'aigua construit per l'últim Rajà de Karangasem a principis del segle XX, és un conjunt de piscines, fonts i canals on pots jugar per enmig d'una font o banyar-te en unes de les piscines naturals on estiuejava el sultà

De camí a Tirta Ganga varem trobar a la platja que bordejava l'autopista, un grup de balinessos que feia donacions als déus; havien muntat una mena d'altar enmig de la sorra negra ( a l'est de l'illa hi ha moltes platges de sorra volcànica ).

A l'hora de dinar voliem despedir-nos amb un bon plat de peix i per això vam escollir la platja de Padang Bai. En aquesta, és on s'agafa el ferri per anar a Lombok i és una de les poques platges que queden sense explotar. Mentre dinavem hi havia un grup de nens que es distreia jugant a la platja amb els seus cometes !

A la tarda ens va començar a ploure però no va ser un impediment per intentar veure la posta de sol des de Tanah Lot. Aquest temple es mereix entrar en el guiness record per ser el més fotografiat de tot Bali, però la veritat és que és únic; es tracta d'un petit temple sobre una roca contra la que trenquen les gran onades de l'oceà, formant realment una imatge de postal. Va ser construit en el segle XVI i està dedicat al deu Meru ( del mar), a dins hi neix un petit brot d'aigua dolça. Es va utilitzar pedra volcànica en la seva construcció i només es pot accedir quan hi ha marea baixa i si ets creient, la resta ens hem de conformar amb les meravelloses vistes des de la platja o del penyasegat del davant.

Avui ha estat un dia de trasllat, perquè ja hem canviat de país; aquestes dues pròximes nits estem a Kuala Lumpur (Malaisia) per veure les torres Petrones. Demà a primera hora pujarem fins al pont que les uneix ! Ja us explicarem com ens ha anat. Us deixem amb aquesta foto presa des de l'avió: un super nuvol de més de 10 km d'alçada sobre l'illa de Java.

Llac Bratan

2008-04-30T15:59:00.012+02:00

Avui l'organització ha estat fenomenal ! Ens hem aixecat amb el peu dret i ha estat un dia molt profitós. Hem començat esmorzant a la terrassa de la nostra habitació amb unes vistes molt verdes.

Després hem fet via cap al Llac Bratan i de camí hem parat a un temple envoltat d'aigua, que es diu Taman Ayun. Aquí a Bali, els temples són molt curiosos, perquè hi ha petites capelles per cada un dels deus pero no tenen un edifici central i tots estan al descobert... esclar amb la calor que fa !!

Una cosa curiosa del temple és que a l'entrada tenien el seu ring de boxa de galls, sí si aquí és molt típic això de les lluites de galls. També ens hem trobat que en el jardí del temple hi havia com una cinquentena de policies fent jocs d'equips (tot molt surrealista)!

Hem continuat el camí cap amunt i a mesura que ens anavem apropant al llac Bratan, el clima i la vegetació anava canviant per moments. Una vegada ja hem arribat al llac, després de pagar l'entrada de rigor ( aquí es paga per tot: cotxe, camara, entrada....) i sortejar els autocars de japonesos hem pogut disfrutar del temple Pura Ulan Danu Bratan.

Aquest temple es va construir en el segle XVII i està dedicat a la deessa de les aigües: Dewi Danu.

De tornada hem fet una classe arrosística, perquè ens hem trobat amb arrosals en totes les seves fases: neixent, verds, a punt de collir, secs i cremats !

A L'arribar a Ubud, ens hem aturat a fer algunes compres per la family i la veritat és que hem descobert un filón aquí, perquè si vols et pots comprar l'ajuar sencer i tots els mobles de casa per un preu irrisori.

S'ha de dir que el nostre cotxe s'està portant molt bé i ens du a tot arreu sense queixar-se !

D'excursio per l'illa: L'Isaac s'ha llevat amb el peu esquerre!

2008-04-29T16:13:00.015+02:00

Avui ha estat un dia de trote; hem agafat el cotxe per anar cap al nord-est de l'illa per veure el volcà Gunung Batur, que té 1717 metres d'alçada. Però abans d'arribar i quan portavem mitja hora de camí, l'Isaac s'ha enrecordat que no havia agafat el carnet de conduir internacional !!!! Mitja volta cap a l'hotel :-$ Gràcies als deus que hem tornat a buscar-los, perquè quan ja estavem a punt d'arribar al volcà i pensant que no ens havia servit de res ¡ la policia ! Havien parat a 4 francesos que no portaven el carnet internacional i tenien una cara de felicitat ( aqui els policies es treuen un sobresou extorsionant als guiris ! I a més estem a final de mes o sigui que no sabem quina clatellada els hauran fomut, perquè a nosaltres ens han deixat passar ! uffffff)

No us creieu pas que hem pujat fins al cim del volcà! Resulta que hi ha una mafia d'excursions de trekkings que si no els contractes a ells et destrossen el cotxe !!! I no ho voliem comprovar, així que ens hem quedat a la vall del volcà en un hot springs: un petit spa amb piscines d'aigua calenta directe del volcà.

Per donar una volta pel llac del Batur s'ha d'anar per una carretera que es digna de veure: sembla com la pista d'un escalextric de muntanya... puja-baixa-dreta-esquerre ! Tot i aqixò les vistes eren increibles, perque estàvem envoltats de pedres volcàniques.

Després del descans hem anat per un pas de muntanya fins el temple de Besakih, el més gran de l'illa. En realitat són 23 temples que formen un conjunt espectacular. Avui era dia festiu i estava ple d'ofrenes del balinesos. Gràcies als blogs d'altres viatgers ens hem escapat de bones estafades: que si una ofrena pel cotxe, que si un guia imprescindible, que si un sarong ( un pareo per tapar les cames), per aparcar el cotxe.....

