06 d’agost, 2010

TANA I EL ZOO DE COCODRILS

Salama !


Avui ha estat l'últim dia del nostre viatge a Madagascar i hem aprofitat per fer les últimes compres de regalitos per la família i els amics en un mercat d'artesania que hi ha a les afores de Tana. La veritat és que hi havia coses molt maques totes elles fetes a mà i amb uns colors molt vius que ens donava ganes de comprar-ho tot!



Després hem decidit anar a un zoo de cocodrils que queda molt a prop de l'aeroport, perquè en les altres dues ocasions que havíem anat a Tana ja havíem visitat els llocs més emblemàtics. Exactament no sabíem que ens trobaríem, però ha estat una experiència curiosa. Quan entres primer accedeixes a la zona dels lloros i rèptils petits, després et saluden els burros i les cabres. Continuant pel camí senyalitzat trobes les serps i els camaleons i després els lèmurs.



Finalment hi ha tres zones diferents amb els cocodrils ordenats per tamany. Els més gran estan al final de la ruta pel parc.




Cap al migdia els cuidadors dels cocodrils els hi donen el menjar i és impressionant com es mouen i lluiten entre ells per ser el primer en arribar.


Una vegada han omplert la panxa a tornar a fer la siesta!


Després hem anat al restaurant del parc i l’Isaac s’ha fotut unes brotxetes de cocodril boníssimes!





Ara estem esperant a l’aeroport per tornar cap a casa i tenim una barreja de sentiments. D’una banda ja tenim ganes d’arribar a casa i veure’s a tots i d’altra ens quedaríem uns dies més per aquestes terres que ens han acollit amablement en la nostra lluna de mel!


Un petonarro a tots i fins aviat!


Isaac i Sandra
Km 22

ANTSIRANANA i MAR ESMERALDA

Salama !
Antsirana o també coneguda amb el nom de Diego Suarez és la ciutat més al nord de Madagascar. Aquí vàrem estar tres dies allotjats en l’hotel Allamanda, que queda a primera línia de mar. Ús el recomanem als viatgers que vulguin venir aquí, perquè és molt tranquil, les habitacions són noves i el restaurant de l’hotel és exquisit ! A més teníem companyia cada dia a l’habitació amb les diferents sargantanes que es menjaven els mosquits.



La ciutat és un punt estratègic pels vaixells de mercaderies i pels pescadors. Pels carrers hi passejaven una pila de mariners amb les seves novies malgatxes d’una setmana ....
Hi ha una llegenda d’aquesta ciutat, diuen que temps enrere va ser la vila del pirates, Libertalia i encara avui es veuen senyals amb aquesta història.


El carrer principal és diu colvert i és on s’hi troben la majoria de botigues i restaurants. Aquí us deixem una imatge del carrer al migdia quan tots els comerços tanquen.

Un dels tres dies aquí, vam decidir fer l’excursió al mar esmeralda. Per això vam agafar el primer taxi del carrer i cap a Ramena (petit poble de pescadors), des d’on surten totes les barques per anar a l’illa Suarez i al mar esmeralda.
Per arribar al mar esmeralda s’ha de travessar l’entrada de la bahia de Diego Suarez i quan fa vent (com era el nostre cas) les oles superen els tres, quatre metres. Vaja que tens bany assegurat amb les barquetes que hi ha ! Després d’aquest “passeig” amb barca la Sandra està preparada per qualsevol travessia!
Se li diu esmeralda, perquè està envoltat d’una barrera de coral que fa que hi hagi poca profunditat i el color blanc de la sorra i dona aquesta tonalitat.



Aquí a Antsiranana, tots els taxis són Renault 4 de l’any de la catapulta! Mireu com posen benzina!




Una abraçada,
Isaac i Sandra
Km 22

AMBER MOUNTAIN

El primer parc natural de tot Madagascar fou l’Amber mountain al 1958. Vàrem arribar per la tarda quan la resta de visites havien escampat la boira, però coneixeu la sort de la Sandra, no ? Doncs vam poder veure una família sencera de lèmurs, un falcó, diversos cargols i d’altres ocells, així com aranyes i el camaleó més petit del món (broquesia mínima)!

També vam passejar fins arribar a una cascada sagrada on els Sakalava (tribu de Madagascar) veneren els seus esperits ancestrals oferint-los diners, menjar i begudes alcohòliques. De la cascada hi ha moltes llegendes, com la de que qui es banyi en ella morirà, perquè és sagrada i està prohibit banyar-se.
De sortida del parc d’Amber vam travessar Joffreville, una petita vila que van construir els francesos durant la colonització. Ara sembla com si l’últim tifó ho hagués deixat tot en runes i no els hagués donat temps a reconstruir els edificis.
Un petonarro!
Isaac i Sandra
Km22

RED TSINGY

Salama !
De camí cap a Antsiranana (Diego Suarez) vam fer una aturada als Red Tsingy. Els van descobrir fa cinc anys, ja que estaven amagats sota la sorra i la pluja els ha anat descobrint poc a poc. Comparats amb els altres que hem vist són de tamany petit, però el seu color i formes són úniques. A més pots passejar molt a prop d’ells, gairebé tocant-los.


A Madagascar hi ha poques carreteres asfaltades i una d’elles és la nacional 6, que va de Tana a Diego Suarez. Pel camí et creues amb zebus, carros, gent caminant i una pila de taxibrousse carregats fins els topes ! Aquests, són com el transport públic oficial del país i on hi caben 12, van entre 25 i 30 persones incloses maletes, animals i bicicletes. I lo pitjor és que paren cada cinc minuts i tardes 24 hores per fer un trajecte de 600 km aprox.


