Últim dia a Singapur

Avui és l’últim dia a Singapur i l’aprofitarem al màxim per fer les últimes compres, i si dona temps veure les darreres coses que encara no hem vist! Jejeje, així sempre podrem tornar per veure el que ens ha faltat.

Ahir va ser un dia de espaxurre total, després de tots aquests dies trotant per diferents països necessitàvem unes hores de descans, així que ens vàrem quedar a l’hotel durant el dia. Per la nit vàrem sortir com animals nocturns per a sopar i donar una volta.

Coses de la vida, l’Isaac es va trobar a una amiga mentre creuava un pas de vianants en direcció al Boat quay. Vam estar xerrant una estona i ens va explicar lo encantada que està de viure a Singapur (la gent educada i encantadora, que si el metro és super modern, la seguretat, etc, ....).

Després de fer unes cervesetes i veure la formula 1, en un bar del Boat quay, a vores del riu, vàrem anar caminant al barri xinès on hi soparem! La vidilla nocturna de les paredetes de menjar és increïble (Per la nit es fa el night market, i tanquen els carrers als cotxes quedant tot de carreronets peatonals).

“Lo prometido es deuda”, així que l’Isaac va provar el Burian (la fruita típica del país, que fa una olor horrible (com de bomba fètida) i que esta prohibit portar-la al metro). La veritat és que no és tan bo com ho pintaven,...dolç,?? Ja podeu imaginar on va anar a para el burian.....Aquí us deixem la prova que ho constata:

City hall i Raffles Places

En aquestes dues parades de metro hi ha el districte financer de Singapur. Els edificis són altíssims i la gent que t’hi trobes va amb el vestit típic d’executiu agressiu ! Tots ells a l’acabar la jornada laboral es reuneixen al Boat Quay ( la desembocadura del riu) on s’hi concentren una pila de bars i restaurants on pots sopar i prendre copes a les seves terrasses amb vistes al riu.

No et pots perdre la visita al teatre Esplanade, un edifici arquitectònic molt original, que se sembla a un burian ( fruita típica del país que desprèn una olor molt desagradable però diuen que és molt dolça – L’Isaac ha promès que la provarà abans de marxar- com anècdota dir-vos que de la pudor que fa està prohibit entrar en el metro amb burians).

Fa poc ( 1 març 2008) es va inaugurar a Singapur la nòria més gran del món, superant per 30 metres a la famosa nòria de Londres. Nosaltres vam esperar a la posta de sol per pujar-hi. Durant 40 minuts que tarda en donar tota la volta, vam estar gaudint de les vistes de tot Singapur i fent fotos de l’skyline de la ciutat.

Per acabar el dia vam fer una última parada al passeig marítim on hi havia concerts a l’ aire lliure i vam omplir la panxa en un italià del Boat Quay.

Xinatown de Singapur

El barri té la seva pròpia parada de metro, i només sortir ( després de 3 parades de metro) sembla que hagis viatjat des de Singapur fins a la Xina, ja que et trobes milers de botigues amb productes medicinals, vestits xinesos i les típiques guirnaldes que decoren tots els carrers del barri.

La millor manera de coneixe’l és perdre’t pels seus carrerons i poder mesclar-te entre la gent. Nosaltres ens vàrem trobar en una plaça plena de xinesos jugant un campionat de dames.

Al costat hi ha el “ Buda ttoth Relic Temple”: Una passada! Vam coincidir amb una cerimònia budista on centenars de persones acompanyades dels monjos cantaven les seves pregaries. La decoració és daurada i vermella amb infinitats d’estàtues de buda.

Per a que veieu la mescla de cultures en el barri hi podem trobar el temple hinduista “Sri Mariamman”, d’estètica similar als dels sud de la India, i només a 50 metres la mesquita “Jamae”.

Vàrem fer una aturada per a descansar els nostre peus, al Maxwell Food center, on recomanem una paradeta de sucs naturals amb canya de sucre.

Dins del barri xinès també hi trobem una zona molt moderna (similar al born de Barcelona) on s’han rehabilitat les cases colonials i han començat a obrir botigues de dissenyadors, estudis d’arquitectes i bars de disseny.

Tocant al districte financer, hi ha un temple d’estil xinès ( thian hock keng) i dues mesquites més. Una d’elles la manté el besnét del seu fundador ( un mariner de la India musulmà, que va arribar a Singapur en busca d’un futur millor).

Jardí Botànic de Singapur

Si continuem comparant Nova York amb Singapur, aquí hi podem trobar el petit Central Park ( de dimensions molt més reduïdes), però amb l’orquidiari més gran del món. La Sandra era la noia més feliç del món, ja que són les seves flors preferides, ja us podeu imaginar les fotos que va arribar a fer.