Aquí l'Isaac ha fet la segona del dia: s'ha deixat les claus a dins del cotxe amb totes les portes tancades!!!! %-) Sort de l'enginy dels balinesos que ràpidament han convertit un penjarobes en una eina per obrir cotxes i despres de mitja hora ho han aconseguit !! ueueueueue !! ja ens veiem dormint al parking. Li hem donat una bona propina al poli ( 5 eurillos).

Finalment hem aconseguit entrar al temple però quina gràcia ens ha fet al veure que estava ple de boira i no hi havia ningú ( ja eren les 5 de la tarda), però poc a poc s'ha anat obrint el cel i al final ha estat un passeig encantador.

De tornada, per acabar bé el dia L'Isaac ens volia donar una volta per un temple i s'ha fotut de ple en el cami d'entrada d'un temple. Resulta que anava cagant osties i no ha vist la curva i en comptes d'anar a la dreta ha seguit recte, ja us podeu imaginar el crit que ha fotut la Sandra !!! AHHHHHHHHH!! S'ha de dir però que tot ha quedat en una anècdota i no ens ha passat res de res !!

Al final ha estat un dia mogudet com ja acabeu de llegir, aixi que amb el vostre permís anem a dormir .

Esperem que demà l'Isaac es llevi amb el peu dret !

Ja tenim cotxe ! Primera parada Ubud

2008-04-28T16:07:00.008+02:00

Despres de la nostra escapada a l'illa de Java hem tornat a Bali per coneixer altres indrets de l'illa dels Deus. Ahir a la nit vam dormir a Kuta (exxxxxx !!!! Una barreja de Lloret de Mar i Salou), perque us feu a la idea esta ple de australians i japos borratxos o intentant fer veure que fan surf, una pila de xiringuitios cutres i totes les botigues que us podeu imaginar de souvenirs.... Aixi que tan aviat com hem llogat el nostre pedazo de jeep ens hem marxat cap a l'interior de la illa.

La nostra primera parada ha estat Ubud, quin canvi ! Aixo si que es mes autentic, tot i que tambe hi ha unes quantes coses preparades pels guiris. Ubud, es la ciutat de la cultura i l'art on les tradicions balineses encara perduren i es poden veure des de les pintures tipiques a les danses i musica en directe de Legong, passant per les ofrenes matitutines a tots els deus.

Com no teniem hotel reservat hem anat a l'aventura i ens sembla que tenim una flor al cul, perque hem anat a parar a un hotel encantador. La nostra habitacio te vistes a una vall amb camps d'arros i plataners (acostumats a aixecar-nos i veure l'edifici del davant de casa, aixo es vida!).

No hem pogut aguantar la tentacio i hem anat de compres al mercat d'Ubud: pulseres, roba, quadres, mobles... I molt de regateig (L'Isaac s'ha divertit una pila i els pobres venedors s'han desesperat amb ell) !

Com una mica de cultura no fa mal hem visitat el palau del sultan, un temple amb un llac ple de lotos i un espectacle de danses i musiques legong ( son molt boniques pero quan portes una hora, penses: no m'extranya que els hi agradi tan el flamenc quan venen de visita, perque les seves son leeeeeeeeeeeentesssss).

Prambanan o com passar calor !

2008-04-28T15:22:00.011+02:00

Despres de recuperar forces a l''unic lloc obert a les 10 de la nit ( un macdonald's- com be sap el Mayoles- el nostre lloc de confianca en moments de desesperacio !) i dormir les nostres 8 horetes vam fer via cap a una altra gran meravella de l'arquitectura a Indonèsia: Prambanan, format per més de 200 temples d'estil hindú javanès del s. IX.

Molts d'ells estan en ruïnes, degut a l'ultim terretremol del 2006, tot i que poc a poc els estan rehabilitant. El més important, dedicat a Shiva, té uns 50 metres d'alçada i mostra esplèndides escenes del Ramayana (una llegenda hindu). Al davant dels tres temples dedicats a Shiva, Vishnu i Brahma es troben les repliques en petit dels respectius animals de transport (El toro, el cigne i l'au).

L'Isaac es va comprar un gorro balines de palla perque feia una calor d'aupa i la Sandra anava buscant sombretes com un os polar al mig del desert ! Entre parada i parada ens varem trobar a una escola sencera i tots els nens tenien els mateixos deures: fer una entrevista a un extranger per practicar l'angles. El problema era que nosaltres erem els unics guiris que hi havia a 5km a la rodona !!! I ens van entrevistar tots ! Aixo si vam riure una bona estona i quan es van assabentar que erem de Barcelona van fotre un crit tots a l'hora: Barcaa!!!!! Messiiii !! I es que es increible, vagis on vagis tothom ens coneix pel Barca !

Despres vam retornar cap a Yogyakarta (Prabaman esta a 17 km de la ciutat), voliem anar a veure el palau del sultan (que encara hi viu a dins el seu fill) pero hi havia una festa nacional amb milers de motos i no vam poder entrar.

La segona alternativa va ser un mercat d'ocells on ens van esenyar la diferencia entre els galls de cant i els de lluita: tambe vam veure coloms de Barcelona (si que volen lluny aquestes ! jejeje).

I finalment vam fer una visita pel palau d'aigua del sultan ( el que seria l'spa d'avui dia), on amablament un indonesi ens va guiar buscant una propina a canvi de portar-nos a unes quantes botigues ( es va equivocar amb nosaltres perque no vam comprar res de res!).