Una abraçada !
Isaac i Sandra
Km 22




05 d’agost, 2010

ANKARANA

Salama !

Després d’un dia sencer per Ambanja i els seus voltants vàrem fer via cap al Parc Natural d’Ankarana. Un massís de muntanyes que queda al nord de Madagascar on es pot trobar Tsingys i flora i fauna autòctona del nord de l’illa.
De camí cap allà ens vàrem aturar en alguns poblats on ens van ensenyar a seleccionar l’arròs, torrar els “anacardos” i també com es seca el peix (aquí les neveres escassegen i així el peix pot arribar a durar un mes). També ens vam aturar en el poble Ambilobe, per recollir el nostre dinar en el restaurant chez mama (el regenta una senyora hindú que prepara un menjar exquisit!) i mentre el posàvem dins el cotxe ens vam creuar amb una festa de les dones dels policies de la regió que feien una desfilada!
Quan vàrem arribar al parc natural vam anar directes cap a una cova anomenada la de l’esquelet. És fàcil encertar perquè, allà hi roman un esquelet d’un antic malgatxe que va lluitar per defensar les seves terres dels conqueridors de la capital. Aquests guerrers eren una espècie de samurais perquè abans que els capturessin els enemics es suïcidaven llençant-se des del cim dels Tsingys. La llegenda diu que els esperits encara perduren entre la muntanya i protegeixen a la població local que sovint els venera en les seves festes tradicionals.
Per la nit vam dormir en el Iharana Camp, un petit tresor enmig de la naturalesa. És un campament amb unes quantes cabanyes fetes amb molt encant i amb unes vistes increïbles als Tsingys. Allà vam conèixer una noia americana que porta vivint gairebé dos anys en un poblat petit, ajudant a la gent a desenvolupar el turisme en aquesta zona (li tenen molt apreci i de tant en tant va a saludar al director de l’hotel que la convida a sopar i ella encantada, perquè canvia la seva dieta a base d’arròs tres cops al dia!).
El dia següent vam pujar cap als tsingys i vam poder veure el “Forat”, un enorme forat enmig del riu que engoleix l’aigua cap a un riu subterrani que arriba fins el canal de Moçambic !



Això es tot de moment!
Una abraçada.
Isaac i Sandra
Km22

03 d’agost, 2010

AMBANJA

I després de nou dies de relax, de nou a la carretera per fer un petit recorregut pel nord de Madagascar. El primer dia va ser una mica dur, aixecar-nos a les 5 del matí, carretera fins a Hell ville (el poble més important de Nosy Be, on està el port per sortir de l’illa), agafar el fast- ferry (una petita barqueta per 12 persones), arribada a Ankify i 4x4 fins a Ambanja, la següent població.
A Ambanja vam veure el mercat del poble i la vida al carrer. És un petit poble que ha crescut molt ràpid, ja que a prop han descobert unes mines amb pedres precioses.

Allà vàrem fer nit a l’Hotel Palma Nova (no està mal), però abans vam fer un petit passeig amb canoa per arribar a una cascada, vaja un spa natural, petits jacuzzis, xorros a pressió i piscina d’aigua freda !
El guia i el conductor ens van preparar un pícnic a base d’arròs i pollastre boníssim. Les sobres se les van endur les formigues encantades de la vida !


Pels viatgers que tinguin pensat agafar-se un cotxe i un guia per evitar les 18hores de taxi brousse, us recomanem l’agència evasions sans fronteres. També que no us deixeu estafar pels venedors ambulants d’entrades al fastferry de hellville. Heu d’anar directament a la caseta de venta que queda just a l’esquerre de l’entrada al port.
Un petonarro,
Isaac i Sandra
Km 22

TSARABANJINA

Salama !

L’últim dia abans de marxar de Nosy Be, vàrem decidir fer una última visita a les illes Mitsio, un petit arxipèlag amb illes paradisíaques de sorra blanca i aigua turquesa. Dies abans havien fet la mateixa excursió una parella d’italians que vam conèixer a l’hotel i ells ens van dir que havien al·lucinat amb les illes, que eren millor que les Maldives !!! Vaja que nosaltres ja estàvem contant es minuts per anar-hi.....
Dit i fet, pugem al vaixell i cap a Mitsio ! Però al sortir de la bahia de l’hotel ens vam trobar una petita sorpresa que no teníem preparada: oles de tres metres i un vent que bufava molt fort. El resultat: dos hores i quart de tutukisplash i els nostres ronyons destrossats!

Al final només vàrem veure una illa, Tsarabanjina, perquè el capità va dir que ens quedava molt lluny la resta per fer-ho amb aquest temps. De totes menares, se’ns va oblidar l’anada al veure la platja en la que vàrem desembarcar.


En malgatxe, Tsara, significa sorra i banjina, blanc. Vaja que era la illa de la sorra blanca ! Aquí hi ha un petit hotel de luxe, molt luxe, anomenat Constance Lodge (per si algú li toca la loteria i vol passar-hi uns dies!)



Durant el dia vàrem fer snorquel pel voltant de l’illa, també vam fer la sargantana per les roques de l’illa i ens vam banyar a les diferents caletes. Aquí us deixem algunes fotos del dia!



De tornada, més vots i salts, però com a regal final, cinc dofins ens estaven esperant a la platja de l’hotel! Va ser increïble veure’ls jugar al voltant de la nostra barca. No tenim fotos perquè amb el moviment no van sortir bé, però ja us ensenyarem un video que va fer l’Isaac!
una abraçada a tothom !
Isaac i Sandra
Km 22