Per la entrada més propera a Orchard road, el primer que trobem és un gran estanc ple de peixos i tortugues com les que té la Sandra, a més hi ha una parella de cignes molt macos que hi habiten.

Més endavant et trobes una esplanada on la gent s’estira a llegir i a tocar música amb les amics. Al costat hi trobem una zona de selva abans d’arribar al Orquidiari.

Hi ha més de 200 espècies d’orquídies naturals i més de 500 híbrids (es creen orquídies noves al laboratori amb el creuament d’orquídies naturals, fins i tot n’han creat amb olor (Les orquídies no oloren!)). Un especialista d’orquídies deia, s’ha de tenir paciència, tècnica i molta sort.

Dins del orquidiari hi ha diferents seccions, entre elles hi ha una zona vip on s’hi troben orquídies amb noms de personatges il·lustres que han visitat el Jardí. En aquesta foto hi ha la “Margaret Tatcher”, pero també està la Diana de Galles, Jackie Chan, i molts altres.

El Jardí està molt aconseguit perquè han recreat petites parts de boscos on es troben les orquídies, fins i tot han fet un hivernacle on recreen una selva humida amb cascades i boira.




Encara que no siguis un apassionat de les orquídies és veritablement interessant visitar-lo.

Singapur: La Nova York d’Orient

Si al principi del viatge la ciutat ens va agradar, en aquests dos últims dies ens ha enamorat. Ahir mentre sopàvem vàrem arribar a la mateixa conclusió, és una ciutat on hi podríem viure. Quan hi passeges pots trobar una mescla de cultures de tot el món i cada continent. La integració del petits barris és increïble, des de Little India, el barri xinés o el barri àrab amb cases colonials rehabilitades i pintades de tots colors; i per altra banda trobes el modern barri financer amb els gratacels de les grans companyies que no tenen res a envejar al Skyline de Manhattan.

Aquí es viu molt bé, la qualitat de vida és molt elevada, la gent és molt respectuosa (degut a la cultura i a totes les prohibicions %-), tot està molt net i dona gust passejar pels carrers ja que la percepció de seguretat és extremadament alta.

La gent gaudeix de totes les comoditats de la ciutat, passegen pels carrers, van al teatre als cinemes, i sobre tot als centres comercials (entres a qualsevol parada de metro i tens un centre comercial de 5 plantes, tot un espectacle). Supera amb escreix a Kuala Lumpur!

Pots trobar fins i tot un centre comercial només d’informàtica i de fotografia “Sim Slim square”, on has de ser molt pacient amb els venedors que volen vendre’t algun aparell que no necessites (és molt difícil no caure amb la temptació, nosaltres al final vàrem comprar 3 coses per la càmara).

El carrer més típic per a les compres és Orchard Rd on es poden trobar les botigues de totes les marques de luxe, és com passejar per la 5ª avinguda de Nova York.

Si alguna cosa els hi apassiona al Singapurenys són els cotxes de luxe i el tunning. En quant a luxe ens refereim a l’ estil de Suïssa, on la majoria de cotxes son BMW, Audi, Mercedes, Maseratti, Aston Martin, etc, tots de la gamma més alta. En quant a Tunning els cotxes que es veuen son tunejats de veritat, no com els nens de castefa. Aqui tunegen tot el cotxe com a la pel·lícula “The fast & the Furios”, per dins i per fora, ple d’enganxines i flames. Tot un espectacle caminar per la nit a la zona de “Bugis”on totes les obres d’art surten al carrer!

Quina pena marxar!

Últim dia a Angkor Wat; el vàrem aprofitar al màxim !
Ens vam deixar pel final els temples més allunyats, el Sun, el nostre conductor ens va portar al temple de les dones i de camí vàrem veure els poblets amb les típiques cases de fusta, elevades, sense electricitat ni aigua potable, (que ben acostumats estem a Barcelona).

El temple de les dones no es molt gran, però el seu relleu i la decoració gravada és de meritable reconeixement, només les dones ho podrien haver fet. El temple va ser construït per dones, ja que el rei es va encapritxar i elles el van crear sencer.

La següent parada va ser a Banteay samre, un temple no molt destacat després d’haver vist tot els altres: encara que ens veina de cami i sempre val la pena veure restes arqueologiques.

L’última visita del matí va ser a Banteay kdei on hi vàrem trobar una parella de nens i un gosset, tant maco...., (ens hauríem dut els tres cap a casa) els hi vàrem fer un munt de fotos. El temple estava molt ben conservat, de proporcions considerables amb llargs passadissos i una gran quantitat de tela aranyes.

Al migdia vam dinar al costat del mercat, que es troba al centre de la ciutat, i després vam recórrer els seus passadissos per fer les ultimes compres, que ja no entren a la maleta. El mercat està compost de 3 mercats en un (Fruita i verdura, teles i bosses i el de joies), tots sota el mateix sostre.