De tornada a l'hotel estavem tan destrossats que vam llogar un taxi tipic: un tuc tuc indonesi, ja us penjarem la foto al flickr !

Yogyakarta: El temple de Borobudur

2008-04-27T04:56:00.009+02:00

Si ahir estàvem a la casa dels déus avui hem arribat fins al Nirvana ! Segur que us estareu preguntant com ho han fets aquests catalanets ... Doncs ben senzill: aquest matí ens hem acomiadat de l’hotel de Bali ( a l’Isaac li ha costat una miqueta més! Jejeje ) i hem agafat un vol cap a Yogyakarta, una ciutat de l’Illa de Java. A 40 km d’aquí es troba Borobudur (Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1991), el temple budista més gran del sud-est asiàtic.

Hem decidit anar-hi per la tarda per dues raons: la més important és per la calor que arriba a fer per aquests indrets ( sembla que estiguis a 50 graus i 99% d’humitat) i també perquè volíem fotografiar el temple amb la posta de sol. Dit i fet, hem negociat el preu amb un taxista i per 15 euros ( 6 hores amb ell) ens ha portat fins la nostra parada, sortejant això sí milers de motos, gent pel carrer, camions aturats al mig i algun que altre animal que volia creuar la carretera !

Abans d’arribar a Borobudur, hi ha el temple de Mendut, es troba una mica derruït a causa dels últims terratrèmols però ets pots arribar a imaginar com era antigament. Al seu costat hi ha un arbre que sembla mil·lenari de lo impressionant que és.

Quan arribes a l’entrada del Temple de Borobudur hi ha una ciutat sencera de paradetes de souvenirs, amb els seus corresponents dependents que et volen vendre de tot i més ! Nosaltres hem anat directes a comprar l’entrada ( La friolera d’11 dòlars pels turistes i un dòlar pels locals !).

Al caminar uns quants passos i trobar-te de front el temple et quedes bocabadat :-P En aquell moment saps perquè li diuen que és l’atracció més famosa d'Indonèsia.

Construit en el segle IX per la dinastia budista Saliendra, és una piràmide escalonada realitzada amb roca volcànica. Cobreix la muntanyeta sobre la que s'aixeca i es composa de sis terrasses quadrangulars rematades per tres circulars, en les que es disposen més de 2000 panells amb la història del budisme i més de 500 imatges de Buda.

Diuen que Borobudur està construït amb forma de mandala i que és un lloc de peregrinatge per als budistes perquè si puges fins al tercer nivell d’una forma simbòlica ascendeixes des del terra fins a la il·luminació: el Nirvana !

A dalt al Nirvana ens varem trobar un grup de monjos budistes que havien vingut a fer les seves pregaries.

Nosaltres ens hem quedat a veure la posta de sol i ha valgut la pena.....

Després de pujar fins el Nirvana hem de recuperar forces i per això ara us deixem i anem a fer un soparet pel carrer de Malioboro !

Últim dia de descans!

2008-04-25T13:52:00.005+02:00

Quin dilema!

La Sandra contenta de marxar, i l'Isaac trist per deixar enrere el descans! Aquests dies a l'hotel se'ns han passat molt ràpid.

El sopar amb l'amic de l'Isaac va anar de conya. No i ha res millor que viure en un hotel; amb un cop de telèfon teniem un carro ple dels millors plats japonesos. De postres ens varem atipar de tres postres differents de xocolata! %-)

Avui ha sortit el sol, encara que no us ho creieu estem a la tardor i els dies estan mig nuvolats. Us adjutem la posta de sol d'avui.

El dia d'avui ha estat super tranquil, menys quan l'Isaac ha decidit trencar la pau de l'ambient.

Demà marxem cap a l'illa de Java on estarem 2 dies per veure els temples de Borobudur, Prambanan i el palau enmurallat de Kraton. Segur que a partir d'ara els posts seran més consistents.

Per cert, hem actualitzat les nostres fotos al Flickr:

Bali-Intercontinental
Singapur

Sant Jordi o el dia de la Marmota ?

2008-04-23T19:04:00.006+02:00

Segurament la majoria de vosaltres hagueu celebrat el dia de Sant Jordi. Nosaltres en canvi hem celebrat el dia de la marmota. No hem fet res més que dormir, descansar i ... descansar! És més ens hem recordat que era Sant Jordi a última hora del dia.

Ahir l’Isaac es va fer un massatge que el va deixar K.O, i avui no tenim moltes coses a explicar, així que us deixarem un parell de fotos del resort on estem per a què us caigui la babeta.... Com a nosaltres ens està passant ! La veritat és que estem en un indret preciós, tot està cuidat al màxim detall i els balinesos que hi treballen són gent encantadora ( L'amic de l'Isaac diu que aquí somriuen de cor !). De moment no coneixem moltes coses de la seva cultura, però entre espaxurre i espaxurre la Sandra està preparant el que farem els pròxims dies. El nostre camp base serà Ubud, un poble al centre de la illa, capital cultural i artística de tot Indònesia.

Ara anirem a sopar a casa l’amic de l’Isaac, on ens està esperant un soparet Japonès. Així que ja us explicarem demà. La veritat és que ens està cuidant moltíssim !

I per acabar aquest post no ens volem oblidar de felicitar a tots els Jordis, Jorgines i enamorats!

I com diuen per aquí Selamat Jalan (= fins aviat)!

Hem arribat a l’illa dels deús !

2008-04-22T06:24:00.004+02:00

Si els deus vinguessin a Bali, dormirien en el nostre hotel (Intercontinental Bali Resort) ! Això que us explicarem ara és per flipar: ens han vingut a recollir uns encantadors balinesos a la porta de l’avió, després ens han fet tots els tramits (saltar-nos tota la cua, fer-nos el visat i recollir-nos les maletes ), mentre nosaltres estàvem en un petit oasis dins l’aeroport prenent-nos un cocktel de llimona i mel. A l’arribar a hotel ens han explicat que ho tenim tot i més inclòs en l’habitació. Per cert, pedazo habitació !!!!!!

No ens ha tocat la loteria, però és que l'Isaac té bons contactes i un amic seu ens ha convidat al seu hotel.

Ara que ja ens estem acostumant anem a domir com deus !
Bona nit !

On som ? A la India ? A la Xina ? o a un país àrab ?

2008-04-22T06:11:00.010+02:00

Singapur ens ha sorprès gratament, perquè no ens imaginàvem que fos una ciutat amb tanta diversitat cultural i alhora moderna. En aquest primer dia ens hem quedat amb les ganes de veure més i descobrir nous racons d’aquesta ciutat que ha sabut com cap altre renéixer de la destrucció japonesa i de l’oblit anglès.

Aquest matí ens hem aixecat disposats a conèixer Singapur i hem descobert que cada barri és com un país dintre d’un altre país. Primer hem anat a parar a la Xina amb un toc d’estil colonial anglès.....

després hem xocat amb una mesquita que ens ha dut a viatjar per les catifes i sedes d’Ali Baba......

i finalment hem acabat el nostre passeig per la India i els seus temples del sud.

Quina nit més vermella.....

2008-04-22T05:58:00.006+02:00

Quina estrena més interessant, la primera nit vàrem anar a parar al barri vermell de Singapur. A cada cantonada hi havia una pila de dones “esperant l’autobús”, com diu l’Isaac ( = prostitutes) ! jejeje I nosaltres carregats amb les maletes i buscant el nostre carrer... Cantàvem més que dos almejes en una festa de coliflors !

Això sí no ens vam tallar ni un pel i vam sortir a sopar a un xiringuito xinès (bar de cites) que estava boníssim ! Per cert, a la nit vam tenir una banda sonora ben animada. Ja us ho podeu imaginar....

p.d: malgrat anar a parar al pitjor barri de la ciutat, vam tenir la sensació d’estar en un país súper segur. Potser es deu a que en aquesta ciutat està tot prohibit: no es pot menjar ni beure en el metro, no es pot creuar el carrer amb vermell, no es pot menjar xiclet (et posen una multa de 500 dolars si et pillen), no es pot sortir del wàter públic sense tirar la cadena !!!!!!! I alguna prohibició més que encara no hem descobert ....

Ja som a Singapur

2008-04-20T11:47:00.007+02:00

Bon dia, Bona tarda, Bona nit !!

Ja som a Singapur, el vol ha estat molt tranquil (13 hores) i com no, la Sandra ha posat el mode "sleep" i ha dormit 9 hores seguides,.... aixo si es viatjar!! Aqui el menda, sha tragat 4 pelicules seguides, 1 cd sencer, i 2 series de TV.

Ara estem buscant la manera d'arribar a un hotel per dormir. Dema farem una volteta per la ciutat i despres volarem cap a Bali (a la tercera va la vencuda). Per als que no ho sabeu, feia 2 anys que teniem el projecte de volar a la "illa dels deus", pero sempre s'interposava algun altre viatge pel mig.

Ens veiem ben aviat!

Km 22
Isaac i Sandra

Marxem a Indonèsia !

2008-04-18T08:53:00.010+02:00

Hola a tothom !

Demà iniciem una nova aventura: ens anem de viatge a Indonèsia, Singapur, Malasia i Cambotja. És a dir, farem un pica-pica per Àsia !Intentarem anar actualitzant el nostre blog amb fotografies, històries curioses i altres aventures que anem vivint en aquests pròxims 24 dies. Ens encantaria que ens escrivissiu comentaris, suggerències o recomanacions pel blog. Esperem que podeu gaudir amb nosaltres d'aquest viatge tan esperat!

WADI RUM

2008-02-25T19:20:00.016+01:00

Wadi Rum té alguns dels paisatges desèrtics més impressionants del món i, junt amb Petra, és visita obligada per a la majoria dels viatgers que es desplacen fins a Jordània. Malgrat que cada vegada són més les persones que visiten la zona, aquesta no ha perdut el seu encant. La regió coneguda com Wadi Rum està formada en realitat per una sèrie de valls d'uns dos quilòmetres d'amplada, que s'estenen de nord en sud al llarg d'una distància de 130 km Entre les valls hi ha un paisatge desèrtic de sorra i roques, esquitxat de majestuosos jebeis de gresos les formes dels quals han estat arrodonides per l'acció de l'erosió durant 50 milions d'anys.

Aquest desert va ser escenari de la revolució àrab que va liderar el llegendari Lawrence d'Aràbia en 1917. En el Wadi Rum no veuràs a penes dunes, sinó més aviat un paisatge lunar adornat de muntanyes altíssimes o jebels amb formes capritxoses i un mar de sorra vermell de fons.

COM ARRIBAR:

Hi ha l’opció d’anar de Petra a Wadi Rum en taxi ( 25 JD- 1:30 minuts) fins el centre de visites i allà reservar una excursió amb 4x4. L’altre opció és contractar l’excursió completa amb 4x4 des de l’hotel de Petra. Nosaltres al principi varem optar per fer-ho per la nostra compte, però calculant els preus ens sortia més econòmic la segona opció (20 euros més barato).