Per acabar vam anar a veure la posta de sol sobre el temple de Phnom Bakheng (tot i que estàvem advertits que era molt turístic i que estaria ple de guiris hi vàrem anar per acomiadar Angkor). La posta de sol és molt normaleta però tot i així es pot fer alguna foto interessant.

El temple d’Angkor Wat es veu molt llunya, i si no portes un super zoom ( un 300, mínim) no faràs gaire. De cop i volta van començar a arribar japonesos per tot arreu, semblava que regalessin sushi en el cim....

Al final vàrem tenir sort i van aparèixer un parell de monjos budistes, els quals ens van regalar un moment màgic!

El petit circuit, Angkor

Segon dia de visita als temples, avui hem fet el petit tour, on es visiten 5 temples, tots ells de menor escala que els que es visiten en el petit tour i d' èpoques anteriors. Hem començat la ruta al revés per evitar la gent; hem notat que aquí hi arriben menys turistes, i en algun moment estàvem sols.

El primer temple que hem vist és Pre Rup, de planta quadricular i amb 3 nivells. Des del cim hi ha unes bones vistes de la vegetació del voltant, i es pot arribar a veure la part més alta del temple d’Angkor Wat, encara que a la llunyania.

Mebon, el següent temple, és el germà petit de Pre Rup.
Va ser construit abans, amb el mateix tipus d’estructura, i gràcies a aquest es va edificar Pre Rup amb dimensions més grans; s’hi destaquen les figures d’elefants a diferencia dels lleons del seu germà.

Ta Som, la veritat és que és una edificació petita, amb molt d’encant i amb un passadís molt llarg. Destaquem l’arbre que ha engollit l'entrada est.

Neak Prean, la construcció més diferent que hem vist fins ara. Dedicada a Shiva, era una represantació del llac sagrat de l’himalaya; la gent a més de banyar-se també hi llançava les herbes medicinals que més tard utilitzarien. Està compost de 4 piscines més que envolten una piscina central on s’hi troba un temple circular amb dues serps entrellaçades.

Preah Khan, aquest temple es va construir en el segle XII i el rei el va dedicar a la seva mare. Ha estat invaït per la selva però no tan com a Ta Prohm ja que hi ha pocs arbres engollint el temple. Es caracteritza per tenir uns passadissos laberíntics i llarguíssims, amb multitud de patis interiors.

Per la tarda teníem previst anar a veure la posta de sol des de Phnom Bahkeng, des de on es veu la silueta de Angkor Wat, però ens hem hagut de quedar a la habitació perquè a començat a ploure a bots i barrals. Demà ho tornarem a provar, esperem que el temps acompanyi. ;-)

Angkor Wat: gran tour

A les 8 del matí ens estava esperant el nostre conductor, el Sun, per fer el primer dia de visita als temples d'Angkor. Avui hem fet el gran tour (Angkor Wat, Angkor Thom, Phnom Bakheng i Ta Prohm).

Hem comencat per Angkor Thom, que antigament era una ciutat amb més d'un milió d'habitants. El rei va decidir emmurallar-la per protegir tots els edificis públics i palaus. En l'actualitat només en resten els temples ja que els altres edificis els feien de fusta (una pena !).

L'entrada a Angkor Thom es pot fer des de cinc portes, una en cada punt cardinal ( i una cara en té dos). Per la porta que nosaltres hem accedit hi havia representada una llegenda hindú sobre la lluita dels deus i dels dimonis per quedar-se amb el poder del cosmos. La Sandra estava ajudant als dolents que van ser els guanyadors, tot i que després els bons els hi van robar el premi, així que de bons en tenen poc %-)

El temple estrella d'aquest recinte és Bayon, que es caracteritza per tenir més de 200 cares de budes esculpides en les seves torres. En aquest temple hem jugat a captar el maxim de cares en una sola fotografia i al final n'hem aconseguit sis ! La veritat és que té uns relleus impressionants que t'atrapen i és un dels temples més increibles que hem pogut veure fins ara.

La seguent parada ha estat les terrasses dels elefants i la del rei leprós. En elles s'hi celebraven les cerimonies oficials i els enterraments. Els relleus estan molt ben conservats i són d'un detall increible.

Abans d'arribar a Ta Prohm, ens hem aturat a Phnom Bakheng, aquest temple es va construir amb una planta quadrada i seguint la llegenda del mont Meru; si tátreveixes a pujar per les escales empinades i minúscules del temple a l'arribar al cim pots veure unes vistes panoramiques d'Angkor Wat.

Els temples de Ta Prohm són famosos pels arbres que s'estan menjant les seves parets i també per haver sortit a la pel.lícula de Tom Raider. És molt curiós veure com les arrels s'obren camí entre les pedres dels temples: aixo en realitat és un problema perque els arqueolegs no poden treure els arbres ja que són un tot integrat amb els temples i si ho intenten destruiren totalment la zona afectada. Ha estat impressionat veure aquests enormes arbres ( de més de 500 anys) deborant unes restes arqueologiques milenaries.