Així que a primera hora del matí ens va venir a buscar el Kalif, que seria el nostre guia-conductor durant els pròxims dos dies. No parlava gaire l’anglès, però entre gestos, frases curtes i una mica d’imaginació ja ens anàvem entenent i si no ens començava a parlar en jordà com si creies que parlant lent l’entendríem alguna cosa ! La veritat és que ens vam riure molt amb ell, a més ens explicava alguna que altra aventura que havia viscut durant els seus anys de guia pel Wadi Rum. El cotxe del Kalif era un 4x4 enorme tot per nosaltres sols i a més ens fotia música àrab a tota castanya pel desert ! La conducció ja era una altre cosa..... ( és que a Jordània condueixen com a boixos, tot s’ha de dir però, que no superen als conductors de la India ! Menys mal !).

DORMIR:

Afortunadament, encara no hi ha hotels a Wadi Rum, així que l’única opció que hi ha és dormir en la teva tenda de companya al mig del desert o anar en algun campament de tendes organitzat pels beduins de la zona. Nosaltres vam escollir la segona opció. El Kalif ens va dur a un campament del seu cosí que es deia Camel camp. Estava protegit per una enorme roca i hi havia una carpa beduïna per poder descansar i prendre té, una enorme pista de ball, un bany amb dutxes i encerclant les instal·lacions les tendes de campanya.

MENJAR:

Com tampoc hi ha hotels no hi ha cap restaurant en el desert. Nosaltres vam fer picnic enmig del desert. El Kalif ens va dur a una zona resguardada i allunyada dels punts més turístiques, semblava que no hi hagués cap rastre de civilització ens molts kilòmetres a la rodona. El vam ajudar a recollir branquetes i fulles seques per fer el foc que ens serviria per fer el dinar: pollastre, amanida, pa i te beduí. Després de cuinar-ho ens ho vam menjar i us podem assegurar que feina molt de temps que no menjàvem un pollastre tan bo com aquell ! Ens vam posar les botes ! Després d’aquell tiberi ens varem estirar i mirant el cel i la natura que ens envoltava ens vam quedar dormits! Hi havia una tranquil·litat, un silenci, no s’escoltava res de res.......

A la nit vam sopar amb els nostres nous amics jordans al campament enmig del desert del Wadi Rum. El menjar era recent cuinat i hi havia una multitud de plats per escollir, tots ells boníssims !

QUE VISITAR:

El Kalif es va fer un recorregut d’un dia sencer per diferents zones del Wadi Rum amb el mega-super-trasto de 4x4. La majoria del trajecte va conduir el Kalif, però després li va deixar fer el burro una estona a l’Isaac fins que va encallar el jeep a la sorra ( la gràcia que li va fer a la Sandra ! ja es veia enmig del desert sense comunicacions, menjant serps i dormint a la intempèrie ). Per sort va quedar en un petit susto i vam continuar la nostra ruta.

Al llarg del viatge pel Wadi Rum vam poder veure les restes dels poblats nabateus, que van construir temples i van gravar nombroses inscripcions en les roques. Estan una mica amagades i en mal estat, però et pots fer a la idea dels dibuixos que feien els antics caçadors de l’època.

També ens va ensenyar tres ponts de roca diferents fruit de l’erosió del vent. No podia fallar i l’Isaac va fer escalada a tots tres. Les vistes eren fenomenals ! En un dels ponts ens trobarem a un grup de beduins nòmades que estaven preparant el seu dinar i descansant en una petita ombra que hi havia, mentre els camells recuperaven força menjant quatre herbetes que hi havia per allà.

Després vam fer una parada a una font que no s’inclou en els itineraris normals que ofereixen els conductors de jeeps, però val la pena intentar trobar-la perquè et fas a la idea com sobreviuen els beduins de la zona. El vigilant de la font ens va explicar que sota del desert de Wadi Rum hi ha molts aqüífers subterranis i això és el que els hi permet anar movent el seu campament nòmada i alimentant al seu ramat d’animals.

No podia fallar la parada per anar a veure les dunes de sorra vermella. És una zona formidable per pujar gatejant i després lliscar per la pendent (sense perill). nosaltres ho fam fer amb el 4x4 i va ser molt divertit !

Després de fer el boig baixant per les dunes, el Kalif ens va portar a veure els Set Pilars de la Saviesa. Es diu així en honor al llibre de Lawrence d'Aràbia, que va fer famós el Wadi Rum.

També ens va ensenyar una fortificació mig en ruïnes. Al principi vam flipar de com estava conservada, però després ens va explicar explicar el truc: era de mentira, l’havien construït uns productors de cinema per fer una pel·lícula ambientada en el desert de Jordània i després d’acabar-la l’havien deixat allà. Si més no curiós.

A mitja tarda, després del cansament dels vots del camí i de la caloreta, vam anar a deixar les motxilles i a prendre un té al campament on dormiríem. Allà vam conèixer a una fotògrafa suïssa que estava de viatge per Jordània. Ens va demanar que si la podíem acompanyar a fer unes fotos al desert i a veure la posta de sol junts. Vam acceptar sense pensar-nos-ho dues vegades, i la vam encertar! Si el nostre conductor, el Kalif, conduïa com un boig, el seu conductor era molt molt pitjor, tant que mentre anàvem amb el jeep pel mig del desert va deixar el cotxe en marxa i es va pujar al sostre ! No vam parar de riure tota la tarda i ens vam fer unes fotos disfressats de beduins. A més la posta de sol no podia ser més espectacular !

La nit que varem dormir en el desert va ser inesperadament inoblidable. Inesperada perquè no ens imaginàvem que coneixeríem a un grup de jordans i una fotògrafa suïssa, amb els que vam muntar una festa d’allò més autèntica: ens van convidar a sopar, després vam ballar, cantar i de postres ens van fer una representació de com és una autèntica boda beduïna. Inoblidable, perquè són gent encantadora que ens van acollir com si fóssim amics de tota la vida i ens van explicar coses de la seva vida i cultura que no surten a les guies de viatge.

RECOMANACIONS PER ANAR A WADI RUM:

1.- És necessari no oblidar el repel·lent per a insectes: les mosques, durant el dia, poden ser una veritable tabarra, i els mosquits, a la nit, són veritablement voraços ( que li diguin a les cames de la Sandra que se les van menjar !).
2.- No s'ha d'oblidar portar barret, protector solar, calçat resistent i aigua ( no hi ha botigues enmig del desert).
3.- Per moure’t per la nit, convé portar una llanterna. Sobretot si vols anar al bany enmig de la nit o per saber on tens les coses a la tenda de campanya.

WADI MUSA (PETRA)

2008-02-25T19:15:00.008+01:00

Petra, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1985. Només la visita a Petra ja justifica el viatge a jordània, perquè malgrat hagis pogut veure Petra en pel·lícules o fotografies la seva contemplació en directe supera amb diferència tot el que haguem pogut veure sobre ella en cinema o televisió.

Petra va ser fundada en el segle VI a. C. pels nabateus. Després de diversos intents finalment els romans van conquerir Petra a l'any 106 i van imposar en ella el seu pla urbanístic usual, com per exemple els carrers amb columnes. Després de la invasió musulmana al s. VII passen 500 anys sense res destacable fins que en el s. XII els Croats es traslladen a Petra i construeixen un fort. D'aquí fins l'any 1812 es perd el rastre de la ciutat, la situació de la qual era un secret gelosament guardat i custodiat per tribus beduïnes, ja que se la considerava un lloc sagrat, a més de creure que el lloc amagava múltiples tresors. Més tard, l'explorador suís Burckhardt va trencar l'aïllament de Petra al divulgar la seva existència al món.

ON DORMIR:

AMRA PALACE: qualitat-preu és el millor que hi ha a Petra. Les habitacions són noves i confortables, l’esmorzar estava prou bé i l’hotel té psicina i jacuzzi. A més la gent que hi treballa ens ha fet sentir com a casa, hem seguit totes les seves recomanacions i ens ha anat de conya ! L’única pega és que està a prop d’una mesquita i et despertes amb els resos de bon matí.

MENJAR:

CLEOPATRA: és un restaurant molt senzill que pots menjar buffet típic beduí. El preu l’has de regatejar ( nosaltres vem aconseguir sopar per 3JD). És el restaurant més a prop de l’hotel.

AL-WADI: està ubicat a la rotonda del centre del poble ( la més famosa ). Serveixen pasta, entrepants i menjar típic beduí. La neteja no és el seu fort.

AL-ARABI RESTAURANT: va ser la millor elecció de tots els restaurants que vam anar. Està ubicat al costat del Al-wadi. Té gran varietat de menjar i begudes a bon preu i el servei és eficaç. A part d’anar-hi els viatgers, també hi van molts els autòctons (cosa que dona confiança).

COSES A VISITAR (PETRA):

Vam decidir llevar-nos aviat ( = 6 del matí) per no trobar-nos amb tots els grups de guiris que visiten Petra. Va ser una putada escolatr el despertador però poder passejar pel SIq, veure el teatre i el tresor sols va ser una experiència increïble ! L’entrada costa 21JD per un dia i 26 JD per dos dies. Nosaltres us recomanem la de dos dies per poder gaudir de cada racó de Petra amb temps.

De l’hotel a l’entrada de Petra són 4 minuts en taxi i 1’5JD per trajecte ( S’ha d’intentar regatejar que si no són capaços de cobrar-te 3JD).

Des de l’entrada fins el Siq hi ha uns 15 minuts caminant amb temples esculpits a les roques a banda i banda ( és com l’aperitiu del que et trobaràs després). Una vegada t’endinses en el Siq (estret passadís creat després d’un moviment de terres) sembla que entris en un túnel del temps que et porta cap una de les meravelles del món: el TRESOR ! ( famós per la peli d’Indiana Jones).

La veritat és que se’t fa una mica llarg el passeig pel Siq perquè a cada corba esperes que se t’aparegui... i quan menys t’ho imagines ... xaxan ! De sobte te’l trobes allà plantat. És sorprenent com un temple de fa més de 2000 anys es conservi tan increïblement bé.

El nom de Tresor li ve donat d’una llegenda en la que creien que un rei havia amagat el seu tresor en una de les urnes de la façana. Els beduins es creien tan aquesta llegenda que en la façana es poden observar els forats de les bales que van disparar per intentar trobar el famós tresor ( com era d’esperar: no va haver sort !).

Malgrat que ha primera hora pots fer totes les fotos que vulguis al tresor sense cap altre persona, la millor hora és quan el sol li dona de front ( cap a les 10-11 del matí) i els colors de la pedra s’il·luminen.

Si continues el camí i deixes enrere al Tresor el següent punt de parada obligada és el Teatre, excavat a la muntanya pels nabateus. Al voltant del teatre pots contemplar algunes de les tombes reals i perdre’t per les diferents rutes que t’ofereix Petra.

Més endavant et vas creuant amb multitud de petits, mitjans i grans temples, tombes o cases excavades en les roques. Abans d’arribar al final del camí hi ha les restes de l’antiga ciutat de Petra; només hi queden unes escales i quatre columnes però amb una mica de creativitat al poder et pots arribar a imaginar com havia estat el dia a dia en aquesta immensa ciutat!