Per finalitzar la ruta d'avui hem tornat a Angkor Wat per poder visitar el seu interior amb els milers de baixos relleus que encara perduren malgrat el pas del temps. Durant el passeig pels seus passadissos interns ens hem creuat amb alguns monjos budistes que venen a visitar un dels conjunts budistes-hinduistes més grans del món !

De tornada al nostre tuc tuc hem hagut de creuar els més de 500 metres sota un sol abrassador i somiant amb llancar-nos de cap a la pisicna de l'hotel tot despedint-nos del primer dia a Angkor. Si haguessim de resumir en una paraula la visita dávui seria: impresionant ! I si fos amb tres: els tres fantastics ! jejejeje

Cambotja: país de temples

Avui hem arribat a Siem Reap, poble al costat dels temples Angkor Wat.

Ha estat un dia tranquil, ja que després d’aixecar-nos a les 4 del matí per agafar l’avió hem arribat rebentats a l’hotel i hem fet una mica d’espaxurre a la piscina. Després hem acordat amb el nostre conductor del tuctuc ( versió cambotjana) el que visitaríem durant els tres pròxims dies que ens esperen a Angkor Wat.

Per acabar el dia hem vist la posta de sol al temple principal d’Angkor Wat i quina ha estat la nostra sorpresa que ens hem trobat al presentador del nostre programa preferit de la tele ( Amazing Race). Resulta que estan preparant la pròxima temporada del programa que tracte sobre una gimcana pel voltant del món i el guanyador se’n du un premi d’un milió de dolars ! Ha estat molt curiós la trobada i hem pogut parlar una mica amb el presentador i l’equip del programa ( la veritat gent molt encantadora i simpàtica). Un dia amb un final inesperat !!!!

Només dir-vos que ja hem actualitzat les fotos al Flickr del nostre pas per Indonesia i Malaisia:

Bali

Java

Kuala Lumpur

Kuala Lumpur: el capritx de l’Isaac

Aquests dos dies hem estat a Kuala Lumpur, capital de Malaysia, una ciutat jove però que creix a la velocitat del petroli ( No té més de 150 anys d’història, però gràcies a les petroleres i a les empreses de gas estan construint una ciutat plena de gratacels i centres comercials).

La primera nit vam anar a sopar al centre de la ciutat on hi ha totes les botigues i un carrer ple de xiringuitos de peix i menjar xinès.

Bàsicament l’objectiu de la nostra aturada en aquesta ciutat era perquè a l’Isaac li feia il·lusió pujar a les torres bessones més altes del món: les Petrones. Són dues torres de més 452 metres d’alçada, la seva forma és hexagonal amb una base rodona representant els quatres punts cardinals i les forces de la naturalesa. L’anècdota de la construcció de les torres és que cada una d’elles tenia el seu arquitecte en cap i van fer una aposta per veure que acabava abans. Entre torre i torre hi ha un pont que uneix les dues plantes 41, el màxim on poden arribar els visitants ( l’entrada és gratuïta, però només donen al dia 1200 tickets i per això vam haver de matinar i estar a la porta abans de les 8h). Les torres Petrones són famoses entre d’altres coses perquè es va gravar la pel·lícula de la Trampa ( Sean Connery i Catherine Zeta-Jones). Sincerament les vistes des de dalt el Skybridge no són molt espectaculars així que si voleu unes bones fotos de les torres la millor opció és anar als jardins del davant.

A la sortida de les torres hi ha un museu amb un aparell que et diu quants Isaacs o Sandres es necessiten per arribar al cim ( en el nostre cas eren 260 vegades la nostra alçada).

Davant de les torres hi ha un centre comercial de sis plantes on es concentren totes les botigues de les marques de luxe ( Versace, Gucci, Armani, Jimmy Choo, Rolex,....). I és que en el barri de les torres hi viu gent amb molta pasta !

Després vam anar a conèixer una mica la ciutat i els seus barris, passejant pel little India, Xinatown i el centre. Si ets un amant de les imitacions has d’anar a Xinatown, on trobes des de rellotges, bolsos i roba ( de les millors marques a preus irrisoris ). Paral·lel al carrer de les botigues hi ha un temple hinduista, que és el més antic de la ciutat.

Per la nit vàrem pujar a la torre de comunicacions que es troba davant del nostre hotel ( Hotel Pacific Regency) i des d’on vam poder fer algunes fotos de l’skyline de KL per la nit. Per sopar ens vam quedar en el restaurant de l’hotel i ens va tocar la taula que sobresortia de l’edifici (perquè us feu a la idea vam estar sopant una pizza amb un precipici al costat de 33 pisos: no apte per a qui tingui vertigen).