A aquestes alçades del dia, el teu cos et crida un descans en un dels dos restaurants que hi ha després de la ciutat ( és on hi ha banys). Un cop has carregat piles et toca pujar al Monestir. Són 45 minuts de pujada ( no és fa gens pesat, perquè hi ha molts trossos d’escales, les vistes són increïbles i vas veient les botiguetes que improvisen les dones beduïnes ).

El Monestir és similar al tresor, però de dimensions majors. Realment us ho recomanem, perquè a part de la seva bellesa les vistes són impressionants. Ahh i quan arribes tens premi: un xiringuito molt ben col·locat amb uns sofàs de conya !

De baixada pel camí del Monestir ens varem trobar a tres autobusos sencers de nois i noies hindús caminant per la gruta de Petra. Va ser molt divertit recordar el nostre viatge per la India de l’any passat i a més els vestits de colors que duien les noies li donaven un toc de vida a les roques roges.

Per la nit, varem contractar una excursió de nit per Petra (Petra by night). Només l’organitzen els dilluns, dimecres i dijous. És una excursió màgica i única perquè quan el sol es posa il·luminen amb més de 500 veles el Siq i el Tresor. A més dos músics beduins toquen música en directe i t’ofereixen un té. No podíem demanar res més ! Una experiència inoblidable !

RECOMANACIONS PER VISITAR PETRA:
1.- Dur calçat còmode i tancat.
2.- Porta aigua de fora, perquè a dins és molt cara, tot i que de vegades caus en la temptació de comprar-te alguna de fresca
3.- La bateria de la càmera ha d’estar ben carregada i la memòria ben buida, perquè no parareu de fer fotos a tot !
4.- No oblidar la crema solar perquè el sol li fot canya !

MAR MORT

2008-02-25T19:04:00.007+01:00

Es tracta d'un dels llocs més curiosos del planeta ja que es troba situat a 400 m. per sota del nivell del mar, essent un dels llocs més baixos de la superfície de la terra i el mar de major salinitat del món. A més degut al seu microclima et pots banyar durant tot l’any !

COM ARRIBAR:

La nostra pròxima parada des d’Amman va ser el mar Mort. Com ja us hem dit vam llogar un taxista que ens portés a passar el dia al mar Mort i després fer nit a Petra. El trajecte és d’una hora aproximadament per autopista per fer 55 km.

QUE VISITAR:

El taxista, Jamil Sharon, ens va recomanar que no anéssim a les platges públiques, perquè estan molt brutes i no hi ha dutxes per poder treure’t la sal al sortir del mar ( a més si ets noia encara t’ho recomanem menys, perquè al passar vam veure que només hi havia nois i es banyaven vestits).

Així que ens va acompanyar fins l’Amman Beach ( 10 JD per persona). Són instal·lacions força noves i ben condicionades: hi ha dues piscines (una d’aquelles sense fi que sembla que s’uneix l’aigua del mar Mort amb la de la piscina), també hi ha vestidors, dutxes, un restaurant, bars, botigues i el millor de tot és la platja amb una aigua transparent i molt neta ! L’ambient era molt tranquil perquè la majoria eren famílies i algun que altre viatger. Ara això els vigilants estaven controlant-nos tota l’estona perquè no ens donéssim cap petó ! ( un cop que ens va enganxar ens va fotre una pitada que ens va deixar sords! jejeje Ai la censura d’aquest país ! )

El mar té una elevada salinitat que provoca que les seves aigües no tinguin peixos ni cap tipus de vida marina i que la flotabilitat de l’aigua sigui molt superior a la de qualsevol altre mar, impedint que els banyistes s’enfonsin.

Com l’Isaac és molt tossut va voler comprovar que no podia submergir-se al mar i efectivament després de deixar-se els ulls vermells com un tomàquet pel picor de la sal no va poder enfonsar-se !

Per altra banda, la gran riquesa de minerals que l’aigua duu dissolts fa que, tant les seves aigües com el fons marí, tinguin importants propietats medicinals i la gent es dedica a empastifar-se de fang tot el cos com a tractament de bellesa i salut. Fins hi tot a la botiga del recinte pots comprar el fang del mar Mort i fer-ho un cop has arribat a casa !

Després de dinar al buffet ( 8JD per persona) varem fer via cap a Petra. Pel camí observarem les estranyes formes que adopta la sal al solidificar-se a la roques de la costa, sembla que sigui neu.

També vam parar a l’entrada de la reserva natural Dana, només de veure-la des de fora ens vam quedar amb les ganes de poder-hi passar un dia sencer per les grutes que s’entreveien ( en un altre viatge serà !).

A l’anar per l’autopista bordejant el mar Mort el paisatge és desolador: s’està secant per moments ! El Jamil ens va explicar que per poder frenar-ho Qatar pagarà un projecte internacional per poder construir un conducte que vagi des del Mediterrani fins el Mar Mort i així mantenir el nivell d’aigua. No hi ha res com tenir bons amics !

AMMAN, LA CAPITAL DE JORDÀNIA

2008-02-18T19:08:00.019+01:00

ARRIBADA:

El trajecte BCN- Amman va durar 4 hores. Al final vam comprar els bitllets a Air Jordanian i l'encertàrem perquè el tracte va ser molt bo i l'avió era nou i espaiós (cada vegada més difícil de trobar-t'ho en classe turista!).

A l'arribar a l'aeroport internacional Queen Alia has de canviar alguns diners en el banc que es troba al costat d'on es fan els visats i allà mateix et posen un segell més al passaport al mòdic preu de 10 JD. Un cop has pagat et deixen sortir per agafar le smaletes. El visat et serveix per viatjar pel pais durant 15 dies. Si la teva esda al país sobrepassa aquest termini pots presentar-te a la comissaria de policia perquè te'l renovin.

Nosaltres per arribar a la ciutat varen contractar el servei de taxi a l'hotel Palace. Ens va costar 12 JD.

ON DORMIR:

Després de llegir totes les recomanacions d'altres viatgers ens varem decidir per l'Hotel Palace. És un hotel senzill i sense luxes. però la seva ubicació és inigualable i el personal és agradable i t'ajuden amb tots els dubtes que tinguis del teu viatge. Nosaltres ens varem quedar l'habitació amb bany privat per 22 JD.

MENJAR:

CAIRO CAFE: està a prop de la mesquita del Rei Hussein en un carreró enmig d'un mercat de roba. El menjar és bo i està bé de preu. Als estrangers els hi toca pujar al tercer pis amb les famílies jordanes després de les repassades que et foten els jordans, sobretot si ets noia ( La Sandra ho va comprovar!). Ús recomanem el pollastre amb arròs (tenen de molts tipus).

HASHEM RESTAURANT: és un autèntic bar jordà on serveixen plats típics boníssims com l'hummus, el falafel.... ( tots vegetarians). A més t'ofereixen un te a la menta inigualable ! El propietaris és molt amable i entre els clients que hi ha menjant i els cambrers t'ajuden a escollir el menjar perquè no hi ha carta ni parlen angles ! Està en un carreró sense sortida.

BOOKS AND CAFE: és una llibreria-cafe-restaurant que troba a la part alta d'Amman, en un barri residencial ( hi ha cada casa que flipes !). Val la pena anar per les vistes que té de la ciutat i pots dinar a la terrasa en un ambient universitari. El millor per arribar és agafar un taxi perquè està una mica amagat.

PASTISSERIES: et trobes per tot arreu i se't cau la baba cada vegada que veus els aparadors ples de pastes típiques jordanes i totes elles et criden: menja'mmmm! Nosaltres vam caure en la tentació i comprarem en una pastisseria prop de l'hotel.

COSES A VEURE:

MESQUITA DEL REI ABDULLAH: nosaltres vam coincidir la visita en divendres així que ens varem haver d'espavilar perquè pels no musulmans només obren de 9 a 11 del matí. S'ha de pagar 2 JD per persona. Les noies hem de posar-nos una mena de bata amb caputxa begre per no ensenyar res de res... no sigui que se'ns vegi el tormell i Alà s'enfadi !

En teoria és la única mesquita de Jordània que deixen visitar als no muslmans, però no té res a envejar a d'altres que hem visitat com la de Delhi o les d'Estambul. Sorpren l'enorme cúpula de color blau que corona la mesquita, la resta és bastant austera.

TEATRE ROMÀ: junt amb la ciutadella són les restes arqueològiques d'Amman més visitades. la veritat és que val la pena anar-hi. El teatre va ser construit en el s. II d.C i restaurat fa uns 50 anys amb poca gràcia ( perquè no van utilitzar els materials originals). Les millors fotografies del teatre es poder fer des de un mirador ubicat a dalt d'una muntanya. Per arribar-hi s'ha de creuar la carretera principal i pujar per les escales que estan a prop d'una pastisseria boníssima, tot sigui dit de pas. Des del mirador es poder contemplar les 3 grades ben diferenciades i la resta del poble. Diuen que tenia capacitat per a 7000 persones ! Davant del teatre queden una filera de columnes que es tot el que hi ha del foro romà, l'antiga plaça pública més gran de Jordania. Al costat s'hi troba l'Odeo, un petit amfiteatre amb capacitat per a 500 persones.

LA MESQUITA DEL REI HUSSEIN: no s'hi pot entrar, però es fa divertit veure el va i bé de gent que entre a ressar. És un veritable formiguer humà. Al seu costat darrere s'hi troba el mercat de fruita que no té res a envejar a cap dels nostres.

COM SORTIR:

Nosaltres ens decidirem per agafar un taxi que ens portés a Petra fent parada al Mar Mort ( preu 80JD). El vam reservar a l'hotel mateix d'un dia per l'altre.

El nostre viatge per Jordània

2008-02-12T19:15:00.006+01:00

Doncs ja tornem a ser aquí ! Després de tenir el blog hivernant ens hem proposat explicar-vos el nostre viatge per Jordania.

El nostre itinerari va ser aquest: vam aterrar a Amman, després vem flotar a les aigues del Mar Mort i continuarem cap a Petra (una de les meravelles del món), també vam fer una acampada al desert de Wadi Rum i per acabar ens vam donar el luxe de passar uns dies de descans al Mar Roig fent esports aquàtics i submarinisme.

Una curiositat: la Sandra es va difressar de beduina i una fotògrafa (

Alexandra Wey) li va fer unes fotos pel seu treball !

En aquest video surten els amics jordans que ens varem fer. La cançó que canten és una conya que tenien amb l'Isaac !

Ens estrenem!

2007-10-13T20:43:00.003+02:00

Hola a tots i totes!

Després de tants viatges i emails enviats saturant les comptes d'amics i familiars ens hem arremangat les manigues i hem creat el nostre blog de viatges.

L'objectiu de Km22 és explicar-vos les nostres escapades i aventures pel món. No volem ser la Lonely Planet però si intentar donar-vos algun consell per a què no tropesseu en la mateixa pedra que ho varem fer nosaltres !

Km 22
Isaac i Sandra